alliberament

  • <p>El tercer volum del Llibre Negre inclou textos de 2000 a 2018. Aquests textos s&oacute;n Josep Maria Reguant, les Joventuts Anarco Independentistes, la Xarxa de Lluites Independentistes Llibert&agrave;ries, Gerard Horta, la Lliga Anticolonial, la Confederaci&oacute; General del Treball de Catalunya, el Col&middot;lectiu Negres Tempestes, Catarko del Prat, Jordi Mart&iacute; Font, La Rosa dels Vents, I&ntilde;aki Aicart, Llu&iacute;s M. Xirinacs i Damians, el Bloc Negre, el Bloc Raret d&rsquo;Alacant, el Col&middot;lectiu L&rsquo;Ullal del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, M&ograve;nica Ferrer Cano de la FEL-UAB, David Pujol i Mulet, Jordi Bonet Mart&iacute;, Ferran Aisa, Pablo Molano Romero, Enric Casasses, la Subcomandant J&uacute;lia Mart&iacute;nez, Ivan Mir&oacute;, Txema Bofill, Cultura Obrera, Xavier Diez, Raimundo Viejo, Els Surfing Sirles, la Coordinadora Llibert&agrave;ria de Mallorca, el Grup de Reflexi&oacute; per a l&rsquo;Autonomia (GRA), Roger Pal&agrave;, Carlos Taibo, Roger Pel&agrave;ez, La Ratlla per Catalunya, V&iacute;ctor A., Un Company Llibertari de Barcelona, Quim Garreta, l&rsquo;Assemblea Llibert&agrave;ria de la UAB, la CGT Baix Camp-Priorat, l&rsquo;Ateneu Llibertari de Reus, el SP del Comit&egrave; Confederal de CGT Catalunya, Jordi Garcia, Anarquistes de Val&egrave;ncia, Joan Carles Gelabert&oacute;, N&uacute;ria Comerma i Cortada, David Algarra,la Federaci&oacute; Anarquista de Catalunya, el SP de la Federaci&oacute; Intercomarcal de CGT Tarragona, el Sindicat d&rsquo;Olot de la CNT, la Secci&oacute; Sindical CGT Ajuntament de Barcelona, CNT-Catalunya, Heura Negra, CNT Catalunya i Balears, Oca Negra, Solidaritat Obrera, Santiago L&oacute;pez Petit, Josep Garcia V&aacute;zquez, Ermengol Gassiot, Una posici&oacute;, Emili Cortavitarte, Manel Aisa, Joni D, Enric Duran i Giralt, Miguel G. G&oacute;mez i Laia Vidal.</p>
  • <p>El Despertar, publicat el 1899 als Estats Units va provocar un esc&agrave;ndol considerable i un rebuig generalitzat. El llibre presenta una dona de bona fam&iacute;lia volent ser alguna cosa m&eacute;s que muller i mare. Una cosa inaudita. Kate Chopin, l&rsquo;autora, va morir al cap de cinc anys de la seva publicaci&oacute; sense haver escrit gaireb&eacute; res m&eacute;s. El llibre va ser redescobert per acad&egrave;mics als anys seixanta, moment en que la societat Nord Americana estava experimentant canvis socials radicals. El 1964 el llibre era impr&egrave;s novament i es publicava la primera biografia completa de l&rsquo;autora; a principis dels anys 70 era un cl&agrave;ssic feminista; a finals de segle era, simplement, un cl&agrave;ssic de la literatura. Des d&rsquo;aleshores ha estat tradu&iuml;t a dotzenes de lleng&uuml;es i convertit en pel&middot;l&iacute;cula dues vegades. Tot i que El despertar va destruir la carrera de Chopin com escriptora, tamb&eacute; en va assegurar el seu llegat literari.</p> <p>&nbsp;</p> <p>&ldquo;Edna es va quedar a la galeria frontal mentre ell marxava de casa, i va trencar, absent, uns quants brins del llessam&iacute; que creixia enfilat en una tanca de reixeta. Va olorar les flors i se les va encastar al pit del seu vestit blanc. Els nens arrossegaven pel caminet un carret&oacute; petit, que havien omplert de troncs i branques. La quarterona els seguia amb passes r&agrave;pides, i havia assumit per a l&rsquo;ocasi&oacute; una animaci&oacute; i una celeritat fict&iacute;cies. Un venedor de fruita lloava la seva mercaderia al carrer.</p> <p>Edna mirava directament al seu davant amb una expressi&oacute; abstreta a la cara. No li interessava res del seu voltant. El carrer, els nens, el venedor de fruita, les flors que creixien al dessota dels seus ulls, tot era part indestriable d&rsquo;un m&oacute;n estrany que de sobte havia esdevingut antag&ograve;nic.&rdquo;</p>
Ir a Arriba