-
<p>Segons va deixar escrit Pere Foix: «Qui vulgui conèixer la vida de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, ha de conèixer la història del moviment obrer»; i concretament, afegim nosaltres, el naixement i la implantació del sindicalisme revolucionari de caire anarcosindicalista.</p> <p>Per això hem intentat centrar aquestes notes biogràfiques sobre el Noi del Sucre, al voltant del desenvolupament del moviment obrer, principalment a Catalunya, durant les dues primeres dècades del segle XX. Unes notes sobre el moviment obrer.</p> -
<p>Els anys 1854 i 1855 foren altament significatius en la història social del nostre país; la introducció en el ram del tèxtil de maquinària anglesa d’última generació, va comportar la multiplicació de l’atur a Barcelona, sobretot al Raval, on hi havia la més gran concentració de factories de fil i teixits. En el primer d’aquells dos anys, una epidèmia de còlera delmà la població, de manera especial la treballadora, durant la qual moriren 5.657 persones, es a dir, un 3% dels components de la ciutat.Tot plegat traspassà el proletariat des d’una aguda precarietat a una profunda misèria.</p> <p>Josep Barceló i Cassadó, elegit membre capdavanter de l’Associació de Filadors de Barcelona, assumí la insurrecció del seu estament, al qual s’hi afegí bona part de treballadors contra aquella situació que venia donada «pel progrés», amb la primera vaga general. Burgesia i autoritat militar màxima ordiren un pla contra Barceló que el va dur al patíbul, executant-se un veritable crim d’Estat.</p> -
<p>Menorquí i anarquista. Home d'idees en un temps convuls i canviant. Fundador el 1923 de Los Solidarios (Durruti, Ascaso, Emeterio...),"un grup anarquista, un grup d'acció, per lluitar contra els 'pistoleros', contra la patronal i contra el govern".Va ser director de Solidaridad Obrera. Col.laborà en diferents publicacions: Crisol, Liberación, Fructidor, Tierra y Libertad, CNT, Iberión... on va exposar i difondre les seves idees antiautoritàries per les quals va treballar amb dedicació i de manera apassionada.L'ideal llibertari i l'estima per la lletra impresa son incommovibles al llarg de la seva vida; no així la seva trajectória vital: Menorca, Mallorca, Barcelona, París i, finalment, Mèxic.Menut i frágil com un jonc, lleuger d'equipatge, va traçar el camí dels homes lliures mitjançant el seu compromís de lliurepensador.</p> -
<p>Aquest llibre intenta abordar de forma històrica la primera època de la militància obrera i sindical del conegut dirigent anarcosindicalista català Joan Peiró, la qual va desenvolupar-se a la ciutat de Badalona durant el període que va de 1905 fins el 1920. Probablement és l'ètapa menys coneguda de Joan Peiró, aquella que podríem dir de formació i gènesi de les seves idees posteriors a l'entorn del sindicalisme revolucionari i l'anarcosindicalisme com a força transformadora de la societat.</p> -
<p>Aquest llibre és la segona part d’un altre, <em>Visca la Terra i Visca l’Anarquia</em>, publicat en aquesta mateixa col·lecció, en què l’autor exposava els seus pensaments, les seves teories, sobre l’anarquisme i el fet nacional als Països Catalans. <em>Visca la Terra i Visca l’Anarquia (2)</em> consta de dues parts.</p> <p>La primera amb el títol “L’anarquisme catalunyès i el Procés”, inclou un llarg text inèdit titulat originalment “1-3 Octobre 2017, the Anarchist and Disobedience in Catalonia” que Jordi Martí Font va escriure per al Congrés “Anarchism and the National Question-Contemporany Perspectives” que hi havia de tenir lloc a Leiden (Països Baixos) del 18 al 21 de març de 2020 però que la COVID-19 va impedir que es realitzés.</p> <p>La segona part, amb el títol “Un anarquista a la cort del rei Procés”, aplega articles escrits per l’autor, de 2017 a 2020, sobre el “Procés” d’alliberament nacional desenvolupat a l’espai catalunyès. És la continuació de la secció inclosa en el llibre Visca la Terra i Visca l’Anarquia. El llibre inclou dos pròlegs, de Carlos Taibo, Parla de nacionalisme d’Estat”, i de Carme Abril “Juntes farem nostra la nit”.</p> <p>La portada ha estat creada, tal com el primer volum, per la dissenyadora Nerea Borrell.</p> -
<p>Antonio <span class="hiddenSpellError">Téllez</span> narra la història de la lluita d'aquells que, acabada la Segona Guerra Mundial, van decidir que encara no havia arribat el moment de descansar. S'havia de continuar l'oposició fins a liquidar el règim sanguinari que s'havia imposat a l'Estat espanyol després de la Guerra Civil.</p> <p>Partint de la vida d'un dels personatges més coneguts de la resistència contra el franquisme a Catalunya, Francesc <span class="hiddenSpellError">Sabaté</span> Llopart (<em>el Quico</em>), <span class="hiddenSpellError">Téllez</span> presenta tota una generació de militants llibertaris hereus de les idees anarcosindicalistes i actors de la revolució de 1936. L'any 1944 els protagonistes d'aquest llibre comencen un combat, mitjançant la propaganda i l'acció de guerrilla, contra una dictadura que nega ferotgement a l'individu qualsevol dret a la llibertat d'expressió, l'ensenyament, l'associació, la difusió d'idees i, fins i tot, el dret a pensar. Un règim responsable d'una política econòmica i social que provoca mostres nombroses de descontentament entre la població des de començaments dels anys cinquanta.</p> <p>Pocs homes i dones lluitadors van sobreviure a la repressió i a la desesperança durant aquella llarga batalla. Acorralats per la policia i els serveis d'informació espanyols; i abandonats per la CNT (Confederació Nacional del Treball) a causa de la seva voluntat de continuar la lluita activa, els grups d'acció mantenien una pugna cada vegada més precària, desesperada i solitària, mentre l'organització llibertària a l'exili s'esclerotitzava.</p> <p>Els estrets llaços d'amistat que unien l'autor del llibre amb alguns dels protagonistes principals i els esforços dedicats a recopilar documents i testimonis directes dels fets permeteren a Antonio <span class="hiddenSpellError">Téllez</span> donar a conèixer alguns dels aspectes menys coneguts de la resistència llibertària de l'època: l'estructuració i el funcionament dels grups d'acció, el paper de les diferents organitzacions reagrupades en el Moviment Llibertari Espanyol de la postguerra, i el paper de nombrosos militants que, ni herois ni màrtirs, no van ser una generació sacrificada inútilment.</p> <p>Tot plegat converteix aquest llibre en un dels relats més apassionants i profunds sobre la resistència llibertària, un text indispensable que s’ha convertit en un referent de tots els escrits posteriors sobre Sabaté i sobre la lluita armada contra el franquisme a Catalunya.</p> -
<p>L'obra de Josep Llunas i Pujals és de les poques d'autors de l'Estat espanyol que pot ser contrastada amb la dels grans teòrics de l'anarquisme europeu de finals del segle XIX. En aquesta publicació, a partir d'una tria de textos de Llunas que ha fet Jordi Martí Font, l'il·lustrador Amat Pellejà construeix una obra original i innovadora que juga amb les imatges de la revista "La Tramontana", 127 anys després de la seva publicació.</p> <p>L’Amat Pellejà ha creat 50 il·lustracions per a aquest llibre a partir de la visualització de nombroses pàgines de La Tramontana, la publicació que va crear Josep Llunas el 1881 i que va durar fins al 1896. Les seves creacions parteixen de les il·lustracions d’aquesta revista anarquista però tenen com a principal característica la llibertat creativa i d’associació. La tria dels fragments de textos de Llunas que acompanyen les il·lustracions de l’Amat l’ha feta Jordi Martí Font i tenen la intenció d’apropar les idees i textos de Llunas als lectors i lectores del segle XXI.</p> -
<p>«Era <em>El temps de les cireres</em>. El d'una cançó que estava en la veu de molta gent de les classes populars en aquells anys i relacionada de manera estreta amb la Comuna. Però va ser un temps que acabà malament. Era un període en què l'eufòria per les revolucions estava en un punt àlgid. Hi havia l'esperança que el món es podia canviar. De que si s'unia la força de les masses esdevindria possible una transformació radical de les condicions dolentes d'aquestes. De les econòmiques certament. Però els de la Comuna ho feien amb la mirada fixa en uns canvis revolucionaris que pogueren posar fi al que eren unes situacions denigrants per a la classe obrera en aquell final de segle. I més encara: volien construir una utopia.» <br /> —Louise Michel</p> <p>«Louise Michel, de vegades empeny el traductor cap a situacions enrevessades. Perquè Michel escriu, encara que el text el redactara passats els esdeveniments descrits, amb una empenta i amb una exaltació tan fortes que li fan crear un text sincopat, enèrgic i fort.» <br /> —Tomàs Escuder</p> <p>«Jo primer havia escrit aquest volum sense contar res de mi. Però per les observacions dels meus amics, he afegit alguns episodis personals als primers capítols tot i el malestar que jo en sentia. Després s'ha produït un efecte totalment oposat. Avançant amb el relat m'ha agradat reviure aquest temps de lluita per la llibertat que va ser la meua veritable existència. I avui m'agrada deixar-la mesclada amb ella.» <br /> —Louise Michel</p> -
<p><em>Del foc a les brases </em>és un recull d’articles de Pep Castells escrits entre 1978 i 2005. Hi trobareu textos de crítica a la «transició» com a fals model de canvi de règim pacífic i de defensa de les seves postures anarquistes dins de la CNT del moment.</p> <p>Per explicar el llibre, diu l’autor que «Com que vaig formar part dels idealistes que érem a la CNT durant els anys 70 i 80, la part principal d’aquest recull correspon a aquells moments. La constatació que el moviment obrer desapareixia i la convulsió intel·lectual que aquesta afirmació em produïa, «militant» en un sindicat, van fer que al costat d’articles d’anàlisi n’escrivís alguns des de la més absoluta ironia i fins i tot sarcasme.»</p> -
<p>«Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado asesinarte a ti y a Pestaña, entre otros. Esta vez no escaparéis ninguno, aunque tu serás el primero..»</p> <p>Amb aquest anònim es dirigien a Salvador Seguí els seus assassins pocs dies abans de l’atemptat. No és gens estrany, doncs, que el Noi del Sucre es convertís en un dels principals objectius del braç armat d’una patronal que s’escarrassava per liquidar escapçar les figures més insignes del moviment obrer.<br /> <br /> Una habilitat estratègica brillant, així com una poderosa retòrica, feien de Seguí la simbiosi perfecta entre un home d’acció i un dels pensadors més influents d’aquell sindicalisme revolucionari cada cop més vigorós. Sempre capaç de fer equilibris entre les diferents tendències de l’anarquisme, Seguí va aconseguir compactar els nombrosos grups revolucionaris en una col·lectivitat ferma i organitzada, el sindicat, amb capacitat de plantar cara als seus opressors de classe. <br /> <br /> Des del rigor històric, Xavier Diez ens convida a endinsar-nos en la vida i el pensament polític d’un dels personatges més populars —per bé que desconegut— de l’anarquisme ibèric. L’autor pretén donar resposta a problemàtiques, tan diverses com necessàries, que encara són vigents en el nostre temps, com ara l’ús de la violència, la qüestió nacional i l’afinitat de classes, entre d’altres. Probablement som davant la temptativa contemporània més acurada i sòlida de biografia del sindicalista més rellevant del primer terç del segle XX, centrada en aquest cas en el seu pensament i les seves idees.</p> -
<p>El tercer volum del Llibre Negre inclou textos de 2000 a 2018. Aquests textos són Josep Maria Reguant, les Joventuts Anarco Independentistes, la Xarxa de Lluites Independentistes Llibertàries, Gerard Horta, la Lliga Anticolonial, la Confederació General del Treball de Catalunya, el Col·lectiu Negres Tempestes, Catarko del Prat, Jordi Martí Font, La Rosa dels Vents, Iñaki Aicart, Lluís M. Xirinacs i Damians, el Bloc Negre, el Bloc Raret d’Alacant, el Col·lectiu L’Ullal del País Valencià, Mònica Ferrer Cano de la FEL-UAB, David Pujol i Mulet, Jordi Bonet Martí, Ferran Aisa, Pablo Molano Romero, Enric Casasses, la Subcomandant Júlia Martínez, Ivan Miró, Txema Bofill, Cultura Obrera, Xavier Diez, Raimundo Viejo, Els Surfing Sirles, la Coordinadora Llibertària de Mallorca, el Grup de Reflexió per a l’Autonomia (GRA), Roger Palà, Carlos Taibo, Roger Pelàez, La Ratlla per Catalunya, Víctor A., Un Company Llibertari de Barcelona, Quim Garreta, l’Assemblea Llibertària de la UAB, la CGT Baix Camp-Priorat, l’Ateneu Llibertari de Reus, el SP del Comitè Confederal de CGT Catalunya, Jordi Garcia, Anarquistes de València, Joan Carles Gelabertó, Núria Comerma i Cortada, David Algarra,la Federació Anarquista de Catalunya, el SP de la Federació Intercomarcal de CGT Tarragona, el Sindicat d’Olot de la CNT, la Secció Sindical CGT Ajuntament de Barcelona, CNT-Catalunya, Heura Negra, CNT Catalunya i Balears, Oca Negra, Solidaritat Obrera, Santiago López Petit, Josep Garcia Vázquez, Ermengol Gassiot, Una posició, Emili Cortavitarte, Manel Aisa, Joni D, Enric Duran i Giralt, Miguel G. Gómez i Laia Vidal.</p> -
<p>De Tolosa a París, passant per Barcelona, la breu però intensa història d’Acció Directa és un no parar d’expropiacions, persecucions en cotxe, serveis secrets, lluites a les presons, ocupacions massives, tirotejos... Una història real de guerrilla que no té res a envejar als clàssics de l’acció. És l’experiència del Maig del 68, unida a les lluites dels moviments autònoms, dels sensepapers, de les revolucions del Tercer Món, d’un proletariat precari que no es vol rendir i un fil roig que no han aconseguit tallar.</p> <p>El llibre que teniu a les mans és molt més que la crònica d’un grup armat, és el relat d’una generació, el retrat d’un moment polític. És la vida dels qui, a França i a Europa, no es van voler integrar en un sistema d’explotació, d’aquells per a qui la revolució no es conjugava en pretèrit ni en futur, sinó en present. Una història que s’ha amagat i demonitzat a parts iguals, en lloc de voler entendre’n els motius. Un relat en primera persona de la mà de qui no sols en va ser protagonista sinó un dels seus cronistes per excel·lència, la ploma mordaç de Jann-Marc Rouillan no entén de renúncies ni admet segones interpretacions.</p> <p>«Una lluita que s’havia començat a entaular responent a la repressió amb la guerrilla, on el combat contra l’imperialisme es duia a terme amb el proletariat immigrat, on no es finançava el compromís polític amb subvencions socioculturals sinó amb “expropiacions”, on es vivia i moria per la idea de la revolució, que no només era una idea.» Thierry Discepolo, del pròleg</p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE APROFITA ARA PER REALITZAR LA TEVA COMANDA
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita