«Estar al marge és formar part del tot, però fora del cos principal», escriu bell hooks. A partir de la seva trajectòria biogràfi ca en una comunitat negra al seu Kentucky natal, i més endavant com a estudiant i acadèmica negra en el movi-ment feminista, hooks ens ofereix una mirada particular, alhora des de dins i des de fora del nucli del domini capitalista, blanc i patriarcal.
La crítica teòrica de hooks és aguda: a la teoria feminista li manca totalitat, li manca l’anàlisi general que podria abraçar una varietat d’experiències humanes, perquè les seves promotores més visibles, dones blanques burgeses, han imprès un fort biaix de classe i de «raça» a les prioritats i propostes del moviment feminista. El feminisme persegueix el final de l’opressió sexual en totes les formes, no només la igualtat de les dones amb els homes o la llibertat individual de les dones. La seva proposta encara és més potent: el feminisme s’ha de convertir en un moviment polític de masses. Perquè això sigui possible, s’han de transformar la teoria i la pràctica.
El moviment feminista ha d’interpel·lar la gran majoria de dones i també la gran majoria d’homes. Perquè el feminisme sigui massiu i transformi la societat, ha de posar al centre els problemes dels immensos marges: la pobresa, el racisme, l’explotació laboral i la falta de mitjans públics i comunitaris. Segons hooks, només si establim aliances sense ocultar les desigualtats entre dones podrem arribar a una sororitat política, i només si fem front a totes les opressions podrem canviar-les totes i cadascuna, i amb això, el nostre present i el nostre futur.