«Són les 12:40 d un dijous a Nova York, i Frank O Hara surt del MoMA a fer un mos pels carrers fumejants de Midtown. Entre transeünts atrafegats, els obrers descansen amb la coca-cola a la mà, els taxis toquen el clàxon per sortir de l embús i les faldilles d una noia voleien un instant sobre les reixes de ventilació. O Hara té el temps just d escriure un poema, o potser ni això, perquè ha quedat amb un amic, té una trucada pendent i no vol renunciar a un suc de papaia del seu lloc preferit. O potser són les 12:20 d un divendres, no importa, i Frank O Hara té mitja hora per dinar i un munt de trucades pendents, però encara està sota l impacte de la darrera pel lícula de Fellini, porta a la butxaca un llibre d un poeta francès que no pot deixar de llegir i té uns versos propis que li ballen pel cap. És l hora de dinar, però Frank O Hara s estima més escriure un poema.»