<p><em>&Uacute;ltimes paraules</em> &eacute;s un diari amb 168 entrades datades entre el 14 de novembre de 1996 i el 30 de juliol de 1997 en les que William S. Burroughs (que mor&iacute; un dia despr&eacute;s de l&rsquo;&uacute;ltima entrada, a l&rsquo;edat de 83 anys) ens declara el seu amor pels gats i els l&egrave;murs, el seu odi envers els centpeus, la cienciologia, els agents de l&rsquo;FBI i l&rsquo;humanisme laic; ens explica per qu&egrave; els extraterrestres que dominen el planeta mai s&rsquo;han posat en contacte amb ell, ens conven&ccedil; de la possibilitat de dur a terme una vida normal essent addicte als opiacis, cita C&eacute;line, Joyce, Verlaine, Conrad, atracadors de bancs i grafits d&rsquo;urinaris p&uacute;blics; ens alerta sobre el perill d&rsquo;un estat policial internacional, ens diu que el lampista ha vingut a arreglar-li el v&agrave;ter, que li agraden els ous ferrats, que se li ha encallat una pistola, que Allen Ginsberg acaba de morir, que els seus dits s&oacute;n artr&iacute;tics, que els seus amics moren, que els seus gats moren, que sent la seva pr&ograve;pia mort trepitjant-li els talons, que ha somiat amb un noi meravell&oacute;s i amb edificis gigantescos, que llegeix llibres de g&agrave;ngsters i de taurons assassins; recorda els seus dies a Nova York, a Londres, a T&agrave;nger i a Par&iacute;s, els seus companys d&rsquo;escola, els dies d&rsquo;infantesa a Missouri; esbossa idees per a nous relats i pel&middot;l&iacute;cules&hellip;</p>