-
<p>Aquest llibre explica la llarga lluita dels catalans, des del 1714, per assolir el reconeixement nacional i la independència. És la història de la nostra esperança, traduïda en accions que han obert les portes del país a un futur en plenitud. Explica també d’una manera alhora rigorosa i planera allò que ha passat en els darrers trenta anys, durant els quals s’ha consolidat el convenciment que ja no era possible una entesa de Catalunya amb Espanya. Explica així mateix les més recents agressions polítiques de què el poble català ha estat víctima per part dels governs espanyols i la resposta que hem donat a aquestes accions de violència institucional i política contra els trets identitaris, el benestar dels ciutadans i el dret d’autodeterminació de Catalunya</p> -
<p>No tots els mal vénen d’Almansa. Els Països Catalans com a projecte nacional han tingut al llarg de la història moments de major i menor efervescència per a les diferents cultures polítiques nacionalistes. En ple procés sobiranista obert a Catalunya, conceptes com territorialitat, nació, ritmes, subjecte polític, confederació i federalisme, entre d’altres, estan a l’ordre del dia en el discurs independentista tradicional i nouvingut.</p> <p>En aquest sentit, l’autor del llibre pretén analitzar l’evolució històrica de la idea dels Països Catalans, els elements que ens porten a afirmar que són una sola o diverses nacions i la viabilitat de crear un mateix projecte polític des de la diversitat, l’heterogeneïtat i el realisme que els tempos polítics dels diferents territoris marquen.</p> <p>En definitiva, <em>No tots els mals vénen d’Almansa</em> pretén mantenir viu el debat sobre els Països Catalans, des d’una visió oberta i crítica, per donar eines als defensors del projecte davant d’un creixent independentisme i nacionalisme als diferents territoris que, d’una manera o altra, no contempla la construcció nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.</p> -
<p>Inscrit en la memòria amb les lletres del vent… Són uns versos del poeta Àlvar Valls escri ts el 1977 en règim d’incomunicació a la cinquena galeria de la presó Model i, per tant, apresos de memòria, donada la impossibilitat de comptar amb paper i llapis.</p> <p>Aquest recull d’articles remet a una memòria més viscuda que escrita, una memòria de vençuts i d’obstinats. Memòria històrica, memòria sentimental i memòria de combat. I difícilment podrem discernir en aquestes pàgines la funció de l’historiador del viatge vital com a home, ni escindir el seu paper militant del seu pas pel temps com a persona, com a company, camarada, familiar o saludat.</p> <p>L’autor evoca o recupera la vida de lluitadors i lluitadores de l’independentisme català, explica moments transcendentals d’aquest moviment polític, o n’analitza els encerts i les marrades. A ell li devem el rescat de l’oblit de molts dels protagonistes de la nostra història petita: Josep Tramunt, Magí Colet, Joan Layret, Jaume Fortuny, Esteve Albert i Corp, Ocatavi Viladrosa, Mait Carrasco, Ramon Subirats, Josep de Calassanç Serra<br /> “Cala”, etcètera.</p> <p>Tanmateix, no es tracta d’una compilació de semblances i notes obituàries. Inscrit en la memòria històrica, obra d’un inusual intel·lectual-militant, aporta grans dosis d’anàlisi, experiència i interpretació d’una important part de la història nacional, vàlides com les claus que ens obren tots els panys.</p> -
<p>La gran pregunta que ens formulen els autors és la següent: «D’acord, és possible que assolim una Catalunya independent. Però a partir d’aquell dia, de què omplirem aquest fastuós futur?» (...) <br /> Tradició i Llibertat és una gran aportació a aquest futur col•lectiu perquè, per sobre de totes les condicions necessàries, a una Nació que vol construir-se li cal un requisit suprem, previ a tots els altres: pensar-se (...) <br /> Vet aquí la clau de volta, la profunda originalitat de Tradició i Llibertat: una invocació a tots els elements no materials que envolten el procés sobiranista. <br /> <br /> Del pròleg d’Albert Sànchez Piñol </p> <p> </p> -
<p>El mite d’Antígona travessa la història d’Occident, des de l’Atenes de Sòfocles fins avui, per recordar-nos la cruïlla entre legalitat i legitimitat. I aquest dilema tan antic, el de la separació entre dret i justícia, el reprenem avui conscients que és el marc des del qual prenen sentit moltes de les accions dels moviments socials i l’esquerra anticapitalista en la praxi política quotidiana.<br /> <br /> Antígona emmordassada és un projecte sorgit de la voluntat d’explicar la cultura política comuna que ressegueix els nostres carrers, eminentment desobedient, i forjada per pràctiques que contraposen la legitimitat de causes justes a una legalitat forjada en l’obediència al poder.<br /> <br /> Per això el conjunt d’articles que conformen Antígona emmordassada no és només un recull d’experiències i de fites, sinó que respon a la voluntat de construir relat sobre la desobediència i la lluita antirepressiva a casa nostra, relat que posi en valor les trajectòries i doni sentit col·lectiu a un projecte de contrapoder viu avui als Països Catalans.</p> -
<p>Quan ens acostem als antecedents de l’esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l’agenda política del nostre país, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, més clares reivindicacions històriques favorables a la independència de Catalunya sorgí a l’ílla de Cuba.<br /> <br /> Ens referim concretament a les expressions explícites recollides entre l’octubre del 1906 i l’abril del 1907 a las pàgines de la publicació de Santiago Fora grillons! i, només uns mesos més tard, el setembre del mateix any 1907, a l’article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d’aquesta mateixa ciutat oriental de l’illa, on s’afirmava taxativament que “el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ahínco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya”.<br /> <br /> L’historiador Fermí Rubiralta analitza els antecedents, circumstàncies de la fundació i la trajectòria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l’any 1932, quan el pas del temps doni una mínima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constitució de la Generalitat republicana es produeixi una breu però important modificació del panorama polític català.</p> -
<p>L’any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya –de Felip V a l’ABC– de l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994. L’èxit del llibre feu que, fins i tot, altres pobles en copiessin la intencionalitat, el format i l’estructura –de lectura i consulta fàcils. Gairebé vint-i-cinc anys després, aquestes “cròniques negres” que teniu a les mans volen fer-ne una actualització, aquest cop, però, centrada en el món de l’ensenyament, que, com es pot comprovar, s’ha convertit, conjuntament amb la ràdio i la televisió públiques catalanes, en el camp de batalla polític i mediàtic, com en els anys 90, de tots aquells qui no volen que la llengua catalana sigui primera llengua en algun àmbit de la societat catalana, de tots aquells qui no volen que la llengua espanyola perdi, per poc que sigui, posicions, de tots aquells qui creuen, en el fons, que Catalunya, i per extensió la resta dels Països Catalans, no és més que una mera extensió d’un projecte espanyol, d’arrel bàsicament castellana… Per tant, en aquest llibre trobareu disposicions legals, escrits periodístics, assajos sociolingüístics pretesament científics, declaracions de polítics, etc. que evidencien la voluntat explícita d’anar contra el català a l’escola. També hi trobareu fets que han afectat negativament la presència de la nostra llengua en algun dels sistemes educatius de la nostra comunitat lingüística.</p> <p>Per tant, un llibre que vol fer conèixer els atacs que ha rebut la nostra llengua a l’escola de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, de la Catalunya Nord, de la Franja, de l’Alguer i, fins i tot, a Andorra. Un llibre que l’autor “dedica” a tots aquells que dia sí i dia també ataquen l’escola catalana.</p> -
<p>Onejar la bandera és un recull de textos a través del qual es pretén explicar el canvi del discurs i de les pràctiques nacionalistes en un temps convuls com l'actual. Assistim a la transformació d'un nacionalisme més banal, desapercebut i concebut com a natural (mijantánt les banderes que onegen als edificis públics, la reproducció diària del mapa estatal en la previsió meteorològica, les pràctiques esportives de la selecció nacional...), cap a un altre més explícit que, en moltes ocasions, es presenta en la seua versió més violenta. En aquestes línies s'analitza la situació dels nacionalismes als Països Catalans i en altres països per tal d'esbrinar les conseqüències d'aquest fenomen i com podem actuar per aturar l'avanç d'aquesta idiologia. </p> -
<p>El coneixement d’una llengua, més enllà de l’aprenentatge reglat, és la suma d’experiències que ens ajuden a entendre’n la funció social. En aquest llibre, resultat del bagatge acumulat durant anys d’estudi, l’autor ens presenta un objectiu doble: dominar adequadament la llengua i familiaritzar-nos amb els conceptes bàsics de la sociolingüística.</p> <p>Les llengües són un testimoni imprescindible de la història de la humanitat i, com a tals, cal preservar-les. Amb aquest convenciment se’ns desbrossa el camí cap a la consciència lingüística, un procés de conscienciació d’especial importància en situacions d’opressió i minorització, com és la que pateix el català.</p> <p>Volem una llengua viva. Però no n’hi ha prou amb la repetició d’aquesta proclama: la vitalitat depèn de factors que van més enllà de la intenció individual; ha de ser un esforç d’afermament i d’intel·ligència col·lectius. Perquè l’única llengua que es perd és la que no es defensa, i per a defensar-la cal conèixer-la.</p> <p>«Carles Castellanos ens proposa un projecte d’alliberament lingüístic. Com tot alliberament, no és precisament una tasca fàcil, i per això és especialment útil una guia per estar alerta i no caure en els paranys, atès que, com diu l’autor, trobarem molts obstacles per a la presa de consciència» —Pròleg de <strong>Carme Junyent</strong></p> -
<p>La Unió dels Catalans Independentistes (UCI) va ser la primera organització catalana que incorporà sense ambages la paraula independència a les seves sigles. Entitat promoguda pel Catalunya. Grop Nacionalista Radical, de Santiago de Cuba, es va constituir l’any 1943 amb l’objectiu d’aplegar els catalans residents a l’exterior a redós d’una estratègia independentista que, alhora, donés suport a la resistència que el Front Nacional de Catalunya lliurava contra la dictadura franquista des de l’interior.</p> <p>Aquest llibre estudia els antecedents i les causes de la configuració de l’UCI, i se’n relata la trajectòria i l’extensió a Mèxic, on se n’estructurà una delegació. Finalment, s’expliquen les raons de la seva desaparició el 1959. Reprenent la línia de recerca encetada amb <em>Els orígens de l’independentisme català a Cuba</em> (Edicions del 1979, 2017), Fermí Rubiralta i Casas aprofundeix en la història política de la diàspora catalana a Amèrica i reconstrueix la cronologia de les reivindicacions separatistes primerenques, que, com explica, no sorgiren als Països Catalans sinó a l’illa de Cuba.</p> -
<p>Haití es el país más pobre de América Latina, ¿Qué más sabemos de Haití? ¿Por qué no sabemos nada más? En 1804, el pueblo de una pequeña isla del caribe, Saint Domingue, se declaró independiente de Francia y dejó de ser una colonia, convirtiéndose en la primera nación políticamente independiente de América Latina.</p> <p>Dirigida por Toussaint l’Ouverture y Jean Jacques Dessalines, la revolución de Haití —cuyos inicios son las insurrecciones de negros y mulatos— comenzó siendo una rebelión de esclavos que luchaban por su libertad y se transformó en una guerra por la independencia, en la que un ejército popular de exesclavos negros se enfrentó a los ejércitos español e ingles, y derrotó al ejército de Napoleón Bonaparte.</p> <p>Conocer los acontecimientos de “la revolución negra” es indispensable para recuperar la conexión entre la miseria actual de Haití y el proceso de expropiación que se desarrolla desde el siglo XV en adelante.</p> -
<p>La nova edició d'aquest llibre d'Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona República, és una de les formulacions pioneres de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l'alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l'autor. <em>Els moviments d'emancipació nacional</em> és un llibre, únic en el seu gènere, en què s'estudien i es critiquen les distintes posicions dels clàssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats. Tots els exemplars d'aquesta obra varen ser destruïts quan els exèrcits de Franco ocuparen Catalunya. L'edició de 1970 es va haver de fer a l'exili i tingué una difusió molt reduïda.</p> <p>Per tant, la present reedició és un autèntic esdeveniment editorial, i ha estat enriquida amb l'estudi preliminar del professor Pelai Pagès, que se suma al de Wilebaldo Solano de l'edició de París de 1970.</p> <p>EN RESUM — Es tracta de la primera edició a Catalunya d'un llibre que fou destruït per Franco el 1939. — Ens dona una visió clara de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer a Catalunya — És l'obra d'un marxista assassinat pels comunistes. — Traductor de Dostoievski, Txèkhov i Tolstoi al català. — Va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. — Una reedició molt esperada i imprescindible per entendre els conflictes polítics durant la República i la Guerra Civil.</p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE VIRUS TANCA DEL 10 AL 25 D'AGOSTAPROFITA ARA PER REALITZAR LA TEVA COMANDA
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita