-
<p>Un còmic sobre la sentència contra els joves d’Altsasu des d’una mirada única, grande i libre. Tal com a vosté li ho han contat des de totes les tribunes mediàtiques d’aquest país. Per a no perdre l’oportunitat, una vegada més, de corroborar les mateixes certeses de sempre. Ideal per a resoldre temes de conversa acalorada, gràcies a un argumentari de pes.</p> <p>Però, sobretot, perquè pense dues vegades a qui està enaltint quan crida: Altsasukoak Aske!</p> <p>A l’altre costat de la línia, la brotxa d’Elías Taño no sols escolta sinó que, a més, respon. I ho fa amb una mirada pròpia, desprejudiciada i compromesa. El que abans era una paret de silenci ara porta els colors d’un carrer del Carme de València o d’una façana de Sagunt. La veu dels que no tenen dret a ser escoltats.</p> <p>Ho diu José El Cabrero: “per molt que ens empresonen, la veu no l’aturaran. Ni reixes ni parets”.</p> -
<p>- Cuestión nacional y movimiento obrero.</p> <p>- Entrevista con Joseba Intxausti: Cuestión nacional y movimiento obrero</p> <p>- Pueblos, naciones, estados</p> -
<p>Amb les eleccions del 25 de novembre del 2012 la Candidatura d'Unitat Popular entrava al Parlament de Catalunya. Ho feia al primer intent, i després d'haver descartat, en anteriors ocasions, la possibilitat de presentar-se a unes eleccions autonòmiques. </p> <p>L'emoció pels resultats no podia amagar la necessitat de l'organització, del moviment polític al qual pertany i dels altres actors de l'Alternativa d'Esquerres de cercar una nova eina que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la tasca dels tres diputats dins la cambra. Era important tractar les tasques institucionals amb rigor però també calia procurar que la dinàmica parlamentària -que ja s'intuïa frenètica- no col·lapsès els òrgans de debat polític de la CUP. Per això sorgia el Grup d'Acció Parlamentària, el GAP. </p> <p>L'èxit dels resultats electorals, 126.000 i 3 diputats per la circumpscripció de Barcelona, fou possible gràcies al bagatge acumulat, a les legitimitats guanyades poble a poble, però també a una campanya electoral innovadora que va defugir dels paràmetres convencionals i que esbudellava la CUP de dalt a baix: què era, què feia, què faria, com ho faria, quants serien, quant cobrarien, etc. Era la lògica del codi obert de la CUP. Com aquest llibre, que vol ser, també, un exercici de transparència. </p> -
<p>- Antonio Cuesta Marín: Negociación política en Euskal Herria. El camino hacia la paz</p> -
<p>- Danny Morrison: El IRA y la paz en Irlanda: de los derechos civiles a la lucha armada</p> <p>- Fito Rodriguez Bornaetxea: Los conflictos irlandes z vasco. Análisis comparativo</p> -
<p>- Joseba Macías: Palestina. Símbolos, claves y desafíos</p> <p>- Noam Chomsky: El control del pensamiento en los EE.UU. El caso de Oriente Medio</p> -
<p>En los 90, una nueva generación accede a la palestra elaborando un particular estilo de entender las cosas. La década anterior sujeta a una lógica de resistencia/ofensiva militar será sustituida por la acción simbólica situacional que replantea, en el conjunto del movimiento de la izquierda abertzale, la necesidad de retomar en su sentido más cotidiano la dinámica autodeterminativa. Esto implica la conveniencia de terminar con las estructuras piramidales para poder desarrollar microprácticas de base, interaccionadas en forma de red comunicativa, que evidencien la potencia del movimiento en una multiplicidad de prácticas y confluyan en momentos de acumulación de fuerzas, a su vez anticipadores de posteriores instantes de intensidad.</p> <p>El estilo que va a caracterizar a la nueva generación es el de la recomposición indirecta de los polos antagónicos del enfrentamiento de clase y comunitario. La profundización de las distancias sociales y la brecha abierta en torno al hecho nacional (temática de las dos comunidades), hace que la lectura en cada plano del conflicto esté sujeta a varios cortes. El nuevo proletariado vasco estará fracturado, además de por sus variados niveles reproductivos, por los condicionantes de identificación con un marco específico, y la misma lectura habrá de realizarse en lo que se refiere a los estratos de clase burgueses. Ahora podemos detectar, en su variedad práctica (sujeta a distintos planos de estratificación social) y en su sentido puro, a un proletariado independentista y a otro estatista, además de a una burguesía autonomista y a otra centralista, sectores que en sus escaramuzas reinventan la multilateralidad de los polos del conflicto.</p> <p>La generación de los 90 se abre paso por un escenario complejo, no es extraño por tanto que su lectura, dentro de su multiplicidad interpretativa, recomponga los niveles extremos de un conflicto social y nacional. De la lógica tribal parcelaria hemos pasado a una recombinatoria mestiza de elementos que prefiguran maneras antagónicas de entender tanto la pertenencia a una comunidad como la ubicación de clase.</p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE VIRUS TANCA DEL 10 AL 25 D'AGOSTAPROFITA ARA PER REALITZAR LA TEVA COMANDA
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita