Liberación nacional

  • <p>Aquest llibre recull les mom&ograve;ries de milit&agrave;ncia, pres&oacute; i exili d'&Agrave;lvar Valls, que a la d&egrave;cada de 1970 va ser un independentista enquadrat primer al Front Nacional de Catalunya i despr&eacute;s a l'organitaci&oacute; militar EPOCA. </p> <p>Seguint el fil autobiogr&agrave;fic de l'autor, se'ns fan presents, narratas per un tetimoni de primera m&agrave;, els convulsos anys del final del franquisme i el comen&ccedil;ament de la transici&oacute;, l'acci&oacute; unit&agrave;ria dels partits democr&agrave;tics clandestins i la lluita particular de l'independentisme, el pas de l'acci&oacute; pol&iacute;tica a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenci&oacute; i l'empresonament de l'autor i, m&eacute;s tard, el seu llarg exili de vint anys, primer a Par&iacute;s i despr&eacute;s a Andorra. </p>
  • <p><em>Catalunya, one nation, two states. Un estudi etnogr&agrave;fic de la resist&egrave;ncia no violenta a l&rsquo;assimilaci&oacute;</em>, &eacute;s un llibre d&rsquo;Alexander Alland Jr. i Sonia Alland que recull una recerca etnogr&agrave;fica feta a la Catalunya Nord, durant 10 anys, sobre la resist&egrave;ncia pac&iacute;fica de la gent a l&rsquo;assimilaci&oacute; cultural, a banda i banda de la frontera.</p> <p>Per les seves p&agrave;gines desfilen&nbsp;centenars de situacions que ens ajuden a comprendre&nbsp;com les persones estipulen la seva identitat, a favor&nbsp;o en contra d&rsquo;idees, realitats i somnis. En poques&nbsp;paraules, no &eacute;s f&agrave;cil viure en catal&agrave; i sentir-se d&rsquo;una&nbsp;naci&oacute;, quan dos Estats m&eacute;s grans treballen per ofegar&nbsp;la realitat cultural i social d&rsquo;un grapat d&rsquo;homes i dones.</p> <p>En paral&middot;lel, els autors afegeixen tot un seguit de&nbsp;l&uacute;cides reflexions sobre aquest rac&oacute; de m&oacute;n, i les&nbsp;comparen amb d&rsquo;altres llocs amb problem&agrave;tiques semblants. Reflexions, en tot cas, que s&oacute;n actuals,&nbsp;per&ograve; que falquen les seves arrels en un passat&nbsp;complex. La Catalunya Nord vindria a ser el laboratori&nbsp;on comprovar l&rsquo;anorreament cultural i social que es&nbsp;practica en diverses parts del m&oacute;n.</p> <p>Al llibre trobareu el tractament acurat de la hist&ograve;ria&nbsp;catalana, la Nova Can&ccedil;&oacute;, la llengua, els costums, la&nbsp;vida quotidiana, la pol&iacute;tica i l&rsquo;esport, el batec social, el&nbsp;tremp de l&rsquo;activisme cultural, els vaivens econ&ograve;mics,&nbsp;fins i tot l&rsquo;oblit institucional d&rsquo;una realitat que pugna per no desapar&egrave;ixer.</p> <p>L&rsquo;historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte n&rsquo;ha fet el pr&ograve;leg; i la traducci&oacute; va a c&agrave;rrec de l&rsquo;antrop&ograve;loga Laura Card&uacute;s i Font.</p>
  • <p>Esta importante obra hist&oacute;rica est&aacute; inspirada por un principio que le da una gran coherencia: la cr&iacute;tica a la famosa frase de la declaraci&oacute;n de Balfour donde se preve&iacute;a otorgar &ldquo;una tierra sin pueblo a un pueblo sin tierra&rdquo;, es decir, una regi&oacute;n supuestamente vac&iacute;a de habitantes e historia a unos emigrantes jud&iacute;os procedentes, sobre todo en un primer momento, de m&uacute;ltiples di&aacute;sporas europeas y a quienes, no obstante, se atribuye un derecho eterno y exclusivo al Eretz Israel. <br /> <br /> La claridad de la narraci&oacute;n de los acontecimientos, personajes y fechas hace que el lector no especializado pueda situar sin problemas las realidades expuestas en su marco temporal. Un cuadro cronol&oacute;gico, un glosario y unos mapas complementan muy oportunamente este libro necesario y sin equivalentes en la bibliograf&iacute;a en lengua espa&ntilde;ola. El n&uacute;cleo principal de la obra est&aacute; constituido por los sucesos y realidades pol&iacute;ticas, sociales y culturales del siglo XIX, sobre todo, en sus tres &uacute;ltimas d&eacute;cadas. Es en este &uacute;ltimo siglo de la presencia turca, el mandato brit&aacute;nico, el acuerdo Sykes-Picot, la declaraci&oacute;n de Balfour, la inmigraci&oacute;n jud&iacute;a, la exclusi&oacute;n del territorio palestino del principio de autodeterminaci&oacute;n proclamado en los catorce puntos del presidente Woodrow Wilson cuando se gestan y forman las realidades que determinan la situaci&oacute;n actual del conflicto &aacute;rabe-jud&iacute;o. <br /> <br /> Finalmente, merece la pena se&ntilde;alar que el libro, si bien se centra en el mundo &aacute;rabe, tiene siempre en cuenta la presencia jud&iacute;a y cristiana en Tierra Santa, como lo demuestra el cap&iacute;tulo que analiza el sentido que tiene Palestina a lo largo de la historia para las tres culturas.</p>
  • <p>Durant els &uacute;ltims quatre-cents anys, les cultures del m&oacute;n han estat dominades per un conjunt d&rsquo;estats occidentals, que han arribat a veure&rsquo;s a si mateixos com a centre de l&rsquo;univers, un centre des del qual han controlat, a m&eacute;s del poder econ&ograve;mic i pol&iacute;tic, el poder cultural. Un dels efectes m&eacute;s devastadors d&rsquo;aquest domini ha estat l&rsquo;anihilaci&oacute; i la repressi&oacute; de les cultures africanes. Si la cultura que est&agrave; al servei del poble &eacute;s m&eacute;s feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribuci&oacute; de la riquesa &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil.</p> <p>A <em>Despla&ccedil;ar el centre</em> wa Thiong&rsquo;o es preocupa de &ldquo;despla&ccedil;ar&rdquo; aquest centre en dos sentits per tal d&rsquo;alliberar no nom&eacute;s les cultures africanes, sin&oacute; les de tot el m&oacute;n: internacionalment cal despla&ccedil;ar-lo des d&rsquo;Occident cap a la resta d&rsquo;esferes culturals, i nacionalment s&rsquo;ha d&rsquo;apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l&rsquo;aut&egrave;ntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d&rsquo;igualtat racial, religiosa i de g&egrave;nere.</p>
  • <p>L&rsquo;obra de James Connolly representa l&rsquo;intent m&eacute;s reeixit d&rsquo;unir la lluita republicana per l&rsquo;alliberament nacional d&rsquo;Irlanda amb la lluita de la classe obrera. Organitzador pol&iacute;tic i sindical infatigable, els seus textos resulten sorprenentment pioners i alhora actuals. El combat contra l&rsquo;imperialisme i el capitalisme, la cr&iacute;tica de la monarquia i la vinculaci&oacute; del republicanisme i la sobirania nacional amb la garantia material dels mitjans d&rsquo;exist&egrave;ncia social del conjunt de la ciutadania mitjan&ccedil;ant la constituci&oacute; d&rsquo;una rep&uacute;blica socialista independent, els l&iacute;mits dels miratges autonomistes, la den&uacute;ncia de la burgesia irlandesa i de les pr&agrave;ctiques xovinistes de les c&uacute;pules del moviment obrer brit&agrave;nic com a c&ograve;mplices de l&rsquo;opressi&oacute; nacional o els riscos de la partici&oacute; d&rsquo;Irlanda s&oacute;n alguns dels motius que travessen aquests escrits.</p> <p>Selecci&oacute; d'articles d'&Agrave;ngel Ferrero i Daniel Escribano. Introducci&oacute; de Daniel Escribano.</p>
  • <p>Un llibre que recupera les vides dels grans referents de l'&Agrave;frica revolucion&agrave;ria. Figures menystingudes i amagades, per&ograve; que van canviar la hist&ograve;ria de tot un continent. Jomo Kenyatta, Aim&eacute; C&eacute;saire, Ruben Um Nyob&egrave;, Frantz Fanon, Patrice Lumumba, Kwame Nkrumah, Malcolm X, Mehdi Ben Barka, Am&iacute;lcar Cabral, Thomas Sankara&hellip;</p> <p>Considerats amb menyspreu durant molt de temps per aquells que, al llarg d&rsquo;aquestes &uacute;ltimes tres d&egrave;cades, han decretat la mort del tercermundisme i el triomf del neoliberalisme, aquestes figures majors de l&rsquo;alliberament afric&agrave; avui susciten un inter&egrave;s creixent entre les noves generacions, gr&agrave;cies a l&rsquo;atmosfera de revolta que augmenta arreu del m&oacute;n. Sa&iuml;d Bouamama torna a donar carn i ossos a aquests pensadors de primera fi la, que tamb&eacute; van ser homes d&rsquo;acci&oacute;, per&ograve; que massa sovint han estat redu&iuml;ts a icones. Les seves vides recorden que la batalla per l&rsquo;alliberament, la just&iacute;cia i la igualtat no &eacute;s nom&eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de conceptes i de teories: tamb&eacute; &eacute;s una guerra, on de vegades es cometen errors i en la qual alguns se sacrifiquen.</p> <p>L&rsquo;autor, amb tot, no els converteix en m&agrave;rtirs absoluts: per aix&ograve; aquest llibre s&rsquo;esfor&ccedil;a, amb molta pedagogia, a inscriure aquestes traject&ograve;ries en els seus contextos socials, geogr&agrave;fics i hist&ograve;rics. En un moment en qu&egrave; ens demanem com tenir influ&egrave;ncia sobre el m&oacute;n, aquest retrat pol&iacute;tic col&middot;lectiu recorda que sempre ha estat possible, avui com ahir, canviar el curs de les coses.</p>
  • <p>Si un tret distintiu sobresurt en Xavier Romeu (1941-1983) &eacute;s la seva personalitat polifac&egrave;tica: jove aventurer i honest; ling&uuml;ista acurat, treballador i poliglota; autor i traductor d&rsquo;obres dram&agrave;tiques; professor de dicci&oacute; i d&rsquo;hist&ograve;ria del teatre; escriptor de relats breus, novel&middot;les i articles d&rsquo;assaig period&iacute;stic; i, al mateix temps, lluitador per la independ&egrave;ncia, la unitat nacional i el socialisme. Calia, doncs, deixar const&agrave;ncia de la vida, l&rsquo;obra i la lluita d&rsquo;aquest intel&middot;lectual catal&agrave; comprom&egrave;s, escriptor de la generaci&oacute; dels 70 del segle xx, una figura que emergeix en un context hist&ograve;ric for&ccedil;a convuls: el de la recuperaci&oacute; dels Pa&iuml;sos Catalans al si de la lluita antifranquista i el de l&rsquo;anomenada &laquo;transici&oacute; cap a la democr&agrave;cia&raquo;. I calia fer-ho des d&rsquo;una an&agrave;lisi rigorosa i a frec de la seva amistat</p>
  • <p><em>L&rsquo;Estat ecol&ograve;gic</em> &eacute;s una aportaci&oacute; innovadora al pensament catalanista contemporani. Si la reivindicaci&oacute; d&rsquo;un Estat propi &eacute;s ja avui una posici&oacute; majorit&agrave;ria de la nostra societat civil, el debat democr&agrave;tic se situa ara en les caracter&iacute;stiques que ha de tenir aquest Estat per superar un model econ&ograve;mic i de desenvolupament que ens ha portat a l&rsquo;atzucac i del qual se&rsquo;ns expliquen els antecedents.</p> <p>L&rsquo;assaig de Santi Vilanova arrela en la tradici&oacute; ecopacifista europea i en l&rsquo;anomenada economia ecol&ograve;gica per sortir de la crisi. M&eacute;s de trenta anys despr&eacute;s d&rsquo;haver escrit <em>L&rsquo;econacionalisme</em>, Vilanova ens ofereix una nova visi&oacute; al caliu de l&rsquo;Assemblea Nacional Catalana, de la qual &eacute;s un dels impulsors de la sectorial E3 per la Independ&egrave;ncia (ecologia, energia i entorn).</p> <p>Aquest llibre &eacute;s una resposta alternativa i mediterr&agrave;nia als estats militars i nuclearitzats, com l&rsquo;espanyol, que han dominat la societat industrial durant el segle XXI.</p>
  • <p>Quan els focs s&rsquo;encenen &eacute;s un exercici de mem&ograve;ria, de just&iacute;cia i tamb&eacute; de generositat. L&rsquo;anomenada kale borroka a Euskal Herria, les detencions i tortures impartides per les forces (oficials i no) de l&rsquo;Estat, la lluita d&rsquo;una joventut, la basca, incansable i mirall de les lluites juvenils del m&oacute;n sencer, han estat protagonitzades per una generaci&oacute; &agrave;grafa. Ara, podem agrair a Mikel Soto que, a trav&eacute;s de la seva poesia, ens puguem adentrar en una de les lluites i les &egrave;poques m&eacute;s apassionants dels darrers 50 anys.</p> <p>Despr&eacute;s de 10 anys fent d&rsquo;editor a Txalaparta, Mikel Soto passa &ldquo;a l&rsquo;altra banda&rdquo; i ens sorpren amb el seu primer llibre, un llibre apassionant i apassionat tradu&iuml;t al catal&agrave; per Jon Elordi</p>
  • <p>Gabriel Alomar va n&eacute;ixer a Palma el 1873 i va morir exiliat al Caire el 1941 despr&eacute;s d&rsquo;una vida d&rsquo;implicaci&oacute; c&iacute;vica en tot tipus de plata-formes pol&iacute;tiques. Va fundar partits, revistes, setmanaris, va ser un personatge &agrave;mpliament admirat, llegit i escoltat i va tenir un paper rellevant en el proc&eacute;s constituent de la Segona Rep&uacute;blica. Al final de la seva vida, la Comissi&oacute; Depuradora de l&rsquo;Ensenyan&ccedil;a franquista, en un informe que havia elaborat de depuraci&oacute;, va dir d&rsquo;ell que el seu delicte havia estat &laquo;ser separatista. Ser un dels propagandistes d&rsquo;extrema esquerra m&eacute;s coneguts d&rsquo;Espanya&raquo;.</p> <p>A ell li devem importants contribucions intel&middot;lectuals i culturals. Va ser el primer en la hist&ograve;ria del nostre pa&iacute;s a sintetitzar l&rsquo;emancipaci&oacute; nacional amb l&rsquo;emancipaci&oacute; social. Va ser un dels primers a teoritzar un nou corrent art&iacute;stic i filos&ograve;fic que rebria el nom de Futurisme. Va tenir un paper central en les primeres formulacions d&rsquo;un catalanisme popular. Va ser un dels grans recuperadors del llegat de Pi i Margall per a tota una nova generaci&oacute; de republicans catalanistes del segle XX.</p> <p>Alomar &eacute;s l&rsquo;element clau que permet actuar pol&iacute;ticament dins dels tres grans espais pol&iacute;tics de majories de principis de segle XX a Catalunya: el catalanisme, el republicanisme i el socialisme o obrerisme. El mallorqu&iacute; planteja la teoria dels tres moments del catalanisme segons la qual el veritable alliberament nacional catal&agrave; vindr&agrave; el dia que les classes obreres facin de la reivindicaci&oacute; de l&rsquo;emancipaci&oacute; nacional la seva pr&ograve;pia reivindicaci&oacute; i arrabassin l&rsquo;hegemonia al catalanisme conservador de la Lliga. A m&eacute;s, la realitat dels Pa&iuml;sos Catalans &eacute;s un element estable del seu ideari. Es definir&agrave; com un &laquo;catal&agrave; de Mallorca&raquo; i veur&agrave; en l&rsquo;apropa-ment de l&rsquo;illa amb el Principat una aposta estrat&egrave;gica imprescindible, tot i que els diferents nivells de consci&egrave;ncia nacional de la Catalunya gran farien que la voluntat de bastir un projecte pol&iacute;tic per a tota ella rest&eacute;s encara en l&rsquo;horitz&oacute;.</p> <p>Totes aquestes aportacions, acuradament seleccionades i contextualitzades, s&oacute;n el que dona cos a Republicanisme, catalanisme i socialisme, un llibre que recull les peces clau del pensament de Gabriel Alomar per acostar tant l&rsquo;obra com l&rsquo;autor a nous lectors. El periodista i escriptor Antoni Trobat ha escrit l'ep&iacute;leg per aquest llibre.</p>
  • <p>En aquestes p&agrave;gines no hi trobareu narracions &egrave;piques ni contes a la vora del foc com els que ens arriben de les narracions sorgides de les cuines de l'engany. Hi trobareu, en canvi, la realitat crua d'uns fets i la narraci&oacute; d'un comprom&iacute;s de centenars i milers de persones que el poder establert ha volgut oblidar durant anys, per&ograve; que ara es troben protagonitzant fets singulars.</p> <p>Aquest llibre vol ser -i &eacute;s- la narraci&oacute;, des d'una experi&egrave;ncia personal, d'uns aspectes amagats del ressorgiment de tot un poble; l'explicaci&oacute; d'all&ograve; que alguns qualifiquen de miracle, per&ograve; que no &eacute;s cap altra cosa que l'acumulaci&oacute; de vides compromeses que pensen i lluiten per l'alliberament col&middot;lectiu.</p> <p>&quot;El llibre d'en Carles s&oacute;n unes mem&ograve;ries dures, amb un punt d'amargor en alguns passatges, per&ograve; tenen el valor de representar seixanta anys de traject&ograve;ria incombustible. De ser-hi sempre, sense esperar res a canvi.&quot; Del pr&ograve;leg d'Albert Botran, historiador.&nbsp;</p>
  • <p>Dice Iulen de Madariaga: &quot;La principal preocupaci&oacute;n de la mayor&iacute;a de los fundadores de ETA fue &eacute;sta: &laquo;Tenemos que hacer algo&raquo;. Y me explico: durante el siglo pasado, hacia 1950 y los a&ntilde;os posteriores, no ve&iacute;amos m&aacute;s que la tragedia de la sociedad vasca. Se hab&iacute;a perdido la guerra de 1936-37, el euskera estaba agonizante, la independencia del pa&iacute;s borrada totalmente del mapa, y una lista interminable de ruinas.</p> <p>Como es l&oacute;gico, no sab&iacute;amos por d&oacute;nde empezar a reparar tanta destrucci&oacute;n. &quot;<em>En honor a la verdad</em>&quot; es la autobiograf&iacute;a de Iulen de Madariaga, abogado y pol&iacute;tico vasco que, junto con Jos&eacute; Luis &Aacute;lvarez Emparantza Txillardegi, Jos&eacute; Mar&iacute;a Benito del Valle, Manu Agirre, I&ntilde;aki Gaintzarain, Alfonso Irigoyen, Rafa Albizu i I&ntilde;aki Larramendi, fund&oacute; ETA a mediados del siglo XX. Su autobiograf&iacute;a, pues, es tambi&eacute;n una historia de ETA. Como dice el periodista Antoni Batista en el pr&oacute;logo: &laquo;De la 'memoria' a la 'historia' s&oacute;lo existe la m&iacute;nima distancia de dos prefijos, y las une el com&uacute;n denominador de la inclusi&oacute;n de lo personal en lo colectivo. En el caso de Madariaga, bien podemos afirmar que su texto es una memoria de la historia: es la historia contada en la primera persona de quien antes de escribirla, la hizo.&raquo;</p>
Ir a Arriba