Feminisme, Algèria

  • <p>Nascuda amb la independ&egrave;ncia d'Alg&egrave;ria, Kenza es fa gran a l'ombra d'un pare obsessionat i violent que l'ha separat de la seva mare, obligada a exiliar-se a Fran&ccedil;a. Quan era adolescent estava sota la llei del seu pare i germans, que s'interessaven no nom&eacute;s per la seva borsa d'estudiant sin&oacute; tamb&eacute; per la seva vida sentimental, i va haver de lluitar contra una societat encarcarada en els seus prejudicis i en el menyspreu de la dona. Universit&agrave;ria, amena&ccedil;ada com tantes dones musulmanes i condemnada per portar faldilla curta i no pas tchador, Kenza anir&agrave; cap a Montpeller buscant la seva mare per con&egrave;ixer els patiments que havia viscut aquesta. Somnis i assassins &eacute;s una novel&middot;la punyent que retrata els costums implacables de l'Alg&egrave;ria contempor&agrave;nia, per&ograve; &eacute;s tamb&eacute; alhora un cant d'amor a les dones algerianes que ens mostra una Alg&egrave;ria femenina i plural, l'altra cara de les perilloses regressions que viu el pa&iacute;s.</p>
  • <p>En un poble del desert algeri&agrave; -un llogarret que domina la vasta plana-, Nour apr&egrave;n qu&egrave; &eacute;s la llibertat. Una llibertat de dona conquerida a for&ccedil;a de l'entestament per viure, del rebuig a tota humiliaci&oacute;. El seu nom, Nour, significa llum. Nour ha decidit restar en aquest poble del qual els altres habitants han preferit desertar ja que cau en ru&iuml;nes i la font s'ha assecat. Un home cec est&agrave; perdudament enamorat d'ella. Per&ograve; Nour no vol veure en els seus sentiments res que no sigui una profunda amistat. L'amistat d'un home &eacute;s per a ella una conquesta inesperada en aquest pa&iacute;s agitat per la viol&egrave;ncia... Al mercat on va a vendre les verdures que cultiva, Nour para l'orella als rumors de mort, a la derisi&oacute; amb la qual els habitants del poble combaten l'espavent. Despr&eacute;s, d&oacute;na l'esquena al caos del m&oacute;n, torna amb les sargantanes del poblat del desert i espera. Nour escruta la immensitat del desert, d'on potser tornar&agrave;, com la dol&ccedil;or d'un m&oacute;n, l'&eacute;sser desitjat: l'home estimat.</p>
Ir a Arriba