Liberación nacional

  • <p>La independ&egrave;ncia pol&iacute;tica de Catalunya &eacute;s condici&oacute; necess&agrave;ria per&ograve; no suficient per construir un pa&iacute;s just, democr&agrave;tic i sostenible. Necessitem aplicar el dret a decidir que, com tot poble, ens correspon, a tots els dominis de la vida col&middot;lectiva, incloent-hi l&rsquo;economia. La hist&ograve;ria demostra que molts pobles que s&rsquo;han dotat d&rsquo;estats independents no han pogut disposar lliurement dels seus recursos, sin&oacute; que han continuat al servei d&rsquo;altres estats o de les elits. Si volem ser un poble lliure, no podem limitar el proc&eacute;s de decisi&oacute; col&middot;lectiva a la independ&egrave;ncia pol&iacute;tica; necessitem tamb&eacute; posar l&rsquo;economia al servei de les nostres necessitats. Perqu&egrave; sense sobirania econ&ograve;mica no hi haur&agrave; mai veritable sobirania pol&iacute;tica.</p> <p>El nou model socioecon&ograve;mic de la futura Rep&uacute;blica Catalana ha d&rsquo;estar guiat per valors com la cooperaci&oacute;, la qualitat de vida, la sostenibilitat, l&rsquo;equitat i la participaci&oacute;. Tots ells es troben en el nucli del que anomenem economia social i solid&agrave;ria, una economia que &eacute;s democr&agrave;tica, que arrela al territori i que sorgeix de l&rsquo;autoorganitzaci&oacute; de la societat civil, precisament les mateixes bases que sostenen qualsevol proc&eacute;s d&rsquo;alliberament nacional.</p> <p>Aquest llibre explora les relacions entre emancipaci&oacute; nacional i economia solid&agrave;ria, i formula un conjunt de propostes per a la futura organitzaci&oacute; socioecon&ograve;mica de la Catalunya independent. Tenim davant nostre un gran repte: saber aprofitar tota l&rsquo;energia col&middot;lectiva que genera el proc&eacute;s independentista per reconstruir la societat catalana sobre fonaments m&eacute;s democr&agrave;tics, equitatius, solidaris i sostenibles.</p> <p>Els autors son cooperativistes i membres de la Xarxa d&acute;Economia Solid&agrave;ria<i>.</i></p>
  • <p>Difon la idea &eacute;s un llibre sobre la hist&ograve;ria de l&rsquo;Esquerra Independentista dels Pa&iuml;sos Catalans (1969-2019) a trav&eacute;s dels seus adhesius. La mem&ograve;ria gr&agrave;fica d&rsquo;un moviment pol&iacute;tic divers i plural, des de la fundaci&oacute; del PSAN (1968-1969) fins a la lluita antirepressiva despr&eacute;s de la r&agrave;tzia contra militants independentistes o les detencions arran de les protestes contra la sent&egrave;ncia dels presos pol&iacute;tics (2019). Agrupats tem&agrave;ticament (Nacional, Social, Feminismes, Defensa del territori, Lluita, Cultura, Joves, habitatge i drogues, Eleccions i institucions, i Bloc negre), el llibre reprodueix m&eacute;s de 1.000 adhesius (en el color original) de les diverses lluites en les que l&rsquo;Esquerra Independentista s&rsquo;ha vist abocada. A m&eacute;s, junt a l&rsquo;edici&oacute; d&rsquo;aquest llibre, s&rsquo;ha reimpr&egrave;s un lot amb les r&egrave;pliques d&rsquo;alguns dels adhesius m&eacute;s significatius.</p>
  • <p>Durant els &uacute;ltims quatre-cents anys, les cultures del m&oacute;n han estat dominades per un conjunt d&rsquo;estats occidentals, que han arribat a veure&rsquo;s a si mateixos com a centre de l&rsquo;univers, un centre des del qual han controlat, a m&eacute;s del poder econ&ograve;mic i pol&iacute;tic, el poder cultural. Un dels efectes m&eacute;s devastadors d&rsquo;aquest domini ha estat l&rsquo;anihilaci&oacute; i la repressi&oacute; de les cultures africanes. Si la cultura que est&agrave; al servei del poble &eacute;s m&eacute;s feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribuci&oacute; de la riquesa &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil.</p> <p>A <em>Despla&ccedil;ar el centre</em> wa Thiong&rsquo;o es preocupa de &ldquo;despla&ccedil;ar&rdquo; aquest centre en dos sentits per tal d&rsquo;alliberar no nom&eacute;s les cultures africanes, sin&oacute; les de tot el m&oacute;n: internacionalment cal despla&ccedil;ar-lo des d&rsquo;Occident cap a la resta d&rsquo;esferes culturals, i nacionalment s&rsquo;ha d&rsquo;apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l&rsquo;aut&egrave;ntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d&rsquo;igualtat racial, religiosa i de g&egrave;nere.</p>
  • <p>&laquo;Estoy de pie sobre las ruinas de una casa en la ciudad de Gaza, oteando el horizonte&raquo;. Estas son las palabras iniciales de este libro, finalizado mediante mensajes de voz mientras Gaza, donde vive el autor, est&aacute; siendo aniquilada. Descolonizar la mente palestina no trata del &uacute;ltimo ataque israel&iacute; sobre Gaza. Es una cr&iacute;tica aguda a los Acuerdos de Oslo, a los territorios creados por el imperialismo en nombre de la soluci&oacute;n de los dos Estados. Tambi&eacute;n es un texto, escrito a quemarropa, sobre la folklorizaci&oacute;n de la lucha y la emancipaci&oacute;n palestinas, que se han convertido en una conducta habitual por parte de las organizaciones hist&oacute;ricas que luchan por la liberaci&oacute;n de Palestina.</p> <p>Haidar Eid se basa en la obra de Edward Said, a quien los palestinos aprecian por su implacable cr&iacute;tica de su situaci&oacute;n, para hacer un llamamiento por un cambio de conciencia. Vislumbra, desde las ruinas de Gaza, un nuevo per&iacute;odo de amenaza sin precedentes sobre la cultura, la identidad y el futuro del pueblo palestino.</p>
  • <p>&laquo;Estic dret sobre les ru&iuml;nes d'una casa a la ciutat de Gaza, observant l'horitz&oacute;&raquo;. Aquestes s&oacute;n les paraules inicials d'aquest llibre, finalitzat amb notes de veu mentre Gaza, on viu l'autor, &eacute;s aniquilada. <em>Descolonitzant la ment palestina</em> no tracta del darrer atac israeli&agrave; sobre Gaza. &Eacute;s una cr&iacute;tica aguda als Acords d'Oslo, als territoris creats per l'imperialisme en nom de la soluci&oacute; dels dos Estats. Tamb&eacute; &eacute;s un text, d&rsquo;urg&egrave;ncia, sobre la folkloritzaci&oacute; de la lluita i l'emancipaci&oacute; palestines, que han esdevingut una conducta habitual per part de les organitzacions hist&ograve;riques que lluiten per l'alliberament de Palestina.</p> <p>Haidar Eid es basa en l'obra d'Edward Said, a qui els palestins aprecien per la seva cr&iacute;tica implacable de la seva situaci&oacute;, per fer una crida per un canvi de consci&egrave;ncia. Albira, des de les ru&iuml;nes de Gaza, un nou per&iacute;ode d'amena&ccedil;a sense precedents sobre la cultura, la identitat i el futur del poble palest&iacute;.</p>
  • <p>Un recull magn&iacute;fic d'una veu que, alhora que beu de la traici&oacute; insurreccional catalana i rebel mundial, sona com a individual alhora que aporta molt combustible a les opinions col&middot;lectives compartides que des d'aqu&iacute; i ara aix&ograve; que anomenem &laquo;Esquerra Independentista&raquo; ha constru&iuml;t, desenvolupa, aixeca i expandeix en forma d'idees directament dirigides a fer, a transformar i a gestionar de forma col&middot;lectiva i revolucion&agrave;ria, &eacute;s a dir dirigides a canviar les coses a benefici del cent per cent de la poblaci&oacute; de totes i cada una de les persones.&nbsp;</p>
  • <p>&laquo;Nos partimos la cara&hellip; pero al final nos la acabaron rompiendo.&raquo; &laquo;Yo he nacido aqu&iacute;, creo en un proyecto.&raquo; &laquo;Me pegaron doce tiros. A mi compa&ntilde;ero, diecinueve. Yo, al menos, consegu&iacute; sobrevivir.&raquo; A trav&eacute;s del testimonio de antiguos combatientes de la Izquierda Abertzale es posible rastrear los or&iacute;genes ideol&oacute;gicos de ETA en su reivindicaci&oacute;n de una Euskadi independiente y, sobre todo, en la defensa de los intereses de clase y en la lucha contra la dictadura de Franco en el Pa&iacute;s Vasco, llegando a ser un agente emancipador para la Espa&ntilde;a reprimida. Cincuenta a&ntilde;os despu&eacute;s, viviendo en democracia y habiendo asesinado a m&aacute;s de 800 personas, ETA ya no representa lo mismo para los espa&ntilde;oles, que celebraron en 2011 el alto el fuego de la organizaci&oacute;n terrorista como uno de los mayores triunfos de la democracia. Buscando un relato que descubre &aacute;ngulos desde los que nunca se ha mirado, Nicol&aacute;s Buckley da voz a quienes hicieron uso de la violencia como medio para alcanzar la autodeterminaci&oacute;n de Euskal Herria. Al ceder la palabra a antiguos militantes de ETA, Del sacrifico a la derrota trasciende la reconstrucci&oacute;n del relato del conflicto armado y pol&iacute;tico ahondando en la historia reciente de Espa&ntilde;a y Euskadi.</p>
  • <p>De Pau Claris a Lerroux. De l&rsquo;heroi de la defensa de les institucions catalanes durant la Guerra dels Segadors (1640-1659) al dirigent republic&agrave; de ret&ograve;rica demag&ograve;gica i ferotgement anticatalanista. Aquesta ant&iacute;tesi, que tamb&eacute; &eacute;s una met&agrave;fora, &eacute;s el fil conductor de la hist&ograve;ria del proc&eacute;s d&rsquo;espanyolitzaci&oacute; de Catalunya que ens presenta l&rsquo;historiador Xavier Deulonder i Camins. </p> <p>Amb una obra que abasta el per&iacute;ode compr&egrave;s entre la Monarquia Hisp&agrave;nica i la Segona Rep&uacute;blica Espanyola, l&rsquo;autor esgrana el seguit de fets socials, pol&iacute;tics i econ&ograve;mics que expliquen la instauraci&oacute; del projecte nacional espanyol a Catalunya. Un projecte bastit sobre dos pilars inseparables: l&rsquo;estructura centralista del poder, i la castellanitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica i cultural. </p> <p>Finalment, Deulonder tamb&eacute; aporta una g&egrave;nesi del concepte &laquo;lerrouxisme&raquo;. Aix&iacute;, el lector s&rsquo;aproximar&agrave; a la narrativa espanyolista de rebuig frontal als signes d&rsquo;identitat dels catalans promoguda pel fundador del Partido Republicano Radical, una figura que resulta imprescindible per comprendre la vida pol&iacute;tica barcelonina dels primers anys del segle XX.</p>
  • <p>&laquo;El treball de Marc Santasusana presenta, indubtablement, un inter&egrave;s transversal en diversos aspectes que afecten la hist&ograve;ria de Catalunya del segle XX: m&eacute;s enll&agrave; de la biografia pol&iacute;tica de Pere Curtiada -l'eix vertebrador del treball i s&iacute;ntesi de les diverses emancipacions-, ens ofereix la hist&ograve;ria d'un moviment obrer especialment bel&middot;ligerant i l'evoluci&oacute; del separatisme catal&agrave; m&eacute;s colpidor i combatiu durant els anys de la Rep&uacute;blica.<br /> Alhora s'endinsa dins la hist&ograve;ria local d'una localitat amb moltes peculiaritats, com fou Sitges, i en uns anys especialment convulsos, fins a penetrar obertament en la hist&ograve;ria de Catalunya. Pocs treballs com el de Marc Santasusana presenten una varietat d'objectes d'inter&egrave;s tan divers.&raquo;</p> <p>Pelai Pag&egrave;s i Blanch (Professor d&rsquo;hist&ograve;ria contempor&agrave;nia de la Universitat de Barcelona)</p>
Ir a Arriba