El temps és l’eix del poemari.
Opmeit és un crit crític a l’era digital, a la indiferència, al maltractament, a la contranatura.
És un viatge a un futur per adonar-se que ja no queda res, i llavors fer el camí de tornada al present per preguntar-se: Què és el temps?
Opmeit és postapocalipsi, misteri, urbex; però també ironia, humor, anhel.