Mòssen Josep Dalmau ha estat i és un sacerdot singular, molt crític amb la jerarquia i l'autoritarisme de l'Església catòlica oficial, i un home radicalment lliure. Després d'haver publicat el primer volum de les seves memòries l'any 2009, ens n'ofereix ara el segon, en què rememora una trajectòria vital que va dels anys seixanta a finals dels vuitanta. Tanmateix, aquestes pàgines de memòries no pretenen ser, com ens diu ell mateix, una exposició asèpticament històrica, sino interpretativa. Així, ens hi explica la seva versió de fets cabdals de la nostra història recent i ens hi revela actituds poc conegudes d'alguns actors de la vida pública catalana i espanyola que clarifiquen alguns passatges d'aquells anys decisius. Escrites amb l'estil planer, directe, àgil i amè propi de mossèn Dalmau, aquestes segones memòries sorprendran i atraparan de ben segur l'atenció del lector.