-
<p>Un llibre que recupera les vides dels grans referents de l'Àfrica revolucionària. Figures menystingudes i amagades, però que van canviar la història de tot un continent. Jomo Kenyatta, Aimé Césaire, Ruben Um Nyobè, Frantz Fanon, Patrice Lumumba, Kwame Nkrumah, Malcolm X, Mehdi Ben Barka, Amílcar Cabral, Thomas Sankara…</p> <p>Considerats amb menyspreu durant molt de temps per aquells que, al llarg d’aquestes últimes tres dècades, han decretat la mort del tercermundisme i el triomf del neoliberalisme, aquestes figures majors de l’alliberament africà avui susciten un interès creixent entre les noves generacions, gràcies a l’atmosfera de revolta que augmenta arreu del món. Saïd Bouamama torna a donar carn i ossos a aquests pensadors de primera fi la, que també van ser homes d’acció, però que massa sovint han estat reduïts a icones. Les seves vides recorden que la batalla per l’alliberament, la justícia i la igualtat no és només una qüestió de conceptes i de teories: també és una guerra, on de vegades es cometen errors i en la qual alguns se sacrifiquen.</p> <p>L’autor, amb tot, no els converteix en màrtirs absoluts: per això aquest llibre s’esforça, amb molta pedagogia, a inscriure aquestes trajectòries en els seus contextos socials, geogràfics i històrics. En un moment en què ens demanem com tenir influència sobre el món, aquest retrat polític col·lectiu recorda que sempre ha estat possible, avui com ahir, canviar el curs de les coses.</p> -
<p>Gabriel Alomar va néixer a Palma el 1873 i va morir exiliat al Caire el 1941 després d’una vida d’implicació cívica en tot tipus de plata-formes polítiques. Va fundar partits, revistes, setmanaris, va ser un personatge àmpliament admirat, llegit i escoltat i va tenir un paper rellevant en el procés constituent de la Segona República. Al final de la seva vida, la Comissió Depuradora de l’Ensenyança franquista, en un informe que havia elaborat de depuració, va dir d’ell que el seu delicte havia estat «ser separatista. Ser un dels propagandistes d’extrema esquerra més coneguts d’Espanya».</p> <p>A ell li devem importants contribucions intel·lectuals i culturals. Va ser el primer en la història del nostre país a sintetitzar l’emancipació nacional amb l’emancipació social. Va ser un dels primers a teoritzar un nou corrent artístic i filosòfic que rebria el nom de Futurisme. Va tenir un paper central en les primeres formulacions d’un catalanisme popular. Va ser un dels grans recuperadors del llegat de Pi i Margall per a tota una nova generació de republicans catalanistes del segle XX.</p> <p>Alomar és l’element clau que permet actuar políticament dins dels tres grans espais polítics de majories de principis de segle XX a Catalunya: el catalanisme, el republicanisme i el socialisme o obrerisme. El mallorquí planteja la teoria dels tres moments del catalanisme segons la qual el veritable alliberament nacional català vindrà el dia que les classes obreres facin de la reivindicació de l’emancipació nacional la seva pròpia reivindicació i arrabassin l’hegemonia al catalanisme conservador de la Lliga. A més, la realitat dels Països Catalans és un element estable del seu ideari. Es definirà com un «català de Mallorca» i veurà en l’apropa-ment de l’illa amb el Principat una aposta estratègica imprescindible, tot i que els diferents nivells de consciència nacional de la Catalunya gran farien que la voluntat de bastir un projecte polític per a tota ella restés encara en l’horitzó.</p> <p>Totes aquestes aportacions, acuradament seleccionades i contextualitzades, són el que dona cos a Republicanisme, catalanisme i socialisme, un llibre que recull les peces clau del pensament de Gabriel Alomar per acostar tant l’obra com l’autor a nous lectors. El periodista i escriptor Antoni Trobat ha escrit l'epíleg per aquest llibre.</p> -
<p>Presentem una de les obres cabdals del pensament anticolonial. Fanon és un dels intel·lectuals que més ha treballat l’anàlisi crítica de la colonització política, ideològica i cultural. <em>Els condemnats de la terra</em>, publicada el 1961, després de la seva mort, és la seva obra més emblemàtica i es considera el seu testament polític. L’alliberament nacional, per a Fanon, anava molt més enllà de la independència dels poders colonials, implicava un procés d’autoalliberament i reconeixement.</p> <p>L’anàlisi d’'Els condemnats de la terra' i la seva proposta política continuen tenint una vigència indiscutible, un clàssic per a tot moviment revolucionari. El llibre inclou a més una valuosa anàlisi del trauma del colonitzat en el marc del sistema colonial. L'edició en català conserva el pròleg de l’intel·lectual francès Jean-Paul Sartre i n'afegeix un d'actual de la historiadora i professora karo moret-miranda.</p> <p>«Les nacions europees es rebolquen en l’opulència més ostentosa. El benestar i el progrés d’Europa han estat construïts amb la suor i els cadàvers dels negres, els àrabs, els indis i els grocs. Hem decidit no oblidar-ho.» <br /> —Frantz Fanon</p> <p>«Descobrir Fanon és internar-se en una metodologia ambivalent. Fanon en un mateix text escriu per als dos contrincants del joc colonial: colonitzadors i colonitzats, i sobre els seus estats mentals, i és potser aquí on radica la major de les complexitats i les seves respectives controvèrsies.» <br /> —karo moret-miranda, epiloguista</p> -
<p>Año 1981. El gobierno de Margaret Thatcher se niega a reconocer el estatus de preso político a los republicanos irlandeses en prisión. Desnudos y aislados en celdas llenas de suciedad y excrementos, deciden dar un paso más en la protesta. El 1 de marzo, Bobby Sands, oficial al mando del IRA en prisión, rechaza la comida. Poco a poco, con el fin de atraer la atención mediática y ejercer presión sobre el gobierno, los presos republicanos se van declarando en huelga de hambre, hasta un total de veintitrés. Los días pasan y el gobierno se niega a negociar. Sesenta y seis días después del inicio de la protesta, Bobby Sands muere de inanición en la cárcel. Después lo harán otros nueve presos.</p> <p>En este volumen, reunimos el diario que Sands escribió durante los diecinueve primeros días de huelga y los artículos que publicó en la prensa. Nos acercamos al hombre que hay detrás del mito, el hombre cuyo rostro sigue poblando muchos muros en el norte de Irlanda, el hombre que se enfrentó a un imperio. El prólogo corre a cargo de Laurence McKeown, compañero de Sands en la huelga de hambre.</p> <p>AUTORES:</p> <p><strong>Bobby Sands</strong> (1954-1981). Miembro del IRA Provisional y diputado electo del parlamento británico, aunque nunca ocupó su escaño ni juró su cargo. Sands fue uno de los líderes republicanos en prisión que organizó y encabezó la huelga de hambre de 1981 contra el gobierno de la recién elegida Margaret Thatcher. Sesenta y seis días después, moría de inanición en prisión ante la negativa del gobierno a negociar.</p> <p><strong>Laurence McKeown</strong> (1956) ex preso republicano irlandés que cumplió dieciséis años en los bloques H de Long Kesh (1976-1992). En 1981 estuvo en huelga de hambre durante setenta días. Ha trabajado como dramaturgo, escritor y guionista.</p> -
<p>Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d’estats occidentals, que han arribat a veure’s a si mateixos com a centre de l’univers, un centre des del qual han controlat, a més del poder econòmic i polític, el poder cultural. Un dels efectes més devastadors d’aquest domini ha estat l’anihilació i la repressió de les cultures africanes. Si la cultura que està al servei del poble és més feble, la lluita del campesinat i el proletariat pels drets humans fonamentals i per la redistribució de la riquesa és més difícil.</p> <p>A <em>Desplaçar el centre</em> wa Thiong’o es preocupa de “desplaçar” aquest centre en dos sentits per tal d’alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d’Occident cap a la resta d’esferes culturals, i nacionalment s’ha d’apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l’autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d’igualtat racial, religiosa i de gènere.</p> -
<p>Reconocer la identidad nacional y considerar sus derechos fue una de las cuestiones problemáticas que tuvo que abordar la socialdemocracia, en debates que produjeron propuestas dispares. Lenin lo abordó desde el plano y la perspectiva de la lucha contra el Imperio zarista, con una composición nacional múltiple en la que la hegemonía correspondía a la nación del Zar, la rusa; elaboró en ese contexto y con la mirada puesta siempre en las exigencias de la lucha una doctrina compleja de la autodeterminación, sobre la base de la preeminencia de la identidad de clase y la unidad de las clases trabajadoras en esa lucha y en el nuevo estado que de ella habría de surgir. El tránsito de la toma del poder a la construcción del estado revolucionario le llevó a añadir la consideración del federalismo como medio para establecer y mantener su unidad. Tras la muerte de Lenin, Stalin manipuló aquella doctrina compleja, reduciéndola y desnaturalizándola, llegando a oponer autodeterminación y federalismo, en el transcurso de una transformación sectaria de la política de la Internacional Comunista establecida hasta 1922. La rectificación de ese curso sectario a partir de 1935, el giro del Frente Popular, llevó no solo a la recuperación del sentido inicial del autodeterminismo leninista sino a ampliar la mirada de la Internacional Comunista hacia las identidades nacionales mayoritarias, cuyo contenido popular y democrático estaba amenazado por la eclosión de los nacionalismos, de manera particular por los fascistas.</p> -
<p>Este libro se centra en el posicionamiento de Rosa Luxemburg sobre la cuestión nacional y el derecho de autodeterminación y el debate en el seno del marxismo entre 1848 y 1918. Los autores han pasado del examen de las posiciones de la autora al análisis de los debates en torno a esa cuestión en el mundo del movimiento obrero de raíz socialdemócrata anterior e inmediatamente posterior a la Gran Guerra. Han comprobado que en el mundo del pensamiento teórico-político inspirado por Marx y Engels el tratamiento de la cuestión nacional, lejos de ser homogéneo y consensuado, llevó a posturas divergentes e incluso antagónicas que no solo tuvieron que ver con las coordenadas teóricas del marxismo sino también con el contexto histórico político de cada coyuntura.</p> <p>El libro muestra cómo Rosa Luxemburg se ocupó inicialmente de modo muy activo en el rechazo a la independencia de Polonia y culminó la evolución de su pensamiento rechazando el derecho de autodeterminación en el ámbito europeo, y especialmente respecto a la situación en Rusia. El libro muestra y analiza los debates que mantuvo con Kazimierz Kelles-Krauz, Karl Kautsky y V.I. Lenin.</p> -
<p>¿Vivimos en una democracia? ¿Es esto un Estado de Derecho? No hay ningún país perfecto, que lo sea democráticamente al cien por cien. Pero la democracia no se conquista una vez y ya está, no se tiene una vez del todo y dura para siempre. Se puede tener un poco, limitadamente, o mucho. Aunque puede perderse en cualquier momento. Todo, o solamente una parte. Son muchísimas las evidencias de que está en juego nuestro futuro. Estamos en peligro!</p> -
<p>Publicado por primera vez en El Viejo Topo en 1979, <em>Clases y naciones en el materialismo histórico</em> lleva décadas completamente agotado. Antes de su inesperado fallecimiento, Amin había manifestado a la editorial su interés por rescatar este antiguo clásico. Y así lo hemos hecho. <em>Clases y naciones en el materialismo histórico</em> fue publicado por El Viejo Topo hace pues más de cuarenta años. En aquella portada, además del título y el nombre del autor, una leyenda daba cuenta de su contenido: Un estudio sistemático sobre el papel de las naciones y las clases en el desarrollo desigual de las sociedades. Y eso es, exactamente. Obviamente, desde que Samir Amin dio por acabado el manuscrito, han pasado muchas cosas. Ha desaparecido la URSS; China ha dejado de ser maoísta para convertirse en una potencia que compite –se diría que ya con ventaja– con EEUU y la Unión Europea; el capitalismo internacional ha superado una de sus crisis instaurando una globalización que ahora empieza a hacer aguas, y el mundo ha experimentado un cambio radical a través de una revolución entonces inesperada: la revolución digital. Y, sin embargo, asombra la lucidez del análisis de Samir Amin en este Clases y naciones en el materialismo histórico es absolutamente vigente en lo esencial. Pero también podría decirse que es profético en cuanto al porvenir de la izquierda y del propio capitalismo. El Viejo Topo recupera este libro por su interés objetivo y como homenaje a su autor, fallecido inesperadamente en agosto de 2018.</p> -
<p>En aquestes pàgines no hi trobareu narracions èpiques ni contes a la vora del foc com els que ens arriben de les narracions sorgides de les cuines de l'engany. Hi trobareu, en canvi, la realitat crua d'uns fets i la narració d'un compromís de centenars i milers de persones que el poder establert ha volgut oblidar durant anys, però que ara es troben protagonitzant fets singulars.</p> <p>Aquest llibre vol ser -i és- la narració, des d'una experiència personal, d'uns aspectes amagats del ressorgiment de tot un poble; l'explicació d'allò que alguns qualifiquen de miracle, però que no és cap altra cosa que l'acumulació de vides compromeses que pensen i lluiten per l'alliberament col·lectiu.</p> <p>"El llibre d'en Carles són unes memòries dures, amb un punt d'amargor en alguns passatges, però tenen el valor de representar seixanta anys de trajectòria incombustible. De ser-hi sempre, sense esperar res a canvi." Del pròleg d'Albert Botran, historiador. </p> -
<p>Un còmic sobre la sentència contra els joves d’Altsasu des d’una mirada única, grande i libre. Tal com a vosté li ho han contat des de totes les tribunes mediàtiques d’aquest país. Per a no perdre l’oportunitat, una vegada més, de corroborar les mateixes certeses de sempre. Ideal per a resoldre temes de conversa acalorada, gràcies a un argumentari de pes.</p> <p>Però, sobretot, perquè pense dues vegades a qui està enaltint quan crida: Altsasukoak Aske!</p> <p>A l’altre costat de la línia, la brotxa d’Elías Taño no sols escolta sinó que, a més, respon. I ho fa amb una mirada pròpia, desprejudiciada i compromesa. El que abans era una paret de silenci ara porta els colors d’un carrer del Carme de València o d’una façana de Sagunt. La veu dels que no tenen dret a ser escoltats.</p> <p>Ho diu José El Cabrero: “per molt que ens empresonen, la veu no l’aturaran. Ni reixes ni parets”.</p> -
<p>El marxismo ha venido tratando lo nacional como un “problema” o “cuestión”, sin desarrollar un concepto propio de nación. Contribuyó negativamente a ello la noción simplista de Stalin, descriptiva y cerrada. Imperó el interés puramente político y externo al hecho nacional. En el libro de Carlos Barros, partiendo de la intuición del judío bolchevique Ber Borojov sobre el uso del concepto “condiciones de producción”, profusamente utilizado por Marx y Engels, se investigan todos sus escritos, tanto teóricos-metodológicos como periodísticos o cartas, a fin de sacar a la luz la noción subyacente de nación, materialista y dialéctica, que informaba sus posicionamientos sobre los hechos nacionales de su tiempo, que les llevó a apoyar con entusiasmo al nacionalismo irlandés y polaco, al tiempo que la unificación alemana. Combinaron los fundadores con destreza lo material-objetivo (geográfico y económico) con lo ideal-subjetivo (histórico, político y cultural), con sus frecuentes y paradójicos cruces, partiendo de la división histórica de la humanidad en clases y naciones, devolviendo al primer plano explicativo las condiciones económicas, entrelazadas con las condiciones naturales e históricas, para aprehender la historicidad, la viabilidad y la durabilidad de las naciones.</p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE APROFITA ARA PER REALITZAR LA TEVA COMANDA
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura