Resumen de noticias de mayo de 2011
Ramón Fernández Durán
Ha muerto un hombre digno (el colectivo vírico ante la muerte de Ramón)
La mañana del pasado 10 de mayo Ramón Fernández Durán nos abandonaba tal y como él había decidido hacerlo, repartiendo cariño entre aquellos que le han rodeado y afrontando el último tramo de su vida con la misma lucidez con que en otros momentos ha tenido que enfrentar decisiones difíciles e importantes; en este caso la más dura de todas: abandonar definitivamente una vida realmente rica e intensa. Para Ramón, decir y hacer ha sido siempre una misma cosa y esa ha sido su actitud en los tres últimos meses tras decidir no prolongar un tratamiento de quimioterapia que se presentaba como una simple agonía, y marcharse amando, pensando y compartiendo sus reflexiones con tod@s nosotr@s. [leer más]
Berlín, Ramón, Madrid (Jacobo Rivero, en Diagonal)
Cuando el muro de Berlín cayó bajo los martillazos de la gente, cansada de vivir en la asfixia del socialismo forzoso, Ramón se paseaba por la ciudad en bicicleta. La gente entraba en los concesionarios de coches y las tiendas de occidente para ver si aquello era real, para mirar sin derecho de compra los lujos que ofrecía el otro lado del telón. Mientras la ciudad vivía en un estado de excitación, y unos pocos se manifestaban para tratar de denunciar las vergüenzas de la sociedad de consumo, buena parte de la izquierda se preguntaba, agrupados en células, cómo había podido ocurrir aquello. Era demasiado tarde, el Mercedes de Ceausescu se había quedado sin gasolina antes de llegar a los pirineos, y el motor ya venía gripado en Bucarest, vía Moscú.
De la descomposición que se produjo alrededor de la falta de respuestas, pocos, muy pocos, podían decir que la resaca no les había afectado. Ramón era uno. Desde el movimiento ecologista había apostado por una autonomía que no debía nada a nadie, que se construía en una forma de ser, y de estar, que no era complaciente con mitos ni líderes, tampoco con consignas ni panfletos [leer más]
Ramón Fernández Durán, referente del ecologismo (Tom Kucharz y María González Reyes, en El País)
Ramón Fernández Durán (Sevilla, 1947), de formación ingeniero de caminos y Premio Nacional de Urbanismo, iniciaba su activismo político en la lucha antifranquista desde los entornos autónomos del Madrid de los años setenta. Dejó su plaza de funcionario e inició un nuevo viaje hacia la creación intelectual y la militancia político-social: Ramón abandonó la construcción de puentes de hormigón para hacerse ingeniero de puentes políticos, más difíciles y frágiles. Participó en los setenta en organizaciones barriales. En los ochenta, impulsó activamente el movimiento contra la OTAN. En los noventa, promovió las movilizaciones «Desenmascaremos el 92» y «50 años bastan. Las otras voces del planeta», contra el Banco Mundial y el FMI, así como el Movimiento contra la Europa de Maastricht y la Globalización Económica, acontecimientos que abrieron camino al movimiento antiglobalización. Fue clave en la fundación de Ecologistas en Acción en 1998. De su mano hemos entendido la economía financiera, el papel de los combustibles fósiles en el capitalismo y las graves repercusiones socioambientales de la Unión Europea [leer más]
La coherencia entre ideas y forma de estar en el mundo (Deia)
«Me da algo de pena desaparecer en estos momentos en que la Historia parece que se acelera, pues se ha puesto otra vez en marcha irresistible después de que nos alertaran en los noventa sobre el fin de la Historia. Y esta nueva activación de la Historia viene también determinada cada vez más por la crisis energética, ecológica y climática que amenaza al planeta y a las sociedades humanas. Sobre todo la primera, a corto plazo, pues el principio del fin de los combustibles fósiles, a punto de empezar, va a suponer una ruptura histórica total. En los últimos 60-70 años, el sistema urbano-agro-industrial mundial ha consumido grosso modo la mitad de los combustibles fósiles que disponía el Planeta. Y eso ya no puede continuar más tiempo, pues estamos a punto de iniciar el declive energético fósil».
El autor de estas líneas es Ramón Fernández Durán, militante de Ecologistas en Acción, fallecido el 10 de mayo. Las escribió en marzo de este año, haciendo un alegato en favor de la muerte digna y realizando un repaso a todo su periplo vital. Nació en Sevilla, en 1947 y se formó como ingeniero de caminos. Ganó el Premio Nacional de Urbanismo e inició su activismo político en la lucha antifranquista desde los entornos autónomos del Madrid de los años setenta [leer más]
Vídeo del homenaje a Ramón Fernández Durán celebrado el pasado 5 de abril en el Círculo de Bellas Artes de Madrid
El pasado 5 de abril cientos de personas se juntaron en el Círculo de Bellas Artes de Madrid hasta que fue imposible que una persona más entrara en la sala, para debatir sobre los últimos libros de Ramón Fernández Durán, y darle uno de los primeros homenajes de los que se están celebrando en las últimas semana. En la mesa, para abordar diferentes aspectos del trabajo de Ramón, estuvieron: Luis González Reyes, Yayo Herrero (Coodinadores de Ecologistas en Acción), Justa Montero (miembro de la Asamblea Feminista de Madrid), Fernando Prats (Arquitecto y miembro del Consejo de Dirección del CIP-Ecosocial), Pedro Prieto (Representante en España de la Association for the Study of Peak Oil) y Carlos Taibo (miembro de Ecologistas en Acción y profesor de Ciencias Políticas de la Universidad Autónoma de Madrid) [ver video]
En libertad Jann-Marc Rouillan
Jann-Marc Rouillan d'Acció Directe, en llibertat condicional desprès de 24 anys de presó (Txema Bofill, Directa)
Desprès de 24 anys de presó Jann-Marc Rouillan, exmembre d'Acció Directe, va sortir en llibertat condicional el passat dijous 19. Rouillan està bé de salut, tan físicament com psicològicament, i no ha renunciat mai als seus ideals. L'activista ha sofert més de 10 anys de reclusió en aïllament, 7 anys en un sol període, entre d'altres vexacions que ha estat denunciades al llarg dels anys pels seus familiar, amics i pels grups de suport que ara celebren veure'l en llibertat. La justícia francesa i els mitjans oficials li han demanat durant anys el penediment i la renúncia a parlar del seu passat, però no ho han aconseguit [llegir més]
20 años de Virus editorial
«La dissidència està cada cop més penalitzada» (entrevista de Francesc Espiga a Òscar Espunya en El Punt)
En un país amb uns índexs de lectura derisoris, que una editorial sobrevisqui vint anys és pràcticament una gesta. Si aquesta editorial, a més, funciona amb un sistema cooperatiu i està especialitzada en llibres de contingut polític compromès, ja es pot parlar directament d'heroïcitat. Aquest és el cas de la barcelonina Virus Editorial, que dues dècades després d'haver nascut continua plantant cara amb un catàleg de 5.000 títols en distribució.
Com es va gestar el projecte de Virus Editorial?
Tot neix el 1991, en un moment en què no existien les petites editorials independents, ni les que treballessin específicament l'assaig crític. Ens vam ajuntar gent que veníem del moviment antimilitarista i dels ateneus llibertaris, i que començàvem a treballar en la contrainformació amb les ràdios lliures, els butlletins i una sèrie de revistes i fanzines com ara Lletra A. Primer vam començar a distribuir aquest material, vam muntar una llibreria amb música i tot plegat va anar creixent de mica en mica, fins que vam decidir fer el salt al llibre, inicialment amb la distribució de fons com ara el de La Piqueta de Madrid. A més, en aquella època també va engegar el projecte de Txalaparta, a Euskadi, i això també ens va donar una mica d'empenta per posar-nos en marxa [llegir més]
Migraciones ambientales
«El Estatuto de Ginebra que está anticuado, no recoge las causas ambientales para los refugiados» (Entrevista con Noelia Sueiro en Radio Asturias)
El pasado miércoles 13 de abril Jesús M. Castillo fue entrevistado por Noelia Sueiro en el programa La Buena Tarde de Radio Asturias. Los desplazados del huracán Katrina en Nueva Orleans o las miles de personas expulsadas por la catástrofe en la central nuclear de Fukushima, son algunos de los ejemplos que utiliza Jesús M. Castillo para mostrar que las migraciones por esta causa también se producen en occidente. En cualquier caso, señala que la mayoría de desplazados son «de sur a sur» pero que actualmente sufren un vacío en la legislación internacional, que los condena a un limbo intolerable para personas que sufren situaciones de extrema gravedad [leer más]
«Al 2050 hi haurà milions de migrants ambientals» (Entrevista amb Sergi Picazo en El Punt)
Qui són els refugiats ambientals?
Entre 50 i 100 milions de persones que han deixat casa seva, quasi sempre a països empobrits, per un motiu ecològic. Molts són agricultors o ramaders, amb economia de subsistència; d'altres són classe mitjana de països enriquits com per exemple els 200.000 desplaçats de la catàstrofe nuclear de Fukushima.
A l'Estat espanyol també n'hi ha?
Sí. Som pont entre l'Àfrica –la zona del món d'on parteixen més migrants ambientals– i Europa. Tot i les polítiques de control i criminalització de la immigració, n'arriben molts. A l'Estat hi ha un cas paradigmàtic: Almeria. Fins fa poc, era una zona d'expulsió de migrants a causa de la desertificació i la sequera, i en els últims anys s'ha convertit en receptora d'immigrants pels hivernacles. En el futur, però, en el context de canvi climàtic, no descartem que Almeria torni a ser expulsora d'immigrants [llegir més]
Pablo Cotarelo: «El verbo explotar, la explotación, es la causa fundamental de las migraciones ambientales» (Pablo Cotarelo)
En la presentación de Migraciones Ambientales en Madrid, Pablo Cotarelo de Ecologistas en Acción y José Antonio Rubio de la Comisión Española de Ayuda al Refugiado, acompañaron a Jesús Castillo, ofreciendo diferentes puntos de vista sobre la situación de los migrantes de la crisis ecológica. La apropiación de recursos por parte de las grandes estructuras transnacionales como una de las causas de los desplazamientos de población o la conflictiva definición jurídica para estos migrantes, que para Rubio es una clave de su tratamiento político, son algunos de los temas que se abordan a lo largo de más de una hora [escuchar audio]
«Si no fem res hi pot haver 700 milions d'emigrants ambientals» (Entrevista amb Laia Altarriba al diari Ara)
Per què cal abordar d'una manera específica aquestes migracions?
Perquè estem en un context de crisi ecològica global i cada cop, malauradament, la degradació ambiental està més estesa i hi ha més éssers humans que es veuen obligats a abandonar les seves terres per culpa d'aquesta degradació. I el canvi climàtic encara ho agreuja més.
Les institucions internacional ajuden aquests milions de persones?
Les Nacions Unides hi responen des de la seva agència per als refugiats amb ajuda assistencial. Però encara no s'ha reconegut la figura del refugiat ambiental. Si la figura de refugiat a partir de la Segona Guerra Mundial s'entén com a persona perseguida per conflictes bèl·lics o polítics, ja és hora que s'entengui que hi ha gent perseguida per degradació ambiental i que els governs no fan res per impedir-la, o que fins i tot la fomenten.[llegir més]
El islam como anarquismo místico
«Els Estats-nació moderns volen clericalitzar l'islam per controlar-lo» (Entrevista amb Ramon Company a COM Radio)
El passat 20 d'abril Abdennur Prado va ser entrevistat al programa Tots x Tots de COM Radio per Ramon Company. Al llarg de l'entrevista es parlà tant de qüestions doctrinals, com ara la homosexualitat a l'islam, com de temes de plena actualitat com la intervenció militat a Líbia o el procés de clericalització de l'islam a Europa, provocat per les pròpies institucions espanyoles i europees [escoltar àudio]
«Cal recuperar la dimensió llibertària de l’islam» (Entrevista amb Irene Urango i Débora de Pina, pel suplement Illacrua del setmanari Directa)
La tesi principal de la teva obra ressalta els vincles que uneixen l’islam amb l’anarquisme, un fet que sorprèn si tenim en compte que els moviments llibertaris, a Occident, normalment s’identifiquen amb l’ateisme.
Hem de tenir en compte que, al llarg de la història, moltes de les idees que es troben a la base de l’ideari anarquista abans han estat presents en el llenguatge religiós. A Europa, moviments com els mil·lenaristes o els anabaptistes ja negaven la propietat privada o la usura, vivien en comunitats i rebutjaven qualsevol estructura de poder.
Què et va portar a establir aquest vincle?
Com a musulmà que prové dels moviments llibertaris, vaig sentir la necessitat imperiosa de recuperar aquesta dimensió de l’islam que es troba present a l’Alcorà i que es manifesta en moltes comunitats en termes de petites resistències locals, en la desconfiança vers el poder, en la solidaritat i en el suport mutu. Precisament, el que més em va atreure de l’islam va ser l’absència de mediadors, el rebuig a l’església i el sacerdoci, és a dir, tot allò que, com a occidentals, ens allunya de la religió perquè imposa pràctiques repressives. Per tant, considero que cal recuperar aquesta dimensió llibertària com un acte d’insubmissió vers les representacions oficials d’un islam patriarcal, autoritari i alienant. [llegir més]
