Revolucions, revolucionaris i oblits
Revolucions, revolucionaris i oblits
Biografia de José Pellicer a partir d'un treball de recerca ben documentat ofereix les claus per comprendre la dimensió i el caràcter radicalitzat de bona part de l'anarquisme valencià
Una biografia poc convencional explica l’auge i la caiguda de la revolució llibertària esdevinguda al País Valencià, amb totes les contradiccions, tensions i drames.
Per Xavier Díez
Pocs se sap de la revolució llibertària de 1936 i els seus detalls. Encara menys quan aquesta té lloc fora de Catalunya. I sovint els noms propis es perden en l’oblit de la història. Miquel Amorós, historiador heterodox especialista en el món llibertari i en els aspectes més incòmodes de la història oficial ens recupera José Pellicer, fundador de la coneguda com a la «Columna de Hierro» valenciana que, sorgida entre l’efervescent anarquisme valencià cobreix en front de Terol mentre tracta de preservar els principis revolucionaris, no sense violència, a la rereguarda.
El fet és que José Pellicer és un dels personatges més fonamentals i oblidats de la guerra. Tanmateix, malgrat el títol del llibre, aquesta no és una biografia convencional, sinó que utilitza el protagonista real per explicar els inicis, auge i caiguda de la revolució llibertària desenvolupada al País Valencià, amb totes les contradiccions, tensions i drames on la violència (l’estructural i la física) esdevè el difícil context on uns personatges tràgics semblen desplaçarse directament vers el fat inexorable de la derrota i l’extinció d’una tradició llibertària potent.
Ens trobem amb una recerca molt ben documentada que, davant d’un terreny poc explorat (el recentment traspassat Abel Paz hi dedicà un llibre memorable menystingut per la crítica) ofereix moltes claus per comprendre la dimensió i el caràcter radicalitzat de bona part de l’anarquisme valencià. Amorós emfatitza més les causes que les conseqüències, i indaga en els perquès dels antagonismes amb els governs republicans, amb el sector més sindicalista de la CNT i amb la participació llibertària en el govern, enfocament no gaire habitual quan ens enfrontem a una història on l’espectacularitat dels fets ens oculta sovint les raons profundes d’un capteniment amb una lògica no sempre ben compresa per la historiografia professional.
Ressenya publicada al suplement Accents del Diari de Girona, 11 de setembre de 2009
