duna

  • <p>Dotze anys despr&eacute;s de convertir-se en l&rsquo;emperador de l&rsquo;univers conegut, en Paul Muad&rsquo;Dib Atreides observa impotent la jihad que havia vaticinat i no ha pogut aturar. Els fan&agrave;tics arrasen civilitzacions i cometen atrocitats sota el seu estendard. Mentrestant, la cort imperial d&rsquo;Arrakis bull de conxorxes i disputes pel poder. Els seus enemics voldran aprofitar la situaci&oacute; i faran el que calgui per fer caure o sotmetre la Casa Atreides.</p> <p>Reprenent el cam&iacute; que havia comen&ccedil;at a <em>Dune</em>, Herbert continua explorant q&uuml;estions sobre l&rsquo;ecologisme, la teologia, la pol&iacute;tica o el poder. <em>El messies de Dune</em> &eacute;s el segon llibre de la trilogia de les Cr&ograve;niques de Dune, una de les sagues de ci&egrave;ncia-ficci&oacute; m&eacute;s importants de la hist&ograve;ria del g&egrave;nere.</p>
  • <p>Un mercader segresta una dama amb una nau i uns pocs mariners. Una tempesta els condueix cap al pol Nord i els empeny cap a un altre m&oacute;n, el M&oacute;n Resplendent, i nom&eacute;s sobreviu ella. La rescaten uns homes os, la porten a palau i la fan emperadriu d&rsquo;aquell m&oacute;n. L&rsquo;emperadriu no podr&agrave; oblidar el seu m&oacute;n ni la possibilitat que t&eacute; ara de millorar-lo.</p> <p>Escrita el 1666, &eacute;s considerada una de les novel&middot;les precursores de la ci&egrave;ncia-ficci&oacute;, i la primera utopia coneguda escrita per una dona al segle XVII. &Eacute;s una novel&middot;la feminista on una dona dirigeix un imperi i en conquereix un altre amb la voluntat de canviar-lo a millor.</p> <p><em>El m&oacute;n resplendent</em> ha estat font d&rsquo;inspiraci&oacute; per a molts autors contemporanis com Alan Moore, JG Ballard, Siri Hustvedt o China Mi&eacute;ville. Cavendish va firmar la seva prol&iacute;fica producci&oacute; &mdash;liter&agrave;ria, teatral, cient&iacute;fica i filos&ograve;fica&mdash; amb el seu propi nom, en una &egrave;poca on la majoria d&rsquo;autores romanien an&ograve;nimes.</p>
  • <p>L&rsquo;any 2130, es detecta un misteri&oacute;s asteroide creuant el sistema solar. L&rsquo;objecte, batejat com a Rama, &eacute;s un cilindre perfecte de m&eacute;s de cinquanta quil&ograve;metres de llargada que es despla&ccedil;a en l&iacute;nia recta a una velocitat vertiginosa. Els cient&iacute;fics arriben a una conclusi&oacute;: la humanitat es troba per primera vegada davant d&rsquo;un senyal de vida extraterrestre intel&middot;ligent. Per&ograve;, qui s&oacute;n els ramans i qu&egrave; pretenen? Qu&egrave; amaga la seva tecnologia incomprensible? I, sobretot, qu&egrave; suposar&agrave; per a la humanitat l&rsquo;encontre entre ambdues civilitzacions?</p> <p><em>Encontre amb Rama</em> &eacute;s un cl&agrave;ssic de la ci&egrave;ncia-ficci&oacute; signat per un dels millors autors de g&egrave;nere de tots els temps. Guardonada amb els premis Hugo, Nebula, Locus, John W. Campbell i BSFA, aviat ser&agrave; adaptada al cinema per Denis Villeneuve.</p>
Ir a Arriba