Liberación nacional

  • <p>Aquest llibre explica la llarga lluita dels catalans, des del 1714, per assolir el reconeixement nacional i la independ&egrave;ncia. &Eacute;s la hist&ograve;ria de la nostra esperan&ccedil;a, tradu&iuml;da en accions que han obert les portes del pa&iacute;s a un futur en plenitud. Explica tamb&eacute; d&rsquo;una manera alhora rigorosa i planera all&ograve; que ha passat en els darrers trenta anys, durant els quals s&rsquo;ha consolidat el convenciment que ja no era possible una entesa de Catalunya amb Espanya. Explica aix&iacute; mateix les m&eacute;s recents agressions pol&iacute;tiques de qu&egrave; el poble catal&agrave; ha estat v&iacute;ctima per part dels governs espanyols i la resposta que hem donat a aquestes accions de viol&egrave;ncia institucional i pol&iacute;tica contra els trets identitaris, el benestar dels ciutadans i el dret d&rsquo;autodeterminaci&oacute; de Catalunya</p>
  • <p>No tots els mal v&eacute;nen d&rsquo;Almansa. Els Pa&iuml;sos Catalans com a projecte nacional han tingut al llarg de la hist&ograve;ria moments de major i menor efervesc&egrave;ncia per a les diferents cultures pol&iacute;tiques nacionalistes. En ple proc&eacute;s sobiranista obert a Catalunya, conceptes com territorialitat, naci&oacute;, ritmes, subjecte pol&iacute;tic, confederaci&oacute; i federalisme, entre d&rsquo;altres, estan a l&rsquo;ordre del dia en el discurs independentista tradicional i nouvingut.</p> <p>En aquest sentit, l&rsquo;autor del llibre pret&eacute;n analitzar l&rsquo;evoluci&oacute; hist&ograve;rica de la idea dels Pa&iuml;sos Catalans, els elements que ens porten a afirmar que s&oacute;n una sola o diverses nacions i la viabilitat de crear un mateix projecte pol&iacute;tic des de la diversitat, l&rsquo;heterogene&iuml;tat i el realisme que els tempos pol&iacute;tics dels diferents territoris marquen.</p> <p>En definitiva, <em>No tots els mals v&eacute;nen d&rsquo;Almansa</em> pret&eacute;n mantenir viu el debat sobre els Pa&iuml;sos Catalans, des d&rsquo;una visi&oacute; oberta i cr&iacute;tica, per donar eines als defensors del projecte davant d&rsquo;un creixent independentisme i nacionalisme als diferents territoris que, d&rsquo;una manera o altra, no contempla la construcci&oacute; nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma&oacute;.</p>
  • <p>Inscrit en la mem&ograve;ria amb les lletres del vent&hellip; S&oacute;n uns versos&nbsp;del poeta &Agrave;lvar Valls escri ts el 1977 en r&egrave;gim d&rsquo;incomunicaci&oacute; a la cinquena galeria de la pres&oacute; Model i, per tant, apresos de mem&ograve;ria,&nbsp;donada la impossibilitat de comptar amb paper i llapis.</p> <p>Aquest recull d&rsquo;articles remet a una mem&ograve;ria m&eacute;s viscuda&nbsp;que escrita, una mem&ograve;ria de ven&ccedil;uts i d&rsquo;obstinats. Mem&ograve;ria hist&ograve;rica,&nbsp;mem&ograve;ria sentimental i mem&ograve;ria de combat. I dif&iacute;cilment&nbsp;podrem discernir en aquestes p&agrave;gines la funci&oacute; de l&rsquo;historiador&nbsp;del viatge vital com a home, ni escindir el seu paper militant del&nbsp;seu pas pel temps com a persona, com a company, camarada, familiar&nbsp;o saludat.</p> <p>L&rsquo;autor evoca o recupera la vida de lluitadors i lluitadores&nbsp;de l&rsquo;independentisme catal&agrave;, explica moments transcendentals&nbsp;d&rsquo;aquest moviment pol&iacute;tic, o n&rsquo;analitza els encerts i les&nbsp;marrades. A ell li devem el rescat de l&rsquo;oblit de molts dels protagonistes&nbsp;de la nostra hist&ograve;ria petita: Josep Tramunt, Mag&iacute; Colet,&nbsp;Joan Layret, Jaume Fortuny, Esteve Albert i Corp, Ocatavi Viladrosa,&nbsp;Mait Carrasco, Ramon Subirats, Josep de Calassan&ccedil; Serra<br /> &ldquo;Cala&rdquo;, etc&egrave;tera.</p> <p>Tanmateix, no es tracta d&rsquo;una compilaci&oacute; de semblances i notes&nbsp;obitu&agrave;ries. Inscrit en la mem&ograve;ria hist&ograve;rica, obra d&rsquo;un inusual&nbsp;intel&middot;lectual-militant, aporta grans dosis d&rsquo;an&agrave;lisi, experi&egrave;ncia i&nbsp;interpretaci&oacute; d&rsquo;una important part de la hist&ograve;ria nacional, v&agrave;lides&nbsp;com les claus que ens obren tots els panys.</p>
  • <p>La gran pregunta que ens formulen els autors &eacute;s la seg&uuml;ent: &laquo;D&rsquo;acord, &eacute;s possible que assolim una Catalunya independent. Per&ograve; a partir d&rsquo;aquell dia, de qu&egrave; omplirem aquest fastu&oacute;s futur?&raquo; (...) <br /> Tradici&oacute; i Llibertat &eacute;s una gran aportaci&oacute; a aquest futur col&bull;lectiu perqu&egrave;, per sobre de totes les condicions necess&agrave;ries, a una Naci&oacute; que vol construir-se li cal un requisit suprem, previ a tots els altres: pensar-se (...) <br /> Vet aqu&iacute; la clau de volta, la profunda originalitat de Tradici&oacute; i Llibertat: una invocaci&oacute; a tots els elements no materials que envolten el proc&eacute;s sobiranista. <br /> <br /> Del pr&ograve;leg d&rsquo;Albert S&agrave;nchez Pi&ntilde;ol </p> <p>&nbsp;</p>
  • <p>Quan ens acostem als antecedents de l&rsquo;esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l&rsquo;agenda pol&iacute;tica del nostre pa&iacute;s, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, m&eacute;s clares reivindicacions hist&ograve;riques favorables a la independ&egrave;ncia de Catalunya sorg&iacute; a l&rsquo;&iacute;lla de Cuba.<br /> <br /> Ens referim concretament a les expressions expl&iacute;cites recollides entre l&rsquo;octubre del 1906 i l&rsquo;abril del 1907 a las p&agrave;gines de la publicaci&oacute; de Santiago Fora grillons! i, nom&eacute;s uns mesos m&eacute;s tard, el setembre del mateix any 1907, a l&rsquo;article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d&rsquo;aquesta mateixa ciutat oriental de l&rsquo;illa, on s&rsquo;afirmava taxativament que &ldquo;el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ah&iacute;nco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya&rdquo;.<br /> <br /> L&rsquo;historiador Ferm&iacute; Rubiralta analitza els antecedents, circumst&agrave;ncies de la fundaci&oacute; i la traject&ograve;ria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l&rsquo;any 1932, quan el pas del temps doni una m&iacute;nima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constituci&oacute; de la Generalitat republicana es produeixi una breu per&ograve; important modificaci&oacute; del panorama pol&iacute;tic catal&agrave;.</p>
  • <p>L&rsquo;any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya &ndash;de Felip V a l&rsquo;ABC&ndash; de l&rsquo;historiador i pol&iacute;tic Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994. L&rsquo;&egrave;xit del llibre feu que, fins i tot, altres pobles en copiessin la intencionalitat, el format i l&rsquo;estructura &ndash;de lectura i consulta f&agrave;cils. Gaireb&eacute; vint-i-cinc anys despr&eacute;s, aquestes &ldquo;cr&ograve;niques negres&rdquo; que teniu a les mans volen fer-ne una actualitzaci&oacute;, aquest cop, per&ograve;, centrada en el m&oacute;n de l&rsquo;ensenyament, que, com es pot comprovar, s&rsquo;ha convertit, conjuntament amb la r&agrave;dio i la televisi&oacute; p&uacute;bliques catalanes, en el camp de batalla pol&iacute;tic i medi&agrave;tic, com en els anys 90, de tots aquells qui no volen que la llengua catalana sigui primera llengua en algun &agrave;mbit de la societat catalana, de tots aquells qui no volen que la llengua espanyola perdi, per poc que sigui, posicions, de tots aquells qui creuen, en el fons, que Catalunya, i per extensi&oacute; la resta dels Pa&iuml;sos Catalans, no &eacute;s m&eacute;s que una mera extensi&oacute; d&rsquo;un projecte espanyol, d&rsquo;arrel b&agrave;sicament castellana&hellip; Per tant, en aquest llibre trobareu disposicions legals, escrits period&iacute;stics, assajos socioling&uuml;&iacute;stics pretesament cient&iacute;fics, declaracions de pol&iacute;tics, etc. que evidencien la voluntat expl&iacute;cita d&rsquo;anar contra el catal&agrave; a l&rsquo;escola. Tamb&eacute; hi trobareu fets que han afectat negativament la pres&egrave;ncia de la nostra llengua en algun dels sistemes educatius de la nostra comunitat ling&uuml;&iacute;stica.</p> <p>Per tant, un llibre que vol fer con&egrave;ixer els atacs que ha rebut la nostra llengua a l&rsquo;escola de Catalunya, del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, de les Illes Balears i Piti&uuml;ses, de la Catalunya Nord, de la Franja, de l&rsquo;Alguer i, fins i tot, a Andorra. Un llibre que l&rsquo;autor &ldquo;dedica&rdquo; a tots aquells que dia s&iacute; i dia tamb&eacute; ataquen l&rsquo;escola catalana.</p>
  • <p>Onejar la bandera &eacute;s un recull de textos a trav&eacute;s del qual es pret&eacute;n explicar el canvi del discurs i de les pr&agrave;ctiques nacionalistes en un temps convuls com l'actual. Assistim a la transformaci&oacute; d'un nacionalisme m&eacute;s banal, desapercebut i concebut com a natural (mijant&aacute;nt les banderes que onegen als edificis p&uacute;blics, la reproducci&oacute; di&agrave;ria del mapa estatal en la previsi&oacute; meteorol&ograve;gica, les pr&agrave;ctiques esportives de la selecci&oacute; nacional...), cap a un altre m&eacute;s expl&iacute;cit que, en moltes ocasions, es presenta en la seua versi&oacute; m&eacute;s violenta. En aquestes l&iacute;nies s'analitza la situaci&oacute; dels nacionalismes als Pa&iuml;sos Catalans i en altres pa&iuml;sos per tal d'esbrinar les conseq&uuml;&egrave;ncies d'aquest fenomen i com podem actuar per aturar l'avan&ccedil; d'aquesta idiologia.&nbsp;</p>
  • <p>El coneixement d&rsquo;una llengua, m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;aprenentatge reglat, &eacute;s la suma d&rsquo;experi&egrave;ncies que ens ajuden a entendre&rsquo;n la funci&oacute; social. En aquest llibre, resultat del bagatge acumulat durant anys d&rsquo;estudi, l&rsquo;autor ens presenta un objectiu doble: dominar adequadament la llengua i familiaritzar-nos amb els conceptes b&agrave;sics de la socioling&uuml;&iacute;stica.</p> <p>Les lleng&uuml;es s&oacute;n un testimoni imprescindible de la hist&ograve;ria de la humanitat i, com a tals, cal preservar-les. Amb aquest convenciment se&rsquo;ns desbrossa el cam&iacute; cap a la consci&egrave;ncia ling&uuml;&iacute;stica, un proc&eacute;s de conscienciaci&oacute; d&rsquo;especial import&agrave;ncia en situacions d&rsquo;opressi&oacute; i minoritzaci&oacute;, com &eacute;s la que pateix el catal&agrave;.</p> <p>Volem una llengua viva. Per&ograve; no n&rsquo;hi ha prou amb la repetici&oacute; d&rsquo;aquesta proclama: la vitalitat dep&egrave;n de factors que van m&eacute;s enll&agrave; de la intenci&oacute; individual; ha de ser un esfor&ccedil; d&rsquo;afermament i d&rsquo;intel&middot;lig&egrave;ncia col&middot;lectius. Perqu&egrave; l&rsquo;&uacute;nica llengua que es perd &eacute;s la que no es defensa, i per a defensar-la cal con&egrave;ixer-la.</p> <p>&laquo;Carles Castellanos ens proposa un projecte d&rsquo;alliberament ling&uuml;&iacute;stic. Com tot alliberament, no &eacute;s precisament una tasca f&agrave;cil, i per aix&ograve; &eacute;s especialment &uacute;til una guia per estar alerta i no caure en els paranys, at&egrave;s que, com diu l&rsquo;autor, trobarem molts obstacles per a la presa de consci&egrave;ncia&raquo; &mdash;Pr&ograve;leg de <strong>Carme Junyent</strong></p>
  • <p>La Uni&oacute; dels Catalans Independentistes (UCI) va ser la primera organitzaci&oacute; catalana que incorpor&agrave; sense ambages la paraula independ&egrave;ncia a les seves sigles. Entitat promoguda pel Catalunya. Grop Nacionalista Radical, de Santiago de Cuba, es va constituir l&rsquo;any 1943 amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;aplegar els catalans residents a l&rsquo;exterior a red&oacute;s d&rsquo;una estrat&egrave;gia independentista que, alhora, don&eacute;s suport a la resist&egrave;ncia que el Front Nacional de Catalunya lliurava contra la dictadura franquista des de l&rsquo;interior.</p> <p>Aquest llibre estudia els antecedents i les causes de la configuraci&oacute; de l&rsquo;UCI, i se&rsquo;n relata la traject&ograve;ria i l&rsquo;extensi&oacute; a M&egrave;xic, on se n&rsquo;estructur&agrave; una delegaci&oacute;. Finalment, s&rsquo;expliquen les raons de la seva desaparici&oacute; el 1959. Reprenent la l&iacute;nia de recerca encetada amb <em>Els or&iacute;gens de l&rsquo;independentisme catal&agrave; a Cuba</em> (Edicions del 1979, 2017), Ferm&iacute; Rubiralta i Casas aprofundeix en la hist&ograve;ria pol&iacute;tica de la di&agrave;spora catalana a Am&egrave;rica i reconstrueix la cronologia de les reivindicacions separatistes primerenques, que, com explica, no sorgiren als Pa&iuml;sos Catalans sin&oacute; a l&rsquo;illa de Cuba.</p>
  • <p>Hait&iacute; es el pa&iacute;s m&aacute;s pobre de Am&eacute;rica Latina, &iquest;Qu&eacute; m&aacute;s sabemos de Hait&iacute;? &iquest;Por qu&eacute; no sabemos nada m&aacute;s? En 1804, el pueblo de una peque&ntilde;a isla del caribe, Saint Domingue, se declar&oacute; independiente de Francia y dej&oacute; de ser una colonia, convirti&eacute;ndose en la primera naci&oacute;n pol&iacute;ticamente independiente de Am&eacute;rica Latina.</p> <p>Dirigida por Toussaint l&rsquo;Ouverture y Jean Jacques Dessalines, la revoluci&oacute;n de Hait&iacute; &mdash;cuyos inicios son las insurrecciones de negros y mulatos&mdash; comenz&oacute; siendo una rebeli&oacute;n de esclavos que luchaban por su libertad y se transform&oacute; en una guerra por la independencia, en la que un ej&eacute;rcito popular de exesclavos negros se enfrent&oacute; a los ej&eacute;rcitos espa&ntilde;ol e ingles, y derrot&oacute; al ej&eacute;rcito de Napole&oacute;n Bonaparte.</p> <p>Conocer los acontecimientos de &ldquo;la revoluci&oacute;n negra&rdquo; es indispensable para recuperar la conexi&oacute;n entre la miseria actual de Hait&iacute; y el proceso de expropiaci&oacute;n que se desarrolla desde el siglo XV en adelante.</p>
  • <p>La nova edici&oacute; d'aquest llibre d'Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona Rep&uacute;blica, &eacute;s una de les formulacions pioneres de la relaci&oacute; entre el moviment nacional catal&agrave; i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l'alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l'autor. <em>Els moviments d'emancipaci&oacute; nacional</em> &eacute;s un llibre, &uacute;nic en el seu g&egrave;nere, en qu&egrave; s'estudien i es critiquen les distintes posicions dels cl&agrave;ssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats. Tots els exemplars d'aquesta obra varen ser destru&iuml;ts quan els ex&egrave;rcits de Franco ocuparen Catalunya. L'edici&oacute; de 1970 es va haver de fer a l'exili i tingu&eacute; una difusi&oacute; molt redu&iuml;da.</p> <p>Per tant, la present reedici&oacute; &eacute;s un aut&egrave;ntic esdeveniment editorial, i ha estat enriquida amb l'estudi preliminar del professor Pelai Pag&egrave;s, que se suma al de Wilebaldo Solano de l'edici&oacute; de Par&iacute;s de 1970.</p> <p>EN RESUM &mdash; Es tracta de la primera edici&oacute; a Catalunya d'un llibre que fou destru&iuml;t per Franco el 1939. &mdash; Ens dona una visi&oacute; clara de la relaci&oacute; entre el moviment nacional catal&agrave; i el moviment obrer a Catalunya &mdash; &Eacute;s l'obra d'un marxista assassinat pels comunistes. &mdash; Traductor de Dostoievski, Tx&egrave;khov i Tolstoi al catal&agrave;. &mdash; Va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. &mdash; Una reedici&oacute; molt esperada i imprescindible per entendre els conflictes pol&iacute;tics durant la Rep&uacute;blica i la Guerra Civil.</p>
Ir a Arriba