Mary Ann Evans (Nuneaton, 1819 – Londres, 1880), més coneguda amb el pseudònim de George Eliot, va ser una traductora, periodista i novel·lista anglesa. Admirada i defensada per Virginia Woolf o Marcel Proust, se la considera una de les millors escriptores de l’època victoriana, tot i ser molt crítica amb els valors que s’associen a aquesta època. Educada en la fe evangèlica, als setze anys va haver d’abandonar els estudis i encarregar-se de la casa familiar arran de la mort de la seva mare. Després de viatjar per Europa durant un parell d’anys, va treballar per a la revista Westminster Review, d’on va acabar essent l’editora, i va conèixer les principals figures literàries de l’època, com ara George H. Lewes, de qui agafa el nom per al seu pseudònim i amb qui va viure molts anys, malgrat que ell era un home casat i amb fills. Lewes la va impulsar a escriure novel·la. Entre les seves obres cal destacar Scenes of Clerical Life (1858), Adam Bede (1859), The Mill on the Floss (1860), Silas Marner (1861) i Middlemarch (1871).