L’obertura del primer oratori musulmà a Barcelona, el 1974 per iniciativa d’un grup d’estudiants universitaris provinents d’Orient Mitjà, pot considerar-se com el punt d’inici de la presència musulmana a Catalunya. Des de llavors, han passat cinquanta anys. Aquestes cinc dècades han estat testimoni de moltes iniciatives generades per una comunitat religiosa plural, en un context de convivènciai participació en la societat, amb tot el que això comporta: moments d’entesa i d’altres de desacord, situacions difícils i d’altres que ens permeten mirar endavant amb optimisme. L’islam forma part de Barcelona. La seva discreta presència no ha modificat la fesomia de la ciutat, però sí que ha transformat els contextos relacionals en molts barris de la ciutat. De forma modesta, i amb l’humilexpressió espiritual de treballadors, comerciants, empresaris i estudiants, l’islam barceloní ha consolidat el seu arrelament. En aquests moments, en que la recuperación de la memòria és fonamental per a la identitat de la nostra societat, cal fer un exercici de reconeixement del procés de consolidació de les comunitats musulmanes i de tot el que aquestes han aportat a Barcelona.