bruixes

Filla de l’esclava Abena, violada per un mariner anglès a bord d’un vaixell negrer, la Tituba, nascuda a Barbados, és iniciada als poders sobrenaturals per Man Yaya, sanadora i endevina. El seu casament amb en John Indien la porta a Boston, i més endavant al poble de Salem, al servei del pastor Parris. En l’atmosfera histèrica d’aquesta petita comunitat puritana és on tenen lloc els famosos judicis de les bruixes de Salem el 1692. La Tituba és arrestada i oblidada a la presó fins a l’amnistia general de dos anys més tard. Aquí s’acaba la història. Maryse Condé la rehabilita, la treu d’aquest oblit a què havia estat condemnada i, per acabar, la torna al seu país natal, la Barbados dels temps dels cimarrons i de les primeres revoltes d’esclaus. —John i Tituba Indien, jo us declaro units pels vincles sagrats del matrimoni, per viure i estar en pau fins que la mort us separi. En John Indien va barbotejar:—Amén. Jo no vaig poder pronunciar paraula. Tenia els llavis soldats l’un amb l’altre. Malgrat la calor sufocant, tenia fred. Una suor glaçada em baixava entre els omòplats com si hagués d’agafar la malària, el còlera o la tifoide. No gosava mirar cap a en Samuel Parris de tan immens que era l’horror que em causava. Al nostre voltant, la mar era d’un blau brillant i la línia interrompuda de la costa, d’un verd fosc.

Aquesta no és una història de fades, sinó una de bruixes i resistències, a l’origen de la qual trobem el genocidi, l’assetjament i el control disciplinari dels cossos de milers de dones a Europa, l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica. Algunes de les moltes lliçons polítiques que podem extreure de Caliban i la bruixa són la implantació d'una nova divisió sexual del treball, la desmitificació de la foscor de l'edat mitjana o la dilució de les pràctiques socials basades en els béns comunals per part d'un capitalisme embrionari. Tant la transformació del model productiu com el fenòmen incipient d'acumulació de riquesa van desembocar en un canvi d'ordre social que va «naturalitzar» la violència cap a les dones, alhora que les arraconava a l'espai domèstic. A partir d'una profunda investigació històrica, Federici ens ensenya els orígens del món en què vivim, un món on les violències dels sistemes capitalista, patriarcal i colonial continuen vigents i ens demostren que la caça de bruixes i els seus efectes històrics es cronifiquen fins als nostres dies.

JO, TITUBA, LA BRUIXA NEGRA DE SALEM

Caliban i la bruixa

Contacta

Contacta

Editorial

Distribuïdora

Legal

Editorial

Distribuïdora

Legal

Donem suport a la cultura lliure!

Donem suport a la cultura lliure!