-
<p>Aquest llibre recull les momòries de militància, presó i exili d'Àlvar Valls, que a la dècada de 1970 va ser un independentista enquadrat primer al Front Nacional de Catalunya i després a l'organitació militar EPOCA. </p> <p>Seguint el fil autobiogràfic de l'autor, se'ns fan presents, narratas per un tetimoni de primera mà, els convulsos anys del final del franquisme i el començament de la transició, l'acció unitària dels partits democràtics clandestins i la lluita particular de l'independentisme, el pas de l'acció política a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenció i l'empresonament de l'autor i, més tard, el seu llarg exili de vint anys, primer a París i després a Andorra. </p> -
<p><em>Catalunya, one nation, two states. Un estudi etnogràfic de la resistència no violenta a l’assimilació</em>, és un llibre d’Alexander Alland Jr. i Sonia Alland que recull una recerca etnogràfica feta a la Catalunya Nord, durant 10 anys, sobre la resistència pacífica de la gent a l’assimilació cultural, a banda i banda de la frontera.</p> <p>Per les seves pàgines desfilen centenars de situacions que ens ajuden a comprendre com les persones estipulen la seva identitat, a favor o en contra d’idees, realitats i somnis. En poques paraules, no és fàcil viure en català i sentir-se d’una nació, quan dos Estats més grans treballen per ofegar la realitat cultural i social d’un grapat d’homes i dones.</p> <p>En paral·lel, els autors afegeixen tot un seguit de lúcides reflexions sobre aquest racó de món, i les comparen amb d’altres llocs amb problemàtiques semblants. Reflexions, en tot cas, que són actuals, però que falquen les seves arrels en un passat complex. La Catalunya Nord vindria a ser el laboratori on comprovar l’anorreament cultural i social que es practica en diverses parts del món.</p> <p>Al llibre trobareu el tractament acurat de la història catalana, la Nova Cançó, la llengua, els costums, la vida quotidiana, la política i l’esport, el batec social, el tremp de l’activisme cultural, els vaivens econòmics, fins i tot l’oblit institucional d’una realitat que pugna per no desaparèixer.</p> <p>L’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte n’ha fet el pròleg; i la traducció va a càrrec de l’antropòloga Laura Cardús i Font.</p> -
<p>Esta importante obra histórica está inspirada por un principio que le da una gran coherencia: la crítica a la famosa frase de la declaración de Balfour donde se preveía otorgar “una tierra sin pueblo a un pueblo sin tierra”, es decir, una región supuestamente vacía de habitantes e historia a unos emigrantes judíos procedentes, sobre todo en un primer momento, de múltiples diásporas europeas y a quienes, no obstante, se atribuye un derecho eterno y exclusivo al Eretz Israel. <br /> <br /> La claridad de la narración de los acontecimientos, personajes y fechas hace que el lector no especializado pueda situar sin problemas las realidades expuestas en su marco temporal. Un cuadro cronológico, un glosario y unos mapas complementan muy oportunamente este libro necesario y sin equivalentes en la bibliografía en lengua española. El núcleo principal de la obra está constituido por los sucesos y realidades políticas, sociales y culturales del siglo XIX, sobre todo, en sus tres últimas décadas. Es en este último siglo de la presencia turca, el mandato británico, el acuerdo Sykes-Picot, la declaración de Balfour, la inmigración judía, la exclusión del territorio palestino del principio de autodeterminación proclamado en los catorce puntos del presidente Woodrow Wilson cuando se gestan y forman las realidades que determinan la situación actual del conflicto árabe-judío. <br /> <br /> Finalmente, merece la pena señalar que el libro, si bien se centra en el mundo árabe, tiene siempre en cuenta la presencia judía y cristiana en Tierra Santa, como lo demuestra el capítulo que analiza el sentido que tiene Palestina a lo largo de la historia para las tres culturas.</p> -
<p>Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d’estats occidentals, que han arribat a veure’s a si mateixos com a centre de l’univers, un centre des del qual han controlat, a més del poder econòmic i polític, el poder cultural. Un dels efectes més devastadors d’aquest domini ha estat l’anihilació i la repressió de les cultures africanes. Si la cultura que està al servei del poble és més feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil.</p> <p>A <em>Desplaçar el centre</em> wa Thiong’o es preocupa de “desplaçar” aquest centre en dos sentits per tal d’alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d’Occident cap a la resta d’esferes culturals, i nacionalment s’ha d’apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l’autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d’igualtat racial, religiosa i de gènere.</p> -
<p>L’obra de James Connolly representa l’intent més reeixit d’unir la lluita republicana per l’alliberament nacional d’Irlanda amb la lluita de la classe obrera. Organitzador polític i sindical infatigable, els seus textos resulten sorprenentment pioners i alhora actuals. El combat contra l’imperialisme i el capitalisme, la crítica de la monarquia i la vinculació del republicanisme i la sobirania nacional amb la garantia material dels mitjans d’existència social del conjunt de la ciutadania mitjançant la constitució d’una república socialista independent, els límits dels miratges autonomistes, la denúncia de la burgesia irlandesa i de les pràctiques xovinistes de les cúpules del moviment obrer britànic com a còmplices de l’opressió nacional o els riscos de la partició d’Irlanda són alguns dels motius que travessen aquests escrits.</p> <p>Selecció d'articles d'Àngel Ferrero i Daniel Escribano. Introducció de Daniel Escribano.</p> -
<p>Un llibre que recupera les vides dels grans referents de l'Àfrica revolucionària. Figures menystingudes i amagades, però que van canviar la història de tot un continent. Jomo Kenyatta, Aimé Césaire, Ruben Um Nyobè, Frantz Fanon, Patrice Lumumba, Kwame Nkrumah, Malcolm X, Mehdi Ben Barka, Amílcar Cabral, Thomas Sankara…</p> <p>Considerats amb menyspreu durant molt de temps per aquells que, al llarg d’aquestes últimes tres dècades, han decretat la mort del tercermundisme i el triomf del neoliberalisme, aquestes figures majors de l’alliberament africà avui susciten un interès creixent entre les noves generacions, gràcies a l’atmosfera de revolta que augmenta arreu del món. Saïd Bouamama torna a donar carn i ossos a aquests pensadors de primera fi la, que també van ser homes d’acció, però que massa sovint han estat reduïts a icones. Les seves vides recorden que la batalla per l’alliberament, la justícia i la igualtat no és només una qüestió de conceptes i de teories: també és una guerra, on de vegades es cometen errors i en la qual alguns se sacrifiquen.</p> <p>L’autor, amb tot, no els converteix en màrtirs absoluts: per això aquest llibre s’esforça, amb molta pedagogia, a inscriure aquestes trajectòries en els seus contextos socials, geogràfics i històrics. En un moment en què ens demanem com tenir influència sobre el món, aquest retrat polític col·lectiu recorda que sempre ha estat possible, avui com ahir, canviar el curs de les coses.</p> -
<p>Si un tret distintiu sobresurt en Xavier Romeu (1941-1983) és la seva personalitat polifacètica: jove aventurer i honest; lingüista acurat, treballador i poliglota; autor i traductor d’obres dramàtiques; professor de dicció i d’història del teatre; escriptor de relats breus, novel·les i articles d’assaig periodístic; i, al mateix temps, lluitador per la independència, la unitat nacional i el socialisme. Calia, doncs, deixar constància de la vida, l’obra i la lluita d’aquest intel·lectual català compromès, escriptor de la generació dels 70 del segle xx, una figura que emergeix en un context històric força convuls: el de la recuperació dels Països Catalans al si de la lluita antifranquista i el de l’anomenada «transició cap a la democràcia». I calia fer-ho des d’una anàlisi rigorosa i a frec de la seva amistat</p> -
<p><em>L’Estat ecològic</em> és una aportació innovadora al pensament catalanista contemporani. Si la reivindicació d’un Estat propi és ja avui una posició majoritària de la nostra societat civil, el debat democràtic se situa ara en les característiques que ha de tenir aquest Estat per superar un model econòmic i de desenvolupament que ens ha portat a l’atzucac i del qual se’ns expliquen els antecedents.</p> <p>L’assaig de Santi Vilanova arrela en la tradició ecopacifista europea i en l’anomenada economia ecològica per sortir de la crisi. Més de trenta anys després d’haver escrit <em>L’econacionalisme</em>, Vilanova ens ofereix una nova visió al caliu de l’Assemblea Nacional Catalana, de la qual és un dels impulsors de la sectorial E3 per la Independència (ecologia, energia i entorn).</p> <p>Aquest llibre és una resposta alternativa i mediterrània als estats militars i nuclearitzats, com l’espanyol, que han dominat la societat industrial durant el segle XXI.</p> -
<p>Quan els focs s’encenen és un exercici de memòria, de justícia i també de generositat. L’anomenada kale borroka a Euskal Herria, les detencions i tortures impartides per les forces (oficials i no) de l’Estat, la lluita d’una joventut, la basca, incansable i mirall de les lluites juvenils del món sencer, han estat protagonitzades per una generació àgrafa. Ara, podem agrair a Mikel Soto que, a través de la seva poesia, ens puguem adentrar en una de les lluites i les èpoques més apassionants dels darrers 50 anys.</p> <p>Després de 10 anys fent d’editor a Txalaparta, Mikel Soto passa “a l’altra banda” i ens sorpren amb el seu primer llibre, un llibre apassionant i apassionat traduït al català per Jon Elordi</p> -
<p>Gabriel Alomar va néixer a Palma el 1873 i va morir exiliat al Caire el 1941 després d’una vida d’implicació cívica en tot tipus de plata-formes polítiques. Va fundar partits, revistes, setmanaris, va ser un personatge àmpliament admirat, llegit i escoltat i va tenir un paper rellevant en el procés constituent de la Segona República. Al final de la seva vida, la Comissió Depuradora de l’Ensenyança franquista, en un informe que havia elaborat de depuració, va dir d’ell que el seu delicte havia estat «ser separatista. Ser un dels propagandistes d’extrema esquerra més coneguts d’Espanya».</p> <p>A ell li devem importants contribucions intel·lectuals i culturals. Va ser el primer en la història del nostre país a sintetitzar l’emancipació nacional amb l’emancipació social. Va ser un dels primers a teoritzar un nou corrent artístic i filosòfic que rebria el nom de Futurisme. Va tenir un paper central en les primeres formulacions d’un catalanisme popular. Va ser un dels grans recuperadors del llegat de Pi i Margall per a tota una nova generació de republicans catalanistes del segle XX.</p> <p>Alomar és l’element clau que permet actuar políticament dins dels tres grans espais polítics de majories de principis de segle XX a Catalunya: el catalanisme, el republicanisme i el socialisme o obrerisme. El mallorquí planteja la teoria dels tres moments del catalanisme segons la qual el veritable alliberament nacional català vindrà el dia que les classes obreres facin de la reivindicació de l’emancipació nacional la seva pròpia reivindicació i arrabassin l’hegemonia al catalanisme conservador de la Lliga. A més, la realitat dels Països Catalans és un element estable del seu ideari. Es definirà com un «català de Mallorca» i veurà en l’apropa-ment de l’illa amb el Principat una aposta estratègica imprescindible, tot i que els diferents nivells de consciència nacional de la Catalunya gran farien que la voluntat de bastir un projecte polític per a tota ella restés encara en l’horitzó.</p> <p>Totes aquestes aportacions, acuradament seleccionades i contextualitzades, són el que dona cos a Republicanisme, catalanisme i socialisme, un llibre que recull les peces clau del pensament de Gabriel Alomar per acostar tant l’obra com l’autor a nous lectors. El periodista i escriptor Antoni Trobat ha escrit l'epíleg per aquest llibre.</p> -
<p>En aquestes pàgines no hi trobareu narracions èpiques ni contes a la vora del foc com els que ens arriben de les narracions sorgides de les cuines de l'engany. Hi trobareu, en canvi, la realitat crua d'uns fets i la narració d'un compromís de centenars i milers de persones que el poder establert ha volgut oblidar durant anys, però que ara es troben protagonitzant fets singulars.</p> <p>Aquest llibre vol ser -i és- la narració, des d'una experiència personal, d'uns aspectes amagats del ressorgiment de tot un poble; l'explicació d'allò que alguns qualifiquen de miracle, però que no és cap altra cosa que l'acumulació de vides compromeses que pensen i lluiten per l'alliberament col·lectiu.</p> <p>"El llibre d'en Carles són unes memòries dures, amb un punt d'amargor en alguns passatges, però tenen el valor de representar seixanta anys de trajectòria incombustible. De ser-hi sempre, sense esperar res a canvi." Del pròleg d'Albert Botran, historiador. </p> -
<p>Dice Iulen de Madariaga: "La principal preocupación de la mayoría de los fundadores de ETA fue ésta: «Tenemos que hacer algo». Y me explico: durante el siglo pasado, hacia 1950 y los años posteriores, no veíamos más que la tragedia de la sociedad vasca. Se había perdido la guerra de 1936-37, el euskera estaba agonizante, la independencia del país borrada totalmente del mapa, y una lista interminable de ruinas.</p> <p>Como es lógico, no sabíamos por dónde empezar a reparar tanta destrucción. "<em>En honor a la verdad</em>" es la autobiografía de Iulen de Madariaga, abogado y político vasco que, junto con José Luis Álvarez Emparantza Txillardegi, José María Benito del Valle, Manu Agirre, Iñaki Gaintzarain, Alfonso Irigoyen, Rafa Albizu i Iñaki Larramendi, fundó ETA a mediados del siglo XX. Su autobiografía, pues, es también una historia de ETA. Como dice el periodista Antoni Batista en el prólogo: «De la 'memoria' a la 'historia' sólo existe la mínima distancia de dos prefijos, y las une el común denominador de la inclusión de lo personal en lo colectivo. En el caso de Madariaga, bien podemos afirmar que su texto es una memoria de la historia: es la historia contada en la primera persona de quien antes de escribirla, la hizo.»</p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE VIRUS TANCA DEL 10 AL 25 D'AGOSTAPROFITA ARA PER REALITZAR LA TEVA COMANDA
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita