Editorial: Virus Editorial

Colección: memoria

ISBN: 9788492559183

320 págs.

Edición: Primera edició en català | setembre de 2011

Sabaté

Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)

Antonio Téllez narra la història de la lluita d'aquells que, acabada la Segona Guerra Mundial, van decidir que encara no havia arribat el moment de descansar. S'havia de continuar l'oposició fins a liquidar el règim sanguinari que s'havia imposat a l'Estat espanyol després de la Guerra Civil.
Partint de la vida d'un dels personatges més coneguts de la resistència contra el franquisme a Catalunya, Francesc Sabaté Llopart (el Quico), Téllez presenta tota una generació de militants llibertaris hereus de les idees anarcosindicalistes i actors de la revolució de 1936. L'any 1944 els protagonistes d'aquest llibre comencen un combat, mitjançant la propaganda i l'acció de guerrilla, contra una dictadura que nega ferotgement a l'individu qualsevol dret a la llibertat d'expressió, l'ensenyament, l'associació, la difusió d'idees i, fins i tot, el dret a pensar. Un règim responsable d'una política econòmica i social que provoca mostres nombroses de descontentament entre la població des de començaments dels anys cinquanta.
Pocs homes i dones lluitadors van sobreviure a la repressió i a la desesperança durant aquella llarga batalla. Acorralats per la policia i els serveis d'informació espanyols; i abandonats per la CNT (Confederació Nacional del Treball) a causa de la seva voluntat de continuar la lluita activa, els grups d'acció mantenien una pugna cada vegada més precària, desesperada i solitària, mentre l'organització llibertària a l'exili s'esclerotitzava.
Els estrets llaços d'amistat que unien l'autor del llibre amb alguns dels protagonistes principals i els esforços dedicats a recopilar documents i testimonis directes dels fets permeteren a Antonio Téllez donar a conèixer alguns dels aspectes menys coneguts de la resistència llibertària de l'època: l'estructuració i el funcionament dels grups d'acció, el paper de les diferents organitzacions reagrupades en el Moviment Llibertari Espanyol de la postguerra, i el paper de nombrosos militants que, ni herois ni màrtirs, no van ser una generació sacrificada inútilment.
Tot plegat converteix aquest llibre en un dels relats més apassionants i profunds sobre la resistència llibertària, un text indispensable que s’ha convertit en un referent de tots els escrits posteriors sobre Sabaté i sobre la lluita armada contra el franquisme a Catalunya.

15,00

Comparte!
Antonio Téllez Solá nació el 18 de enero de 1921 en Tarragona, combatió en el Ejército Republicano hasta febrero de 1939 cuando, a la edad de 18 años, cruzó la frontera francesa. Pasa de los campos de concentración a los campos de trabajo, se une al maquis francés y participa en la liberación de Rodez, y también combate en la incursión de la Vall d'Arán en octubre de 1944. Trabaja en diversos y numerosos empleos, militando activamente en la FIJL (Federación Ibérica de Juventudes Libertarias), de la que es miembro desde 1936, y colabora desde 1944 en la revista "Ruta" (publicación de la FIJL) y en "Solidaridad Obrera" (periódico de la CNT). Después del asesinato de su amigo José Lluis Facerías, el 30 de agosto de 1957 en Barcelona, funda con otros compañeros la revista "Atalaya" y trabaja como periodista en la Agencia France Press. En 1961, poco después del asesinato de otro de sus amigos, Francisco Sabaté (marzo de 1960), abandona toda militancia organizativa y se consagra a escribir la historia de los militantes de grupos de acción y a colaborar con la prensa libertaria.
Leer más
 

Sabaté

Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)

15,00

Antonio Téllez narra la història de la lluita d'aquells que, acabada la Segona Guerra Mundial, van decidir que encara no havia arribat el moment de descansar. S'havia de continuar l'oposició fins a liquidar el règim sanguinari que s'havia imposat a l'Estat espanyol després de la Guerra Civil.
Partint de la vida d'un dels personatges més coneguts de la resistència contra el franquisme a Catalunya, Francesc Sabaté Llopart (el Quico), Téllez presenta tota una generació de militants llibertaris hereus de les idees anarcosindicalistes i actors de la revolució de 1936. L'any 1944 els protagonistes d'aquest llibre comencen un combat, mitjançant la propaganda i l'acció de guerrilla, contra una dictadura que nega ferotgement a l'individu qualsevol dret a la llibertat d'expressió, l'ensenyament, l'associació, la difusió d'idees i, fins i tot, el dret a pensar. Un règim responsable d'una política econòmica i social que provoca mostres nombroses de descontentament entre la població des de començaments dels anys cinquanta.
Pocs homes i dones lluitadors van sobreviure a la repressió i a la desesperança durant aquella llarga batalla. Acorralats per la policia i els serveis d'informació espanyols; i abandonats per la CNT (Confederació Nacional del Treball) a causa de la seva voluntat de continuar la lluita activa, els grups d'acció mantenien una pugna cada vegada més precària, desesperada i solitària, mentre l'organització llibertària a l'exili s'esclerotitzava.
Els estrets llaços d'amistat que unien l'autor del llibre amb alguns dels protagonistes principals i els esforços dedicats a recopilar documents i testimonis directes dels fets permeteren a Antonio Téllez donar a conèixer alguns dels aspectes menys coneguts de la resistència llibertària de l'època: l'estructuració i el funcionament dels grups d'acció, el paper de les diferents organitzacions reagrupades en el Moviment Llibertari Espanyol de la postguerra, i el paper de nombrosos militants que, ni herois ni màrtirs, no van ser una generació sacrificada inútilment.
Tot plegat converteix aquest llibre en un dels relats més apassionants i profunds sobre la resistència llibertària, un text indispensable que s’ha convertit en un referent de tots els escrits posteriors sobre Sabaté i sobre la lluita armada contra el franquisme a Catalunya.

Comparte!
Antonio Téllez Solá nació el 18 de enero de 1921 en Tarragona, combatió en el Ejército Republicano hasta febrero de 1939 cuando, a la edad de 18 años, cruzó la frontera francesa. Pasa de los campos de concentración a los campos de trabajo, se une al maquis francés y participa en la liberación de Rodez, y también combate en la incursión de la Vall d'Arán en octubre de 1944. Trabaja en diversos y numerosos empleos, militando activamente en la FIJL (Federación Ibérica de Juventudes Libertarias), de la que es miembro desde 1936, y colabora desde 1944 en la revista "Ruta" (publicación de la FIJL) y en "Solidaridad Obrera" (periódico de la CNT). Después del asesinato de su amigo José Lluis Facerías, el 30 de agosto de 1957 en Barcelona, funda con otros compañeros la revista "Atalaya" y trabaja como periodista en la Agencia France Press. En 1961, poco después del asesinato de otro de sus amigos, Francisco Sabaté (marzo de 1960), abandona toda militancia organizativa y se consagra a escribir la historia de los militantes de grupos de acción y a colaborar con la prensa libertaria.
Leer más