-
<p>Basta con mirar los mapas sucesivos para ver que el espacio atribuido a Palestina se ha ido encogiendo con el paso del tiempo. El gobierno israelí trata de arrinconar a los palestinos en una esquina del tablero de ajedrez desde donde no tengan ya ninguna opción. Si llegamos a un acuerdo sobre una solución que comporte dos estados, nos proponen unos bantustanes. Y si decimos que, en esas condiciones, preferimos un estado único y democrático, entonces nos acusan de querer destruir Israel. Tenemos que ser capaces de explicar que nuestra lucha es una lucha de liberación nacional, pero que no es, ni ha sido nunca, una lucha contra los judíos. Nos han atacado y no hemos replicado. Nos han arrebatado la tierra; nosotros no hemos arrebatado la tierra de nadie. Edward Said ha dicho que somos «las víctimas de las víctimas». Reconocemos cuánto han sufrido los judíos, pero creemos que eso no justifica en modo alguno lo que nos han hecho sufrir a nosotros. No tenemos por qué excusarnos de sus infortunios. Defendemos nuestros derechos.</p> -
<p>El mejor libro para conocer de forma rápida toda la historia de Cataluña desde los más remotos tiempos hasta hoy. Se trata de una visión rigurosa y amena dirigida a todos los públicos, que el lector podrá leer con facilidad y en poco tiempo. La obra del profesor Sobrequés acerca el pasado catalán, desde su prehistoria hasta hoy, a los catalanes sin excepción y a aquellos forasteros que, al visitar Cataluña, quieran tener un conocimiento general de lo que ha sido este país a lo largo de sus miles de años de existencia. Esta breve historia tiene como objetivo presentar cómo se configuró una nación dotada de Estado propio, que tuvo un papel destacado en Europa durante siglos. Y también explicar de qué manera este Estado fue agredido a lo largo de dos siglos hasta ser destruido el 11 de septiembre de 1714 y la posterior lucha de los catalanes por renacer de sus cenizas y recuperar su lugar en la historia.</p> -
<p>Per primera vegada apareix al nostre país un estudi sobre <em>Anarquisme i alliberament nacional</em>, realitzat per un col·lectiu de joves llibertaris, en el qual s’asumeix plenament l’independentisme des de posicions àcrates, tot criticant alhora el caduc espanyolisme anarquista i l’independentisme estatista i autoritari.</p> <p><br /> En el llibre –que és tant de crítica política com d’anàlisi històrica del moviment llibertari català i la quesito nacional, i es presta pe tant al debat i a la discussió- es dóna testimoni de l’existència d’un nou moviment anarcoindependentista català, que aporta una nova visió de l’independentisme.<br /> <br /> «La independencia estatal per a nosaltres no és independencia, sinó una altra forma de dependencia com a superació de totes les dependències en el nostre marc nacional que alhora comporti un canvi de la nostra vida cuotidiana i un trencament amb les relacions existents.<br /> Entenem la independencia com autogestió de la societat catalana a tots els nivells, partint de la federació de les unitats més petites a les més grans (individu, poble, barri, comarca, ciutat…) que exerceixin l’autogestió i la democràcia directa als Països Catalans…»<br /> </p> -
<p>La nova edició d'aquest llibre d'Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona República, és una de les formulacions pioneres de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l'alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l'autor. <em>Els moviments d'emancipació nacional</em> és un llibre, únic en el seu gènere, en què s'estudien i es critiquen les distintes posicions dels clàssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats. Tots els exemplars d'aquesta obra varen ser destruïts quan els exèrcits de Franco ocuparen Catalunya. L'edició de 1970 es va haver de fer a l'exili i tingué una difusió molt reduïda.</p> <p>Per tant, la present reedició és un autèntic esdeveniment editorial, i ha estat enriquida amb l'estudi preliminar del professor Pelai Pagès, que se suma al de Wilebaldo Solano de l'edició de París de 1970.</p> <p>EN RESUM — Es tracta de la primera edició a Catalunya d'un llibre que fou destruït per Franco el 1939. — Ens dona una visió clara de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer a Catalunya — És l'obra d'un marxista assassinat pels comunistes. — Traductor de Dostoievski, Txèkhov i Tolstoi al català. — Va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. — Una reedició molt esperada i imprescindible per entendre els conflictes polítics durant la República i la Guerra Civil.</p> -
<p>El independentismo catalán está mejor que nunca o al menos eso es lo que parece. Bajo esta premisa, el libro relata las diferentes etapas que ha recorrido el movimiento político y social que ha reivindicado este objetivo, con especial atención a Esquerra Republicana de Catalunya, auténtico depositario electoral de este espacio político. Pero más allá de ERC también hay vida, como lo demuestran organizaciones como Estat Catalá, la crida de la Solidaritat, las recientes Candidaturas d’Unitat popular, así como las múltiples y variadas expresiones difusas de un independentismo que, poco a provoca dejando los márgenes para acercarse a una centralidad siempre relativa</p> -
<p>Des dels inicis de la seva activitat armada, Terra Lliure va esdevenir el símbol de la lluita independentista del poble català. Les consignes i la simbologia de l'organització armada van ser àmpliament difoses i no era estrany veure-les reproduïdes a les parets d'arreu dels Països Catalans. Terra Lliure ha jugat un paper importantíssim a l'hora de configurar l'independentisme modern, a l'hora d'estendre socialment el discurs rupturista d'aquest nou independentisme que sorgia del desencant i de la farsa que suposà la transició "democràtica". Malgrat ser una peça d'innegable importància a l'hora d'entendre l'actual independentisme català, Terra Lliure continua condemnada a l'oblit i a l'ostracisme. Sembla, doncs, que el record de Terra Lliure continuï molestant, que hi hagi qui no està interessat a recuperar aquesta part de la nostra història recent. Aquest llibre pretén donar la veu a Terra Lliure. Pretén recuperar els pensaments daquells homes i dones que van decidir lluitar, amb les armes a les mans, per la llibertat del nostre poble. Aquest llibre pretén, en definitiva, aclarir aquest període obscur de la nostra història més immediata i situar al lloc on es mereixen aquells i aquelles que des de Terra Lliure van lliurar-se a la causa de la justícia i l'alliberament dels Països Catalans.</p> -
<p><strong>Antoni Rovira i Virgili</strong> és un dels historiadors, pensadors i polítics més rellevants del panorama in-tel·lectual català del segle xx. Aquest lúcid assaig, escrit en un moment de consolidació del moviment catalanista, és una nítida radiografia de les mancances nacionals de Catalunya. S’hi marquen els objectius que el país havia d’assolir per sobreviure com a col·lectivitat i per aconseguir un major grau d’identitat i de consciència nacionals. Pel seu autor, Catalunya era un poble que calia nacionalitzar. Aquesta petita gran obra de Rovira conté el germen del que serà el seu pensament polític i el seu projecte de futur de Catalunya com a nació. L’estudi del professor Xavier Ferré, especialista en l’obra de Rovira i Virgili, ajuda a situar <i>La nacionalització de Catalunya</i> en el marc històric en què va ser concebuda.</p> -
<p>Durant la dècada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del procés de transició que es clogué amb la reforma política espanyola i la mutació del règim franquista en una monarquia parlamentària, una colla d’activistes independentistes catalans organitzaren la resistència armada al règim i al pacte de renúncies i claudicacions posterior, amb la constitució d’una organització militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del país quan els seus serveis fossin requerits.</p> <p>El grup que en una de les ràtzies repressives de què fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d’Exèrcit Popular Català (EPOCA), suposava el nexe de continuïtat històrica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer terç de segle XX, amb l’oposició antifranquista i el nou independentisme modern que s’estaven gestant, gràcies a la influència dels moviments d’alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el camí de la lluita anticolonialista i antiimperialista.</p> <p>Amb <em>EPOCA, l’exèrcit a l’ombra</em>, Edicions el Jonc pretén recuperar la història oblidada d’aquella colla d’activistes que van lliurar-se a la causa de la justícia i de l'alliberament dels Països Catalans, situant la seva lluita, després de molts anys d’ostracisme, al lloc que pertoca en la memòria col·lectiva del país.</p> -
<p>La nit del 19 de maig de 1972 un grup de joves a la punta oest de la Diagonal de Barcelona distreu una parella de vigilants. En aquells moments, explota una bomba sota les columnes del monument A los caídos. El soroll travessa tota la ciutat. L’endemà, els feixistes hi posen flors mentre exigeixen detencions i mà dura. La bomba, la pedra esmicolada, és l’expressió d’un poble envaït, executat, silenciat. Un poble que expressa de manera contundent el fàstic, la ràbia i els anhels.</p> <p>Aquesta obra ens explica la trepidant història del Front d’Alliberament Català. En el seu si, un grup de joves s’aboca a la lluita clandestina sense esperar res de concret: desitjant només la llibertat. Un grup que serà perseguit, jutjat i dispersat. Que patirà la tortura, la presó, la traïció i l’exili. Un grup, una veu, que cridarà a través d’atemptats contra símbols feixistes la seva convicció en una Catalunya lliure i igualitària. Que pensarà en el Macià que intentà alliberar Catalunya i en el Companys que la voldrà sobirana; i somiarà en la independència, com tants altres abans i després. Aquesta és la seva crònica. Sí, no hi ha dubte que la història pot ser vibrant.</p> <p>Aquest llibre dóna veu a una lluita tants cops silenciada. Deixeu-vos submergir en la clandestinitat de la mà dels mateixos que la van patir. La lluita armada a Catalunya existí. El FAC n’és el millor testimoni.</p> -
<p>Secesionismo, independentismo, separatismo, nacionalismo sin Estado... Desde que, hace medio siglo, los estados de África se independizaron de las metrópolis europeas, varios movimientos secesionistas han cuestionado la validez de sus fronteras. Este libro presenta trece casos muy diferentes que nos permiten reflexionar sobre la pluralidad y la complejidad de sentimientos nacionales en el continente africano: Sáhara Occidental y Marruecos, tuaregs en Níger, Casamance y Senegal, sur de Nigeria, Camerún Meridional, Cabinda y Angola, Caprivi y Namibia, Barotseland y Zambia, Katanga y R.D. Congo, Ruwenzururu (Uganda y R.D. Congo), Sudán Meridional, Somaliland y Eritrea.</p> <p>¿Cuáles son los orígenes de las reivindicaciones independentistas? ¿Cuáles son las principales causas históricas, políticas, económicas y culturales que hacen que dichos conflictos sean tan duraderos? ¿Cómo se organizan dichos movimientos? ¿Cuál es su situación política en la actualidad? ¿Cuál es el papel de las élites locales y los líderes religiosos en estos conflictos? ¿Y el de la diáspora? ¿Por qué, a menudo, los acuerdos de paz entre ambos contendientes acaban siendo papel mojado? ¿Y cómo vive el ciudadano de a pie esta situación? ¿Cómo se avecina la situación política en dichas zonas en un futuro inmediato?</p> <p>Varios investigadores de contrastada reputación internacional responden a éstas y a muchas más cuestiones para confeccionar uno de los libros más sólidos que se han publicado en los últimos años en Europa sobre el secesionismo en el África actual.</p> -
<p>El 14 de noviembre de 1975 se consumó una de las mayores vergüenzas históricas de la España contemporánea. El último Gobierno de Franco, traicionando la promesa que había hecho a los habitantes del territorio y el reiterado compromiso adquirido ante las Naciones Unidas, cedió la administración colonial del Sáhara occidental a Marruecos y Mauritania a partir del 27 de febrero de 1976, haciendo imposible con ello el ejercicio del derecho a la autodeterminación del pueblo saharaui.</p> <p>Desde entonces el Sáhara sigue siendo el último territorio africano pendiente de descolonizar y el problema se ha enquistado convirtiéndose, primero, en una guerra entre Marruecos y los saharauis —Mauritania fue pronto derrotada por éstos— y luego en un problema endémico con negativas consecuencias para todas las partes implicadas: para Marruecos, a quien la comunidad internacional niega la legitimidad de su ocupación militar; para las Naciones Unidas, incapaces de resolver el entuerto; para España porque, lejos de haberse librado del mismo, el contencioso sigue envenenando las relaciones con su vecino meridional; y, por supuesto, para el pueblo saharaui, separado de su patria por un muro tan inhumano como lo fue el de Berlín y lo es el de Cisjordania, y obligado a un interminable y desesperanzado exilio.</p> <p>El autor vivió como periodista y desde el propio Sáhara los momentos clave de aquellos hechos y relata lo ocurrido con la viveza del que ha sido testigo presencial, e incluso involuntario protagonista, de acontecimientos históricos.</p> <p>Un testimonio de primera mano a cargo de alguien que estuvo allí y que, al cabo de 35 años, nos desvela, por vez primera, la auténtica realidad de lo que sucedió aquel otoño de 1975.</p> -
<p>La <i>Història dels moviments nacionalistes</i> sintetitza la lluita de nombrosos pobles europeus i dels seus moviments d’emancipació nacional. Al llarg de les pàgines que componen el llibre, Rovira analitza diversos països com Finlàndia, Polònia, Lituània, Flandes, Creta, Hongria, el País Basc i Catalunya, entre altres nacionalitats sense Estat propi que pugnen per aconseguir o consolidar la seva independència.</p> <p>En aquesta obra, que manté plenament la vigència al cap de gairebé un segle d’haver estat publicada per primera vegada, Rovira i Virgili aborda la història des d’un punt de vista científic, a partir d’una concepció nacionalista moderna i progressista.</p> <p>Rovira, en un text cabdal que ha esdevingut un clàssic i una obra fonamental per a tots aquells que vulguin conèixer les bases històriques dels nacionalismes contemporanis, proposa un nou mapa d’Europa, que no té res a veure amb la realitat caduca dels imperis ni dels estats que oprimeixen les nacions petites. Rovira situa Catalunya en el context polític internacional de l’època i reivindica el paper de les organitzacions obreres en la defensa de la causa de les nacions sense Estat.</p> <p> </p> <p>EN RESUM</p> <p>— La més completa història de tots els moviments nacionalistes europeus contemporanis.</p> <p>— Ajuda a entendre la història dels nacionalismes català i basc dins del conjunt de la lluita per la llibertat nacional dels petits pobles d’Europa.</p> <p>— Una obra clàssica escrita per un dels millors historiadors catalans del segle xx.</p> <p>— L’alliberament de tants pobles europeus esdevé un exemple per a aquells que, com Catalunya, encara no han aconseguit la seva plena llibertat.</p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE VIRUS TANCA DEL 10 AL 25 D'AGOSTAPROFITA ARA PER REALITZAR LA TEVA COMANDA
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita