Liberación nacional

  • <p>This is the story of two internationalist volunteers who followed in the footsteps of our friend and comrade Anna Campbell and became part of the Rojava revolution. Anna left her home in England and travelled to northeast Syria &mdash;the Rojava region of Kurdistan&mdash; to join the women fighters of the YPJ in the battle against the Islamic State. One year after, she was killed in the Turkish invasion of Afrin.</p> <p>Between us we spent three years there, working alongside Kurdish revolutionaries and other internationalists from around the world, and getting to know the movement that our dear friend decided was worth fighting for.</p> <p>Witnessing and taking part in a revolution in progress made us all the more determined to bring the lessons of the Kurdistan Freedom Movement home. This book is about some of those lessons, about what it means to struggle for freedom and to insist on hope even in the darkest of times.&nbsp;</p> <p>Through stories and reflections, we've tried to bring the revolution to life, and translate some of the big ideas of the movement to our context. This is our love letter to revolution, an attempt to build a brisge between worlds, and a call to arms.</p> <p>&laquo;We wanted to bring (the Rojava) revolution home through stories of both the epic and the mundane, through day to day moments in all of their messiness and poetry. In a world where earnestness is looked down on, this book is where we give ourselves permission to fall in love with a revolution. This book is a product of shared moments with hundreds of comrades, of tales hundreds of years old, of the novels we read as children, of militant struggles old and new, and of an ongoing conversation that&rsquo;s happening right now. We didn&rsquo;t start it and we certainly aren&rsquo;t trying to finish it. But the more people contribute the richer we can build the future. This is what we are committed to be a part of.&raquo;</p>
  • <p>Aquest llibre &eacute;s la segona part d&rsquo;un altre, <em>Visca la Terra i Visca l&rsquo;Anarquia</em>, publicat en aquesta mateixa col&middot;lecci&oacute;, en qu&egrave; l&rsquo;autor exposava els seus pensaments, les seves teories, sobre l&rsquo;anarquisme i el fet nacional als Pa&iuml;sos Catalans. <em>Visca la Terra i Visca l&rsquo;Anarquia (2)</em> consta de dues parts.</p> <p>La primera amb el t&iacute;tol &ldquo;L&rsquo;anarquisme cataluny&egrave;s i el Proc&eacute;s&rdquo;, inclou un llarg text in&egrave;dit titulat originalment &ldquo;1-3 Octobre 2017, the Anarchist and Disobedience in Catalonia&rdquo; que Jordi Mart&iacute; Font va escriure per al Congr&eacute;s &ldquo;Anarchism and the National Question-Contemporany Perspectives&rdquo; que hi havia de tenir lloc a Leiden (Pa&iuml;sos Baixos) del 18 al 21 de mar&ccedil; de 2020 per&ograve; que la COVID-19 va impedir que es realitz&eacute;s.</p> <p>La segona part, amb el t&iacute;tol &ldquo;Un anarquista a la cort del rei Proc&eacute;s&rdquo;, aplega articles escrits per l&rsquo;autor, de 2017 a 2020, sobre el &ldquo;Proc&eacute;s&rdquo; d&rsquo;alliberament nacional desenvolupat a l&rsquo;espai cataluny&egrave;s. &Eacute;s la continuaci&oacute; de la secci&oacute; inclosa en el llibre Visca la Terra i Visca l&rsquo;Anarquia. El llibre inclou dos pr&ograve;legs, de Carlos Taibo, Parla de nacionalisme d&rsquo;Estat&rdquo;, i de Carme Abril &ldquo;Juntes farem nostra la nit&rdquo;.</p> <p>La portada ha estat creada, tal com el primer volum, per la dissenyadora Nerea Borrell.</p>
  • <p>1829: Gr&eacute;cia s'allibera de Turquia i esdev&eacute; independent. La consci&egrave;ncia nacional &eacute;s imparable a Hongria. 1830: Pol&ograve;nia es rebel&middot;la davant la dominaci&oacute; russa. It&agrave;lia s'aixeca contra &Agrave;ustria, amb l'objectiu de convertir-se en un estat lliure i unificat. 1833: Nafarroa inicia la recuperaci&oacute; de la sobirania nacional, acompanyada de les prov&iacute;ncies. Per&ograve; Espanya no est&agrave; disposada a acceptar la independ&egrave;ncia de cap dels seus s&uacute;bdits. Un activista de 23 anys de Zuberoa ha volgut continuar amb la guerra sobre el terreny, i ha escrit una cr&ograve;nica c&ograve;mplice per explicar al m&oacute;n i a nosaltres mateixos la insurrecci&oacute; dels bascos.</p>
  • <p>1829: Gr&eacute;cia se libera de Turqu&iacute;a y acontece independiente. La conciencia nacional es imparable en Hungr&iacute;a. 1830: Polonia se rebela ante la dominaci&oacute;n rusa. Italia se levanta contra Austria, con el objetivo de convertirse en un estado libre y unificado. 1833: Nafarroa inicia la recuperaci&oacute;n de la soberan&iacute;a nacional, acompa&ntilde;ada de las provincias. Pero Espa&ntilde;a no est&aacute; dispuesta a aceptar la independencia de ninguno de sus s&uacute;bditos. Un activista de 23 a&ntilde;os de Zuberoa ha querido continuar con la guerra sobre el terreno, y ha escrito una cr&oacute;nica c&oacute;mplice para explicar al mundo y a nosotros mismos la insurreci&oacute;n de los vascos.</p>
  • <p>Malgrat existir des de l&rsquo;any 1987 i disposar ja d&rsquo;una llarga traject&ograve;ria pol&iacute;tica, no fou fins a la irrupci&oacute; als principals mitjans de comunicaci&oacute; del pa&iacute;s el maig de 2007, amb l&rsquo;obtenci&oacute; d&rsquo;unes desenes d&rsquo;actes de regidor, i quatre anys m&eacute;s tard amb la seva consolidaci&oacute; en obtenir-ne un centenar, que la sigla CUP aparegu&eacute; amb for&ccedil;a en l&rsquo;escenari pol&iacute;tic i medi&agrave;tic del pa&iacute;s.</p> <p>Per&ograve;, qu&egrave; &eacute;s la Candidatura d&rsquo;Unitat Popular i quin &eacute;s l&rsquo;espai pol&iacute;tic que representa, m&eacute;s enll&agrave; dels t&ograve;pics i de les an&agrave;lisis simplistes que sovint s&rsquo;utilitzen per classificar-la? Quins s&oacute;n els fonaments en els quals se&rsquo;n sustenta el corpus ideol&ograve;gic i quina n&rsquo;ha estat l&rsquo;evoluci&oacute; al llarg de la seva exist&egrave;ncia?</p> <p>Unitat Popular. La construcci&oacute; de la CUP i l&rsquo;independentisme d&rsquo;esquerres intenta respondre aquestes q&uuml;estions i repassar els moments m&eacute;s importants en la vida d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute; pol&iacute;tica i de l&rsquo;independentisme d&rsquo;esquerres modern al conjunt dels Pa&iuml;sos Catalans. A m&eacute;s, tamb&eacute; pret&eacute;n ser un instrument valu&oacute;s per con&egrave;ixer, de primera m&agrave;, qu&egrave; ha dut aquesta for&ccedil;a a convertir-se, sens cap mena de dubte, en una de les m&eacute;s puixants, arrelades i il&middot;lusionants de la realitat pol&iacute;tica catalana.</p>
  • <p>La Revoluci&oacute;n Rusa desgarr&oacute; la trama del tiempo. Lo que nunca debi&oacute; ocurrir, ocurri&oacute;: el primer Estado obrero, un pa&iacute;s cuya din&aacute;mica era controlada por la clase trabajadora y el campesinado. Bajo esta influencia la idea de que el socialismo era un horizonte posible involucr&oacute; a millones de seres humanos.</p> <p>De manera sint&eacute;tica y accesible, Vijay Prashad nos acerca al impacto que la Revoluci&oacute;n Rusa tuvo como est&iacute;mulo de los levantamientos anticoloniales posteriores a la Primera Guerra Mundial y al enorme desarrollo que alcanz&oacute; el movimiento comunista en Oriente. Recorrer estas p&aacute;ginas es adentrarse en una terra ignota que nos acerca a la historia del segundo Estado socialista del mundo, nada menos que Mongolia, a la influencia de Lenin sobre el Congreso Nacional Indio o a los tempranos intentos de colaboraci&oacute;n entre panislamismo y comunismo.</p> <p>El llamado de Zinoviev en Bak&uacute; a la guerra santa contra los capitalistas brit&aacute;nicos y franceses, la edici&oacute;n por parte de George Padmore de The Negro Worker o el recorrido que llevar&aacute; a Ho Chi Minh de la fundaci&oacute;n del Partido Comunista a la liberaci&oacute;n de Vietnam, se entrelazan en estas p&aacute;ginas con nombres casi desconocidos para nosotros como los de Mirsaid Sultan-Galiev, Tan Malaka o la comunista turca Naciye Hanim. Adem&aacute;s de acercarnos una nueva genealog&iacute;a marxista y descolonial Prashad nos introduce en debates pol&iacute;ticos centrales y nos ayuda a romper ciertas mistificaciones de amplia circulaci&oacute;n. Este proyecto es una colaboraci&oacute;n con el Instituto Tricontinental y Batalla de ideas editorial.</p>
  • <p>Amb les eleccions del 25 de novembre del 2012 la Candidatura d'Unitat Popular entrava al Parlament de Catalunya. Ho feia al primer intent, i despr&eacute;s d'haver descartat, en anteriors ocasions, la possibilitat de presentar-se a unes eleccions auton&ograve;miques. </p> <p>L'emoci&oacute; pels resultats no podia amagar la necessitat de l'organitzaci&oacute;, del moviment pol&iacute;tic al qual pertany i dels altres actors de l'Alternativa d'Esquerres de cercar una nova eina que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la tasca dels tres diputats dins la cambra. Era important tractar les tasques institucionals amb rigor per&ograve; tamb&eacute; calia procurar que la din&agrave;mica parlament&agrave;ria -que ja s'intu&iuml;a fren&egrave;tica- no col&middot;laps&egrave;s els &ograve;rgans de debat pol&iacute;tic de la CUP.&nbsp;Per aix&ograve; sorgia el Grup d'Acci&oacute; Parlament&agrave;ria, el GAP. </p> <p>L'&egrave;xit dels resultats electorals, 126.000 i 3 diputats per la circumpscripci&oacute; de Barcelona, fou possible gr&agrave;cies al bagatge acumulat, a les legitimitats guanyades poble a poble, per&ograve; tamb&eacute; a una campanya electoral innovadora que va defugir dels par&agrave;metres convencionals i que esbudellava la CUP de dalt a baix: qu&egrave; era, qu&egrave; feia, qu&egrave; faria, com ho faria, quants serien, quant cobrarien, etc. Era la l&ograve;gica del codi obert de la CUP. Com aquest llibre, que vol ser, tamb&eacute;, un exercici de transpar&egrave;ncia. </p>
  • <p>La gran pregunta que ens formulen els autors &eacute;s la seg&uuml;ent: &laquo;D&rsquo;acord, &eacute;s possible que assolim una Catalunya independent. Per&ograve; a partir d&rsquo;aquell dia, de qu&egrave; omplirem aquest fastu&oacute;s futur?&raquo; (...) <br /> Tradici&oacute; i Llibertat &eacute;s una gran aportaci&oacute; a aquest futur col&bull;lectiu perqu&egrave;, per sobre de totes les condicions necess&agrave;ries, a una Naci&oacute; que vol construir-se li cal un requisit suprem, previ a tots els altres: pensar-se (...) <br /> Vet aqu&iacute; la clau de volta, la profunda originalitat de Tradici&oacute; i Llibertat: una invocaci&oacute; a tots els elements no materials que envolten el proc&eacute;s sobiranista. <br /> <br /> Del pr&ograve;leg d&rsquo;Albert S&agrave;nchez Pi&ntilde;ol </p> <p>&nbsp;</p>
  • <p>Una compilaci&oacute;n de voces diversas que aportan nuevos elementos al debate actual sobre la independencia.<br /> Tierra de Nadie es un libro colectivo con contribuciones de feministas y activistas LGTBI que explora las relaciones entre los feminismos y la independencia. Voces diversas reflexionan sobre los procesos de liberaci&oacute;n nacional, centrado en el caso catal&aacute;n, y aportan propuestas que pueden acontecer entonces por un debate fruct&iacute;fero en torno las identidades, las soberan&iacute;as, la lengua y la cultura, la participaci&oacute;n pol&iacute;tica, la econom&iacute;a o la solidaridad internacionalista.<br /> Con textos de:<br /> Nira Yuval-Davis (pr&ograve;leg), Maria Olivares, Aina Torres Rexach, Montserrat Otero Vidal, Aida Cort&egrave;s i Monera, Meral &Ccedil;i&ccedil;ek. Tona Gusi, Merc&egrave; Otero Vidal, Maria Rod&oacute; de Z&aacute;rate, Nerea Eizagirre Telleria, &Ouml;zg&uuml;r G&uuml;ne&#351; &Ouml;zt&uuml;rk, Sara Cuentas Ram&iacute;rez, Helena Migu&eacute;lez-Carballeira, Marta Jorba, Teresa Forcades i Vila, N&uacute;ria Comerma i Cortada, Nora Miralles Crespo, Fina Birul&eacute;s, Daniela Ortiz, B&agrave;rbara Ramajo Garcia, N&uacute;ria Sadurn&iacute; Balcells, Fatiha El Mou, Marta Estella Clota, Emylse Mas Mir, J&uacute;lia Serrasolsas, Bel Olid, Paul Preciado, Laura Macaya-Andres, Miquel Miss&eacute;. Marc Garriga, Rosa Ferrer Mulet, Natza Farr&eacute;, Encarna Bodel&oacute;n Gonz&aacute;lez, Betlem C. Bel, Laia Estrada, Anna Gabriel i Sabat&eacute;, M&ordf; Josep Mart&iacute;nez, Marina S&aacute;nchez Cid, Mireia Foradada, Carla Vall, Patsili Toledo V&aacute;squez, Marina Sagastizabal , Jule Goikoetxea, Maria Rovira, Sabrina S&aacute;nchez, Estela Rodr&iacute;guez Godoy, Imma Milan, Ares Batlle, Ainhoa Etxaide Amorrortu, Montserrat Cervera, Amaia P&eacute;rez Orozco.</p>
Ir a Arriba