Joan Serrallonga és professor titular d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estudiat les condicions de vida, de treball i sanitàries a Catalunya. Ha publicat, entre altres obres, Condicions materials i resposta obrera a la Catalunya contemporània (1992); amb Francesc Bonamusa, Del Roig al groc. Barcelona, 1868-1871. Quintes i epidèmies (1995), Premi Ciutat de Barcelona 1992, i La lucha de clases. Orígenes del movimiento obrero (1993); diferents articles sobre epidèmies de còlera i diversos estudis d'història local i comarcal, entre els quals destaquen Sant Hipòlit de Voltregà dins la història (1986), Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat (1998), i l'obra col·lectiva Del molí a l'ordinador. Barberà del Vallès (2003).