<p>En aquest fant&agrave;stic llibre Elsa Morante ens presenta Arturo i la petita illa de Pr&ograve;ixida, flotant, aliena al pas del temps, entre N&agrave;pols i &Iacute;squia. A mig cam&iacute; entre la infantesa i l'adolesc&egrave;ncia, amb una prosa delicada i extremadament rica, Morante ens obre de bat a bat els porticons dels finestrals als turons coberts d'esp&iacute;gol batuts pel vent i als esculls de la rocalla que encerclen les cales i les platges de L'illa d'Arturo. Pr&ograve;ixida &eacute;s el regne d'Arturo, el camp de batalla de les seves fantasies i el lloc on, de manera dolorosa, es far&agrave; home. Aquesta &eacute;s una novel&middot;la d'iniciaci&oacute;, de creixement, de transformaci&oacute; en qu&egrave; veiem a un nen que mentre confronta la bellesa dels paisatges, descobreix per primer cop la feixuguesa de la mort i l'embriaguesa de l'amor.</p> <p>&laquo;Als afores, pels tossals, la meva illa t&eacute; uns camins solitaris vorejats de velles parets, les quals encerclen uns horts i unes vinyes que semblen jardins imperials. Compta tamb&eacute; amb diverses platges de sorra clara i fina, i amb petites cales sembrades de c&ograve;dols i de petxines, i amb nombrosos esculls verdejants. En els alts penya-segats, que dominen les aig&uuml;es, fan niu les gavines i les t&oacute;rtores salvatges, les quals, sobretot a primeres hores del mat&iacute;, llancen llurs veus tristes o alegres. All&iacute;, en dies de bonan&ccedil;a, el mar &eacute;s quiet i fresc i s'est&eacute;n damunt la platja com una rosada. Ah! Ja no dic que voldria ser una gavina o un dof&iacute;! M'acontentaria amb ser una esc&oacute;rpora, que &eacute;s el peix m&eacute;s lleig del mar, mentre pogu&eacute;s trobar-me all&agrave; i jugar en aquella aigua.&raquo;</p>