Quan mera acció de caminar pel carrer era un exercici de tensió (Ignasi Franch, El Triangle)

Quan mera acció de caminar pel carrer era un exercici de tensió

Per Ignasi Franch

L’empresonat activista occità del MIL i d’Acció Directa prossegueix el relat de la seva vida, ara centrant-se en els anys catalans en què va dur a terme accions paramilitars al costat, entre d’altres, de Salvador Puig Antich. Amb una prosa lleugerament esquerpa, en general succinta, Rouillan explica atracaments a bancs, debats ideològics i anècdotes esdevingudes durant una convivència condicionada per la clandestinitat: la mera acció de caminar pel carrer era un exercici de tensió atès que els protagonistes realitzaven les seves accions a cara descoberta, i podien ser identificats en qualsevol moment. Potser el més curiós són algunes respostes espontànies de la ciutadania: durant el tardofranqusime era possible que uns obrers els victoregessin quan fugien d’una sucursal bancària, o que un treballador es mostrés encantat d’haver ajudat a fugir Rouillan d’una persecució policial.

Ressenya publicada a El Triangle n.º 1012, el 18 d'abril de 2011