Jo no sé vosaltres, però jo, des que sóc prou gran per haver copsat que la gent dorm al carrer, se’m fa estrany. Hi ha alguna cosa que coixeja, oi?!! Tots aquests despatxos a la ciutat, il·luminats com platós de cinema i que a la nit són buits. Amb totes les segones residències que, deu mesos a l’any, només acullen un grapat de ratolins i fins i tot aranyes… Quan hi penso, se’m fa estrany. Si hi penso, és perquè, nosaltres, també en tenim una, de casa d’aquestes. La Teuleria, es diu.