esclavitud

  • <p>Nuestra sociedad es la r&eacute;plica de un barco negrero, aquellos nav&iacute;os l&uacute;gubres donde las personas viajaban estratificadas en distintos niveles. Los africanos permanec&iacute;an encadenados en la bodega h&uacute;meda y oscura, mientras los esclavistas europeos hac&iacute;an su vida en la cubierta superior, al aire libre. Sin embargo, aunque ten&iacute;an experiencias vitales radicalmente distintas, todos viajaban a bordo del mismo buque de muerte.</p> <p>Hay un antirracismo que solo pide acceder a la cubierta superior del barco. Y hay otro, el que defiende Emma Dabiri, que busca la emancipaci&oacute;n, orillando los planteamientos identitarios y apostando por el apoyo mutuo y las alianzas horizontales. <em>&iquest;Qu&eacute; hacer ahora con el racismo blanco?</em> interpela a la &laquo;blanquitud&raquo; de manera directa, con un relato sobre las claves hist&oacute;ricas que la componen, los privilegios que sustenta, y las din&aacute;micas de poder que la constituyen. Porque la cuesti&oacute;n es c&oacute;mo hacer astillas el barco.</p>
  • <p>L'infame transport a Am&egrave;rica d'africans per ser esclavitzats, durant els dos primers ter&ccedil;os del segle XIX, va ser una pr&agrave;ctica molt estesa entre els marins catalans. Per exercir-la calia escapolir-se de la persecuci&oacute; dels vaixells brit&agrave;nics, exposar-se a greus malalties tropicals, corrompre les autoritats espanyoles i negociar amb desp&ograve;tics caps locals africans que havien de proporcionar esclaus. De vegades, fins i tot, davant la dificultat d'obtenir-los, practicar la pirateria.</p> <p>El llibre relata algunes d&rsquo;aquestes expedicions negreres. Per als marins, algunes reeixides, altres fracassades. El primer relat es refereix a la realitzada l&rsquo;any 1812, quan encara no s&rsquo;havia prohibit el tr&agrave;fic d&rsquo;esclaus, per dues goletes comandades per pilots formats a l&rsquo;escola d&rsquo;Arenys de Mar. L&rsquo;&uacute;ltim, a la realitzada l&rsquo;any 1864, un any abans de la prohibici&oacute; total de l&rsquo;esclavitud als Estats Units, per Pere Mas &ldquo;el Pigat&rdquo;, conegut popularment com l&rsquo;&uacute;ltim capit&agrave; negrer de la costa catalana. El vaixell que capitanejava ja no era un veler. Era un vapor.</p> <p>L'esclavitud &eacute;s un fenomen del passat per&ograve; tamb&eacute; del present. Mai com actualment hi ha hagut tantes persones esclavitzades. Per aix&ograve;, aquesta col&middot;lecci&oacute; s'interessa per tot tipus d'esclavituds, tant les registrades hist&ograve;ricament com les vigents avui en dia. Ens servirem de mirades i perspectives diverses per estudiar i reflexionar sobre els processos d'esclavitzaci&oacute;, el tr&agrave;fic de persones, l'explotaci&oacute; del treball esclau, aix&iacute; com les lluites de les persones esclavitzades per assolir la llibertat, entre altres temes.</p>
  • <p>Filla de l&rsquo;esclava Abena, violada per un mariner angl&egrave;s a bord d&rsquo;un vaixell negrer, la Tituba, nascuda a Barbados, &eacute;s iniciada als poders sobrenaturals per Man Yaya, sanadora i endevina. El seu casament amb en John Indien la porta a Boston, i m&eacute;s endavant al poble de Salem, al servei del pastor Parris. En l&rsquo;atmosfera hist&egrave;rica d&rsquo;aquesta petita comunitat puritana &eacute;s on tenen lloc els famosos judicis de les bruixes de Salem el 1692. La Tituba &eacute;s arrestada i oblidada a la pres&oacute; fins a l&rsquo;amnistia general de dos anys m&eacute;s tard. Aqu&iacute; s&rsquo;acaba la hist&ograve;ria.</p> <p>Maryse Cond&eacute; la rehabilita, la treu d&rsquo;aquest oblit a qu&egrave; havia estat condemnada i, per acabar, la torna al seu pa&iacute;s natal, la Barbados dels temps dels cimarrons i de les primeres revoltes d&rsquo;esclaus.</p> <p><em>&mdash;John i Tituba Indien, jo us declaro units pels vincles sagrats del matrimoni, per viure i estar en pau fins que la mort us separi.</em></p> <p><em>En John Indien va barbotejar:&mdash;Am&eacute;n.</em></p> <p><em>Jo no vaig poder pronunciar paraula. Tenia els llavis soldats l&rsquo;un amb l&rsquo;altre. Malgrat la calor sufocant, tenia fred. Una suor gla&ccedil;ada em baixava entre els om&ograve;plats com si hagu&eacute;s d&rsquo;agafar la mal&agrave;ria, el c&ograve;lera o la tifoide. No gosava mirar cap a en Samuel Parris de tan immens que era l&rsquo;horror que em causava. Al nostre voltant, la mar era d&rsquo;un blau brillant i la l&iacute;nia interrompuda de la costa, d&rsquo;un verd fosc.</em></p>
  • Las niñas salvajes es una magnífica novela corta de Ursula K. Le Guin, la historia de dos jóvenes nómadas que son raptadas y esclavizadas en una sociedad de espada y seda.
Ir a Arriba