-
<p>Terra de Ningú és un llibre col·lectiu amb contribucions de feministes i activistes LGTBI que explora les relacions entre els feminismes i la independència. Veus diverses reflexionen sobre els processos d’alliberament nacional, centrat en el cas català, i aporten propostes que poden esdevenir llavors per un debat fructífer entorn les identitats, les sobiranies, la llengua i la cultura, la participació política, l’economia o la solidaritat internacionalista.</p>
-
<p>Quan ens acostem als antecedents de l’esclat sobiranista que avui dia ocupa un lloc central dins l’agenda política del nostre país, resulta fins a cert punt sorprenent constatar com una de les primeres i, sens dubte, més clares reivindicacions històriques favorables a la independència de Catalunya sorgí a l’ílla de Cuba.<br /> <br /> Ens referim concretament a les expressions explícites recollides entre l’octubre del 1906 i l’abril del 1907 a las pàgines de la publicació de Santiago Fora grillons! i, només uns mesos més tard, el setembre del mateix any 1907, a l’article primer dels estatuts fundacionals del Catalunya. Grop Nacionalista Radical d’aquesta mateixa ciutat oriental de l’illa, on s’afirmava taxativament que “el preferente objeto y finalidad de esta entidad es, y ha de ser, trabajar con ahínco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya”.<br /> <br /> L’historiador Fermí Rubiralta analitza els antecedents, circumstàncies de la fundació i la trajectòria del Catalunya. Grop Nacionalista Radical fins a l’any 1932, quan el pas del temps doni una mínima maduresa al sempre poc consistent separatisme y amb la constitució de la Generalitat republicana es produeixi una breu però important modificació del panorama polític català.</p>
-
<p>Aquest llibre pretenia omplir un buit en l'obra política d'Andreu Nin desprès que la seva sobtada desaparició no li permetés finalitzar un esudi complet sobre la perspecti sobre la perspectiva marxista entorn a la qüestió de les nacionalitats. I més concretament, sobre l'aplicació d'aquesta teoria a la realitat complexa de l'Estat espanyol. </p> <p>El llibre que avui reedita Lo Diable Gros és un deure històric per recuperar les reflexions d'un dels polítics i personatges més importants de la nostra història comtemporània. Un deure que encara és més gran davant l'oblit intencionat de la seva figura per les ferides que a dia d'avui encara perduren.</p> <p>Sobretot, però, ofereix una argumentació i unes reflexions que avui són més vives que mai en el debat sobre la qüestió nacional des de l'esquerra revolucionària (o transformadora o rupturista en termes actuals). </p>
-
<p>El llibre que tens a les mans vol ser una reflexió col·lectiva sobre el moment polític que vivim. Un moment de molta intensitat i de gran profunditat política. Un moment que gira al voltant d’una eina molt concreta: el referèndum. El món cupaire reescriu en aquestes pàgines, de manera amena i pedagògica, algunes de les principals idees que s’amaguen dins d’aquest referèndum amb voluntat de reforçar-lo i de proclamar-ne la naturalesa transformadora. D’on venim, on som i quin futur volem construir en un procés constituent per bastir una república al sud d’Europa. Una autèntica oportunitat de canvi descrita per la coralitat de veus i mirades que hi ha en la llarga llista d’autors d’aquest opuscle des de la humilitat de creure que un referèndum pot ser la clau que obri tots els panys.</p>
-
<div class="field field-name-field-ressenya field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item even"> <p>La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PdaD) és un espai cívic de debat i acció. Un espai en què la ciutadania valenciana reflexiona sobre la realitat política del moment i fa projectes de país. El procés de país participatiu no pot ser sinó transversal: apel·la a tothom que vulga defensar la dignitat individual i col·lectiva i aposta per un País Valencià solidari i divers.</p> <p>Amb el llibre<em> El País Valencià que volem</em>, la PDaD vol precisament aportar opinions, anàlisis i idees sobre la situació actual del País Valencià, valorar les oportunitats de futur i descriure l’avenir desitjat i imaginat.</p> <p>Sense pretendre que siga una representació de tots els aspectes de la societat valenciana, les idees que hi apareixen són peces del trencaclosques que és el futur d’un poble; i les paraules amb què està expressat són el nou relat cap a la sobirania del País Valencià.</p> </div> </div> </div>
-
<p><font size="2" face="Tahoma">A través de <span style="font-style: italic;">Catalunya Nord. La llesqueta del septentrió</span>, el periodista nord-català Aleix Renyé ens explica, en un relat amè i irònic, com, a mesura que es recupera la consciència de catalanitat a la Catalunya Nord –molt lligada al procés de ruptura amb l’Estat espanyol a la del sud i a la prepotència francesa que ha eliminat qualsevol referència nominal catalana en la seva organització territorial– l’ús social i públic de la llengua catalana es troba al límit de la seva desaparició, puix que el francès ha esdevingut, ja, la llengua materna dels catalans sota administració francesa.</font></p>
-
<p><em><font face="Tahoma" size="2">El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster</font></em><font face="Tahoma" size="2"> té la intenció d'aproximar el lector a la influència que el pensament marxista, i especialment el gramscià, tingué en les reflexions de l'escriptor de Sueca. No és casual que Edicions El Jonc dediqui un llibre a aquest tema, ja que tant Fuster com Gramsci han estat dos referents fonamentals per a l'esquerra dels Països Catalans. La proposta nacional del primer i la reformulació del marxisme per part del segon marcaren, sense cap mena de dubte, les línies tàctiques i estratègiques de les diferents cultures polítiques dels nostres països. <br /> <br /> Amb un to divulgatiu i alhora acadèmic, el llibre que teniu a les mans servirà al lector novell en la temàtica per tenir una perspectiva general de tots dos autors i a l'especialitzat per continuar, o tancar, amb el debat sobre la recepció real que Gramsci tingué tant en Fuster com en els partits marxistes de casa nostra.</font></p>
-
<p>La més coneguda de les dites kurdes afirma que els kurds no tenen més amics que les muntanyes. I és que no es pot trobar cap altra nació que hagi estat tan amagada, ignorada i menyspreada.<br /> <br /> El Kurdistan és la nació sense estat més gran del món. El seu nom significa ‘terra dels kurds’ i aquesta terra està avui esquarterada entre els estats de Turquia, l’Iran, l’Iraq i Síria.<br /> <br /> Avui coneixem el Kurdistan pels últims intents d’acords de pau amb l’Estat turc, i sobretot per la resistència armada i heroica de les guerrilleres kurdes davant l’avenç del grup fonamentalista Estat Islàmic a Kobanê.<br /> <br /> L’obra Kurdistan. El poble del Sol, ens desgrana la història política d’aquest poble, amb una introducció sobre els seus orígens històrics i la seva composició ètnico-religiosa, i centrant-se en el període contemporani i les seves múltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l’han volgut fer desaparèixer.</p>
-
<p>El conflicte basc ha estat un objecte d’estudi força silenciat i manipulat, ja que darrere d’aquest sempre ens hem trobat un munt d’interessos partidistes. Les lectures de confrontació en termes de derrota o victòria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la història del que va passar en l’última pàgina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pretén assolir el relat de l’enfrontament i la consegüent violència, sinó que més bé se centra en com va ser possible resoldre la confrontació armada i continuar amb la via política.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i què els feia diferents dels altres intents d’assolir la pau? Quines són les motivacions que faran nàixer en l’Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d’un canvi d’estratègia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediació i resolució del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants són investigades des de la disciplina de la Història del Món Actual per construir una petita crònica des del nostre present sobre com han estat els últims anys de la confrontació entre ETA i l’estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a més d’incorporar un pròleg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducció d’Antoni Segura (catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d’assaig en català que atorga la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona a l’edició de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p>
-
<p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detrás de este siempre nos hemos encontrado un montón de intereses partidistas. Las lecturas de confrontación en términos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pasó en la última página del conflicto armado. En este trabajo no sólo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que más bien se centra en cómo fue posible resolver la confrontación armada y continuar con la vía política.</p> <p>¿Cuáles fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hacía diferentes de los otros intentos de lograr la paz? ¿Cuáles son las motivaciones que harán nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? ¿Qué peso tienen los actores internacionales en la mediación y resolución del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una pequeña crónica desde nuestro presente sobre cómo han sido los últimos años de la confrontación entre ETA y el estado español (2007-2011).</p> <p>Este libro, además de incorporar un prólogo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducción de Antoni Segura (catedrático de Historia Contemporánea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catalán que otorga la Facultad de Geografía e Historia de la Universitat de Barcelona en la edición de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigación.</p>