Militants és un profund anàlisi del funcionament d'un dels sindicats amb més influència durant la dècada dels anys trenta, la Confederación Nacional del Trabajo, sindicat de caire anarcosindicalista. Aquesta recerca ha permès ecaluar la seva influència social entre el proletariat, delimitar el nombre i la qualitat de la militància activa, atribuir actituts i comportaments específics al sectors socials que realment van protagonizar aquesta etapa història i definir els obstacles existentes per desenvolupar la democràcia directa.

La militància confederal apareix com un sector nombrós, encara que minoritari respecte al conjunt dels treballadors associats a la Confederació, molt actiu i especialitzat en determinades tasques sindicals segons el lloc on desenvolupen l'activitat. Sense una estructura jeràrquica de tipus piramidal, sinó amb una estructura basada en l'existencia d'una responsabilitat difusa en la qual participava un extens col·lectiu. La militància de base, en canvi, no participa en els debats generals, desenvolupa únicament les tasques professionals o reivindicatives.

En aquest context, la clau de l'adhesió de la majoria afiliada a la Confederació s'explica, no precisament per la participació activa d'aquesta afiliació en la vida de l'organització, sinó pel caràcter específic que va tenir el moviment llibertari en l'època, que va superar àmpliament el marc sindical. El carrer, el barri, la cultura, l'oci, els diversos àmbits de la vida social obrera estaven impregnats de l'emprenta llibertària, conformant la cultura obrera del moment i convertint-se en un referent ineludible en què el proletariat es podia identificar.