-
<p>La independència política de Catalunya és condició necessària però no suficient per construir un país just, democràtic i sostenible. Necessitem aplicar el dret a decidir que, com tot poble, ens correspon, a tots els dominis de la vida col·lectiva, incloent-hi l’economia. La història demostra que molts pobles que s’han dotat d’estats independents no han pogut disposar lliurement dels seus recursos, sinó que han continuat al servei d’altres estats o de les elits. Si volem ser un poble lliure, no podem limitar el procés de decisió col·lectiva a la independència política; necessitem també posar l’economia al servei de les nostres necessitats. Perquè sense sobirania econòmica no hi haurà mai veritable sobirania política.</p> <p>El nou model socioeconòmic de la futura República Catalana ha d’estar guiat per valors com la cooperació, la qualitat de vida, la sostenibilitat, l’equitat i la participació. Tots ells es troben en el nucli del que anomenem economia social i solidària, una economia que és democràtica, que arrela al territori i que sorgeix de l’autoorganització de la societat civil, precisament les mateixes bases que sostenen qualsevol procés d’alliberament nacional.</p> <p>Aquest llibre explora les relacions entre emancipació nacional i economia solidària, i formula un conjunt de propostes per a la futura organització socioeconòmica de la Catalunya independent. Tenim davant nostre un gran repte: saber aprofitar tota l’energia col·lectiva que genera el procés independentista per reconstruir la societat catalana sobre fonaments més democràtics, equitatius, solidaris i sostenibles.</p> <p>Els autors son cooperativistes i membres de la Xarxa d´Economia Solidària<i>.</i></p>
-
<p>Difon la idea és un llibre sobre la història de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans (1969-2019) a través dels seus adhesius. La memòria gràfica d’un moviment polític divers i plural, des de la fundació del PSAN (1968-1969) fins a la lluita antirepressiva després de la ràtzia contra militants independentistes o les detencions arran de les protestes contra la sentència dels presos polítics (2019). Agrupats temàticament (Nacional, Social, Feminismes, Defensa del territori, Lluita, Cultura, Joves, habitatge i drogues, Eleccions i institucions, i Bloc negre), el llibre reprodueix més de 1.000 adhesius (en el color original) de les diverses lluites en les que l’Esquerra Independentista s’ha vist abocada. A més, junt a l’edició d’aquest llibre, s’ha reimprès un lot amb les rèpliques d’alguns dels adhesius més significatius.</p>
-
<p>Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d’estats occidentals, que han arribat a veure’s a si mateixos com a centre de l’univers, un centre des del qual han controlat, a més del poder econòmic i polític, el poder cultural. Un dels efectes més devastadors d’aquest domini ha estat l’anihilació i la repressió de les cultures africanes. Si la cultura que està al servei del poble és més feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil.</p> <p>A <em>Desplaçar el centre</em> wa Thiong’o es preocupa de “desplaçar” aquest centre en dos sentits per tal d’alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d’Occident cap a la resta d’esferes culturals, i nacionalment s’ha d’apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l’autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d’igualtat racial, religiosa i de gènere.</p>
-
<p>«Estoy de pie sobre las ruinas de una casa en la ciudad de Gaza, oteando el horizonte». Estas son las palabras iniciales de este libro, finalizado mediante mensajes de voz mientras Gaza, donde vive el autor, está siendo aniquilada. Descolonizar la mente palestina no trata del último ataque israelí sobre Gaza. Es una crítica aguda a los Acuerdos de Oslo, a los territorios creados por el imperialismo en nombre de la solución de los dos Estados. También es un texto, escrito a quemarropa, sobre la folklorización de la lucha y la emancipación palestinas, que se han convertido en una conducta habitual por parte de las organizaciones históricas que luchan por la liberación de Palestina.</p> <p>Haidar Eid se basa en la obra de Edward Said, a quien los palestinos aprecian por su implacable crítica de su situación, para hacer un llamamiento por un cambio de conciencia. Vislumbra, desde las ruinas de Gaza, un nuevo período de amenaza sin precedentes sobre la cultura, la identidad y el futuro del pueblo palestino.</p>
-
<p>«Estic dret sobre les ruïnes d'una casa a la ciutat de Gaza, observant l'horitzó». Aquestes són les paraules inicials d'aquest llibre, finalitzat amb notes de veu mentre Gaza, on viu l'autor, és aniquilada. <em>Descolonitzant la ment palestina</em> no tracta del darrer atac israelià sobre Gaza. És una crítica aguda als Acords d'Oslo, als territoris creats per l'imperialisme en nom de la solució dels dos Estats. També és un text, d’urgència, sobre la folklorització de la lluita i l'emancipació palestines, que han esdevingut una conducta habitual per part de les organitzacions històriques que lluiten per l'alliberament de Palestina.</p> <p>Haidar Eid es basa en l'obra d'Edward Said, a qui els palestins aprecien per la seva crítica implacable de la seva situació, per fer una crida per un canvi de consciència. Albira, des de les ruïnes de Gaza, un nou període d'amenaça sense precedents sobre la cultura, la identitat i el futur del poble palestí.</p>
-
<p>Un recull magnífic d'una veu que, alhora que beu de la traició insurreccional catalana i rebel mundial, sona com a individual alhora que aporta molt combustible a les opinions col·lectives compartides que des d'aquí i ara això que anomenem «Esquerra Independentista» ha construït, desenvolupa, aixeca i expandeix en forma d'idees directament dirigides a fer, a transformar i a gestionar de forma col·lectiva i revolucionària, és a dir dirigides a canviar les coses a benefici del cent per cent de la població de totes i cada una de les persones. </p>
-
<p>«Nos partimos la cara… pero al final nos la acabaron rompiendo.» «Yo he nacido aquí, creo en un proyecto.» «Me pegaron doce tiros. A mi compañero, diecinueve. Yo, al menos, conseguí sobrevivir.» A través del testimonio de antiguos combatientes de la Izquierda Abertzale es posible rastrear los orígenes ideológicos de ETA en su reivindicación de una Euskadi independiente y, sobre todo, en la defensa de los intereses de clase y en la lucha contra la dictadura de Franco en el País Vasco, llegando a ser un agente emancipador para la España reprimida. Cincuenta años después, viviendo en democracia y habiendo asesinado a más de 800 personas, ETA ya no representa lo mismo para los españoles, que celebraron en 2011 el alto el fuego de la organización terrorista como uno de los mayores triunfos de la democracia. Buscando un relato que descubre ángulos desde los que nunca se ha mirado, Nicolás Buckley da voz a quienes hicieron uso de la violencia como medio para alcanzar la autodeterminación de Euskal Herria. Al ceder la palabra a antiguos militantes de ETA, Del sacrifico a la derrota trasciende la reconstrucción del relato del conflicto armado y político ahondando en la historia reciente de España y Euskadi.</p>
-
<p>De Pau Claris a Lerroux. De l’heroi de la defensa de les institucions catalanes durant la Guerra dels Segadors (1640-1659) al dirigent republicà de retòrica demagògica i ferotgement anticatalanista. Aquesta antítesi, que també és una metàfora, és el fil conductor de la història del procés d’espanyolització de Catalunya que ens presenta l’historiador Xavier Deulonder i Camins. </p> <p>Amb una obra que abasta el període comprès entre la Monarquia Hispànica i la Segona República Espanyola, l’autor esgrana el seguit de fets socials, polítics i econòmics que expliquen la instauració del projecte nacional espanyol a Catalunya. Un projecte bastit sobre dos pilars inseparables: l’estructura centralista del poder, i la castellanització lingüística i cultural. </p> <p>Finalment, Deulonder també aporta una gènesi del concepte «lerrouxisme». Així, el lector s’aproximarà a la narrativa espanyolista de rebuig frontal als signes d’identitat dels catalans promoguda pel fundador del Partido Republicano Radical, una figura que resulta imprescindible per comprendre la vida política barcelonina dels primers anys del segle XX.</p>
-
<p>«El treball de Marc Santasusana presenta, indubtablement, un interès transversal en diversos aspectes que afecten la història de Catalunya del segle XX: més enllà de la biografia política de Pere Curtiada -l'eix vertebrador del treball i síntesi de les diverses emancipacions-, ens ofereix la història d'un moviment obrer especialment bel·ligerant i l'evolució del separatisme català més colpidor i combatiu durant els anys de la República.<br /> Alhora s'endinsa dins la història local d'una localitat amb moltes peculiaritats, com fou Sitges, i en uns anys especialment convulsos, fins a penetrar obertament en la història de Catalunya. Pocs treballs com el de Marc Santasusana presenten una varietat d'objectes d'interès tan divers.»</p> <p>Pelai Pagès i Blanch (Professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona)</p>