-
<p>Aquest llibre és la segona part d’un altre, <em>Visca la Terra i Visca l’Anarquia</em>, publicat en aquesta mateixa col·lecció, en què l’autor exposava els seus pensaments, les seves teories, sobre l’anarquisme i el fet nacional als Països Catalans. <em>Visca la Terra i Visca l’Anarquia (2)</em> consta de dues parts.</p> <p>La primera amb el títol “L’anarquisme catalunyès i el Procés”, inclou un llarg text inèdit titulat originalment “1-3 Octobre 2017, the Anarchist and Disobedience in Catalonia” que Jordi Martí Font va escriure per al Congrés “Anarchism and the National Question-Contemporany Perspectives” que hi havia de tenir lloc a Leiden (Països Baixos) del 18 al 21 de març de 2020 però que la COVID-19 va impedir que es realitzés.</p> <p>La segona part, amb el títol “Un anarquista a la cort del rei Procés”, aplega articles escrits per l’autor, de 2017 a 2020, sobre el “Procés” d’alliberament nacional desenvolupat a l’espai catalunyès. És la continuació de la secció inclosa en el llibre Visca la Terra i Visca l’Anarquia. El llibre inclou dos pròlegs, de Carlos Taibo, Parla de nacionalisme d’Estat”, i de Carme Abril “Juntes farem nostra la nit”.</p> <p>La portada ha estat creada, tal com el primer volum, per la dissenyadora Nerea Borrell.</p>
-
<p>1829: Grécia s'allibera de Turquia i esdevé independent. La consciència nacional és imparable a Hongria. 1830: Polònia es rebel·la davant la dominació russa. Itàlia s'aixeca contra Àustria, amb l'objectiu de convertir-se en un estat lliure i unificat. 1833: Nafarroa inicia la recuperació de la sobirania nacional, acompanyada de les províncies. Però Espanya no està disposada a acceptar la independència de cap dels seus súbdits. Un activista de 23 anys de Zuberoa ha volgut continuar amb la guerra sobre el terreny, i ha escrit una crònica còmplice per explicar al món i a nosaltres mateixos la insurrecció dels bascos.</p>
-
<p>1829: Grécia se libera de Turquía y acontece independiente. La conciencia nacional es imparable en Hungría. 1830: Polonia se rebela ante la dominación rusa. Italia se levanta contra Austria, con el objetivo de convertirse en un estado libre y unificado. 1833: Nafarroa inicia la recuperación de la soberanía nacional, acompañada de las provincias. Pero España no está dispuesta a aceptar la independencia de ninguno de sus súbditos. Un activista de 23 años de Zuberoa ha querido continuar con la guerra sobre el terreno, y ha escrito una crónica cómplice para explicar al mundo y a nosotros mismos la insurreción de los vascos.</p>
-
<p>Malgrat existir des de l’any 1987 i disposar ja d’una llarga trajectòria política, no fou fins a la irrupció als principals mitjans de comunicació del país el maig de 2007, amb l’obtenció d’unes desenes d’actes de regidor, i quatre anys més tard amb la seva consolidació en obtenir-ne un centenar, que la sigla CUP aparegué amb força en l’escenari polític i mediàtic del país.</p> <p>Però, què és la Candidatura d’Unitat Popular i quin és l’espai polític que representa, més enllà dels tòpics i de les anàlisis simplistes que sovint s’utilitzen per classificar-la? Quins són els fonaments en els quals se’n sustenta el corpus ideològic i quina n’ha estat l’evolució al llarg de la seva existència?</p> <p>Unitat Popular. La construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres intenta respondre aquestes qüestions i repassar els moments més importants en la vida d’aquesta organització política i de l’independentisme d’esquerres modern al conjunt dels Països Catalans. A més, també pretén ser un instrument valuós per conèixer, de primera mà, què ha dut aquesta força a convertir-se, sens cap mena de dubte, en una de les més puixants, arrelades i il·lusionants de la realitat política catalana.</p>
-
<p>La Revolución Rusa desgarró la trama del tiempo. Lo que nunca debió ocurrir, ocurrió: el primer Estado obrero, un país cuya dinámica era controlada por la clase trabajadora y el campesinado. Bajo esta influencia la idea de que el socialismo era un horizonte posible involucró a millones de seres humanos.</p> <p>De manera sintética y accesible, Vijay Prashad nos acerca al impacto que la Revolución Rusa tuvo como estímulo de los levantamientos anticoloniales posteriores a la Primera Guerra Mundial y al enorme desarrollo que alcanzó el movimiento comunista en Oriente. Recorrer estas páginas es adentrarse en una terra ignota que nos acerca a la historia del segundo Estado socialista del mundo, nada menos que Mongolia, a la influencia de Lenin sobre el Congreso Nacional Indio o a los tempranos intentos de colaboración entre panislamismo y comunismo.</p> <p>El llamado de Zinoviev en Bakú a la guerra santa contra los capitalistas británicos y franceses, la edición por parte de George Padmore de The Negro Worker o el recorrido que llevará a Ho Chi Minh de la fundación del Partido Comunista a la liberación de Vietnam, se entrelazan en estas páginas con nombres casi desconocidos para nosotros como los de Mirsaid Sultan-Galiev, Tan Malaka o la comunista turca Naciye Hanim. Además de acercarnos una nueva genealogía marxista y descolonial Prashad nos introduce en debates políticos centrales y nos ayuda a romper ciertas mistificaciones de amplia circulación. Este proyecto es una colaboración con el Instituto Tricontinental y Batalla de ideas editorial.</p>
-
<p>Amb les eleccions del 25 de novembre del 2012 la Candidatura d'Unitat Popular entrava al Parlament de Catalunya. Ho feia al primer intent, i després d'haver descartat, en anteriors ocasions, la possibilitat de presentar-se a unes eleccions autonòmiques. </p> <p>L'emoció pels resultats no podia amagar la necessitat de l'organització, del moviment polític al qual pertany i dels altres actors de l'Alternativa d'Esquerres de cercar una nova eina que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la tasca dels tres diputats dins la cambra. Era important tractar les tasques institucionals amb rigor però també calia procurar que la dinàmica parlamentària -que ja s'intuïa frenètica- no col·lapsès els òrgans de debat polític de la CUP. Per això sorgia el Grup d'Acció Parlamentària, el GAP. </p> <p>L'èxit dels resultats electorals, 126.000 i 3 diputats per la circumpscripció de Barcelona, fou possible gràcies al bagatge acumulat, a les legitimitats guanyades poble a poble, però també a una campanya electoral innovadora que va defugir dels paràmetres convencionals i que esbudellava la CUP de dalt a baix: què era, què feia, què faria, com ho faria, quants serien, quant cobrarien, etc. Era la lògica del codi obert de la CUP. Com aquest llibre, que vol ser, també, un exercici de transparència. </p>
-
<p>La gran pregunta que ens formulen els autors és la següent: «D’acord, és possible que assolim una Catalunya independent. Però a partir d’aquell dia, de què omplirem aquest fastuós futur?» (...) <br /> Tradició i Llibertat és una gran aportació a aquest futur col•lectiu perquè, per sobre de totes les condicions necessàries, a una Nació que vol construir-se li cal un requisit suprem, previ a tots els altres: pensar-se (...) <br /> Vet aquí la clau de volta, la profunda originalitat de Tradició i Llibertat: una invocació a tots els elements no materials que envolten el procés sobiranista. <br /> <br /> Del pròleg d’Albert Sànchez Piñol </p> <p> </p>
-
<p>Una compilación de voces diversas que aportan nuevos elementos al debate actual sobre la independencia.<br /> Tierra de Nadie es un libro colectivo con contribuciones de feministas y activistas LGTBI que explora las relaciones entre los feminismos y la independencia. Voces diversas reflexionan sobre los procesos de liberación nacional, centrado en el caso catalán, y aportan propuestas que pueden acontecer entonces por un debate fructífero en torno las identidades, las soberanías, la lengua y la cultura, la participación política, la economía o la solidaridad internacionalista.<br /> Con textos de:<br /> Nira Yuval-Davis (pròleg), Maria Olivares, Aina Torres Rexach, Montserrat Otero Vidal, Aida Cortès i Monera, Meral Çiçek. Tona Gusi, Mercè Otero Vidal, Maria Rodó de Zárate, Nerea Eizagirre Telleria, Özgür Güneş Öztürk, Sara Cuentas Ramírez, Helena Miguélez-Carballeira, Marta Jorba, Teresa Forcades i Vila, Núria Comerma i Cortada, Nora Miralles Crespo, Fina Birulés, Daniela Ortiz, Bàrbara Ramajo Garcia, Núria Sadurní Balcells, Fatiha El Mou, Marta Estella Clota, Emylse Mas Mir, Júlia Serrasolsas, Bel Olid, Paul Preciado, Laura Macaya-Andres, Miquel Missé. Marc Garriga, Rosa Ferrer Mulet, Natza Farré, Encarna Bodelón González, Betlem C. Bel, Laia Estrada, Anna Gabriel i Sabaté, Mª Josep Martínez, Marina Sánchez Cid, Mireia Foradada, Carla Vall, Patsili Toledo Vásquez, Marina Sagastizabal , Jule Goikoetxea, Maria Rovira, Sabrina Sánchez, Estela Rodríguez Godoy, Imma Milan, Ares Batlle, Ainhoa Etxaide Amorrortu, Montserrat Cervera, Amaia Pérez Orozco.</p>