-
<p>Un llibre com un artefacte per fer caure les barreres dels confinaments. Un llibre ple de murs per pintar, escriure, grafitejar, omplir de colors lliurement. Un llibre per retrobar-nos i fer-nos preguntes en família. Un llibre per canviar la realitat des de la creativitat. Suma’t a l’estiu Pintamurs!</p> <p>Pintamurs és el primer àlbum de l’artista Marc Peris, més conegut com SOMA, un dels referents de l’street art a Mallorca. Un llibre per pintar ple d’imatges divertides i metafòriques concebudes en ple confinament i que ens conviden acolorir els murs que ens aïllen els uns dels altres. Una llibre, en definitiva, per incentivar la creativitat en família mentre obrim escletxes per parlar de la societat en què vivim.</p>
-
<p>“Les gravacions Maiakovski són la transcripció d’una conversa entre quatre de les sensuals muses del poeta, intercanvi que ofereix una radiografia de la vida de Maiakovski i, a través d’ell, d’una Rússia en plena ebullició. Les converses brillen plenes de malícia, gelosia, frases coents, mala intenció, passió i amor. Una manera extraordinària d’explorar el Futurisme, Vladímir Maiakovski, les seves muses, la Revolució Russa, fins i tot Pasternak.”—Garoupe</p> <p>“Abans de disparar-se al cor el 14 d’abril de 1930, Vladímir Maiakovski va estimar Lilia, Tatiana, Elly, Nora. A Les gravacions Maiakovski, Robert Littell les reuneix vint-i-tres anys després de la mort del poeta. Confronten els seus records, ofereixen detalls dels seus secrets més íntims amb el jove bolxevic que es va suïcidar als 36 anys, turmentat, dubtant entre moralitat i compromís. Les obsessions de Littell surten a la superfície en un llibre on les emocions, la intel·ligència, i una escriptura potent es combinen de manera extremadament</p> <p>suggestiva.” —Le Parisien</p> <p>Vladímir Maiakovski, (Geòrgia 1893 – Moscou 1930), poeta futurista rus radicalment compromès amb la innovació poètica i política. Implicat de ben jove amb els moviments socials contra el vell ordre imperial, aviat connecta la seva tasca poètica amb els seus ideals polítics. Esdevé famós per la seva obsessió a dur la poesia a les fàbriques on, a crits, recita els seus poemes als obrers. La seva poesia alterna llenguatge col·loquial i estils èpics refinats, juga amb els espais de la pàgina en blanc construint estructures verbals i visuals amb les paraules. S’implica de seguida amb la Revolució Russa i contribueix amb la seva poesia en la seva propaganda. La qualitat de la seva obra li permet superar l’estigma d’haver estat el poeta del règim bolxevic i perdurar en el temps com una de les grans veus poètiques del segle XX.</p>
-
<p>Aquest llibre vol proposar una visió personal de l’autor sobre l’art fet per les dones, recorrent els segles i reflexionant sobre les artistes dones que han treballat les diferents tècniques des de l’arquitectura fins a la miniatura, passant per la pintura o l’escultura. No s’hi parla només d’art fet per dones, sinó d’aquelles talentoses i coratjoses que han fet servir l’art com a mitjà per reivindicar un lloc en un món tradicionalment reservat als homes.</p> <p>Recorrent les pàgines del llibre es percep de quina manera les dones s’han anat afermant en el món de l’art, simplement com a artistes, ni més ni menys que els homes i en tot cas no menys pel fet de ser dones. Camille Claudel, Frida Kahlo, Dora Maar, Remedios Varo o Niki de Saint Phalle son alguns dels noms prestigiosos i reconeguts que el lector trobarà en aquest llibre de reflexió i de síntesi.</p> <p>La intenció de l’autor és treure de l’oblit el talent d’aquestes dones que han seguit una trajectòria personal silenciosa i discreta, imposada pels esdeveniments del moment.</p> <p>Avui l’art en femení és força present però l’art contemporani, el dels segles xx i xxi, ha tingut models femenins en el passat i aquest llibre els vol fer conèixer. Dones escultores, dones pintores, dones fotògrafes, dones artistes en general han estat capaces d’escriure capítols sencers de la nostra cultura i de fer-ho en femení. Convé mirar-ho, lloar-ho, analitzar-ho i veure fins a quin punt aquesta escriptura de l’art té una originalitat pel fet d’estar escrita amb lletres de dona.</p>