<p>Escrit amb tendresa i una gran vivacitat, Si aquest carrer fos meu &eacute;s una passejada per les vint-i-dues adreces on l&rsquo;autora ha viscut fins avui. Aix&iacute;, Stefanie Kremser s&rsquo;endinsa en la narraci&oacute; autobiogr&agrave;fica per tra&ccedil;ar la mem&ograve;ria de les arribades i els comiats que ha experimentat al llarg dels anys en cinc pa&iuml;sos diferents, entre les Am&egrave;riques i Europa. A trav&eacute;s de la seva mirada &mdash;curiosa, esmolada i alhora introspectiva&mdash;, aquest llibre de les adreces tamb&eacute; dibuixa el mosaic d&rsquo;una experi&egrave;ncia: multimigrat&ograve;ria, cosmopolita i tanmateix plena de contradiccions socials, pol&iacute;tiques, culturals i biogr&agrave;fiques. Kremser convida el lector a reflexionar sobre la q&uuml;esti&oacute; de qui es pot ser, quan no s&rsquo;&eacute;s d&rsquo;un lloc concret i definit.</p> <p>&laquo;Potser l&rsquo;&uacute;nica cosa que tant a Gierath com a S&atilde;o Paulo s&rsquo;assemblava era l&rsquo;aparici&oacute; sobtada del venedor de gelats. A Gierath passava pel carrer amb una furgoneta adaptada com a gelateria ambulant, anunciant la seva pres&egrave;ncia amb una s&egrave;rie de campanades agudes; a S&atilde;o Paulo passava a peu pels carrers, empenyent un petit carro de dues rodes i fent servir un cl&agrave;xon de m&agrave; per avisar-nos. Els sabors i les formes dels gelats eren diferents &mdash;cremosos i amb cucurutxo a Alemanya; afruitats i amb pal al Brasil&mdash;, per&ograve; la sorpresa era la mateixa: la m&agrave;gia de l&rsquo;inesperat en una &egrave;poca sense calendaris. &Eacute;s com si els venedors de gelats dels dos hemisferis formessin el par&egrave;ntesi on viu el record d&rsquo;un temps que, ple de contrastos en mons incompatibles, ser&agrave; per sempre un de sol: la infantesa amb la seva dol&ccedil;a ignor&agrave;ncia.&raquo;</p>