-
<p>Al planeta Werel, fa deu Anys que conviuen a contracor els «llunynats», els colonitzadors de la Lliga de Tots els Mons, i els «egis», els nadius nòmades. Els nadius miren amb desconfiança qualsevol element foraster, i els foramons professen una fe cega en una civilització que els ha oblidat. Totes dues races es menyspreen mútuament, però si volen sobreviure els primers vents del llarg Hivern i l’amenaça emergent dels gaal, un bel·licós poble del nord, hauran de superar els prejudicis racials i cooperar.</p> <p><em>Planeta d’exili</em> va ser la segona novel·la publicada per Ursula K. Le Guin i una de les obres fundacionals de l’univers de l’Ekumen. Va assentar molts dels temes recurrents de la seva obra, com l’ús de l’antropologia i l’etnologia dins de la literatura de gènere, l’intercanvi i el xoc cultural, i la crítica a qualsevol forma d’imperialisme i jerarquia social.</p> <p>Le Guin ja marcava en aquestes novel·les el camí de la seva literatura, una literatura que va canviar el gènere i que va esdevenir una influència i un referent tant dels seus coetanis com dels escriptors actuals.</p> -
<p>L’Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció que aquest s’aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l’Ekumen. L’habiten dues civilitzacions enfrontades i l’Ai haurà de trobar quina pot ser l’adequada per a l’aliança. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de kèmmer o zel adopten un sexe o l’altre.</p> <p><em>La mà esquerra de la foscor </em>d’Ursula K. Le Guin va canviar la ciència ficció i el feminisme. L’obra tracta temes com la desigualtat de gènere, l’abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica i reflexiona sobre conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència. Le Guin aprofita al màxim els seus coneixements antropològics i filosòfics per escriure una obra que perdurarà en el temps.</p> -
<p>En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.</p> <p><em>Els desposseïts </em>d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi. Una novel·la imprescindible, d’una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.</p> -
<p>En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.</p> <p><em>Els desposseïts </em>d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi. Una novel·la imprescindible, d’una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.</p> <p>Premi Nebula a la Millor Novel·la, 1974. Premi Hugo, 1975. Premi Locus, 1975. Premi Prometheus categoria Saló de la Fama, 1993.</p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita