Gran Guerra

  • <p>La Gran Guerra assola Europa i, en les imponents muntanyes de la costa s&iacute;ria, els turcs inicien l&rsquo;extermini dels pobladors armenis. Sense poder negar el vincle de sang que el lliga al seu poble, un sol home, Gabriel Bagradian, nascut armeni i convertit en parisenc, planta cara a l&rsquo;esgarrif&oacute;s dest&iacute; que els espera i s&rsquo;enduu cinc mil habitants de la vall arm&egrave;nia al Musa Dagh, la muntanya de Mois&egrave;s, per organitzar la resist&egrave;ncia. All&agrave;, durant quaranta dies, amb la perspectiva d&rsquo;una mort gaireb&eacute; segura, els set pobles de la vall s&rsquo;erigeixen contra el setge ferotge de l&rsquo;ex&egrave;rcit turc.</p> <div>Aquesta monumental novel&middot;la coral, basada en els fets que van convertir els seus protagonistes en veritables herois, aporta llum a la trag&egrave;dia que va patir el poble armeni l&rsquo;any 1915. La import&agrave;ncia d&rsquo;Els quaranta dies del Musa Dagh no rau nom&eacute;s en el singular testimoni d&rsquo;un genocidi deliberadament silenciat, sin&oacute; en la gran bellesa liter&agrave;ria amb qu&egrave; va ser escrita l&rsquo;obra. Llegida amb avidesa pels jueus del gueto de Vars&ograve;via durant el seu captiveri, aquesta novel&middot;la publicada l&rsquo;any 1933 continua sent, avui dia, l&rsquo;&uacute;nica obra significativa sobre el primer genocidi sistem&agrave;tic del segle xx. Lluita, resist&egrave;ncia i relats personals escrits amb una mestria narrativa indiscutible que s&rsquo;universalitzen i ens fan viure en primera persona la coratjosa resist&egrave;ncia d&rsquo;un poble contra el seu poder&oacute;s enemic.</div>
  • <p>&iquest;Se puede crear una entidad contradictoria, cuyo sentido pol&iacute;tico es un contrasentido? Por supuesto que s&iacute;. La pol&iacute;tica no se rige por las normas que evoca, sino que apela a reglas y a l&oacute;gicas que luego ignora. Este volumen trata sobre uno de esos arquet&iacute;picos contrasentidos. A lo largo del siglo XX, concretamente entre la dos guerras mundiales (1912-1939), han sido varios los intentos de crear grandes coaliciones europeas o globales de nacionalismos, tanto movimientos nacionalistas subestatales o anticoloniales como irredentismos y reivindicaciones de minor&iacute;as nacionales. En definitiva, &laquo;internacionales de patriotas&raquo; o &laquo;alianzas transnacionalistas&raquo; que llevaran a la colaboraci&oacute;n de realidades m&aacute;s o menos pr&oacute;ximas geogr&aacute;ficamente o con un mismo enemigo. Desde el espacio com&uacute;n de las ansias de liberaci&oacute;n nacional en los extremos del Imperio brit&aacute;nico o del ruso-sovi&eacute;tico a los planteamientos del nacionalismo italiano irredento, pasando por la mirada y colaboraciones en la escena internacional del catalanismo o las intervenciones de la pol&iacute;tica exterior francesa y alemana en diversos nacionalismos subestatales antes y durante la Gran Guerra.</p> <p>Con frecuencia, se ha ridiculizado el planteamiento, tenido por una irresoluble paradoja, un disparate absurdo, una evidente incompatibilidad o una ant&iacute;tesis en pie, entre otras lindezas. Pero las paradojas en pol&iacute;tica no son extra&ntilde;as, aunque, sin duda, dif&iacute;ciles de llevar a buen t&eacute;rmino.</p>
  • <p>&quot;Rossinyol que vas a Fran&ccedil;a, rossinyol; encomana m a la mare, rossinyol...&quot; Talment com ell, en Jan Castres va ser mobilitzat per l'armada francesa quan va esclatar la gran guerra l agost del 1914. Va ser traslladat a un pa&iacute;s que no era el seu, malgrat que la seva nacionalitat deia el contrari, i juntament amb reclutes de l altre costat dels Pirineus, vestits com ell amb l uniforme blau i pantalons vermells, van ser condu&iuml;ts cap a la frontera belga en mig d un infern anomenat Charleroi... Aix&iacute; acabava a La muntanya m&agrave;gica, amb la incertesa sobre el dest&iacute; del desconcertat protagonista. La meva gosadia &eacute;s ara fabular sobre com en Jan Castres es lliura d una mort quasi segura i maquilla la seva deserci&oacute; per convertir-se en un heroi. El seu instint de superviv&egrave;ncia, adobat per una imaginaci&oacute; singular, pr&ograve;pia d un somiatruites arrogant, no exempta a parts iguals de bondat i ro&iuml;ndat, el portar&agrave; fins a Par&iacute;s... El personatge del protagonista est&agrave; basat en Hans Castorp, del genial Thomas Mann. He procurat no desviar-me de la curiosa personalitat que li va atorgar el mestre alemany, aquest jove que va ingressar volunt&agrave;riament durant anys al balneari de La muntanya m&agrave;gica, refugi d inseguretats i pors, on va trobar l amistat, el mestratge i tamb&eacute; l amor m&eacute;s apassionat. L amor que no havia renunciat a retrobar algun dia amb la seva adorada Claudia Chauchat, ingressada al sanatori de Davos...</p>
  • <p>&laquo;La obra de Rocker es extraordinariamente instructiva y testimonia una rara originalidad de esp&iacute;ritu. Incontables hechos y relaciones se han expuesto en ella de una manera completamente nueva y persuasiva&raquo;.&mdash;Albert Einstein.</p> <p>&laquo;La obra de Rocker supone una contribuci&oacute;n fundamental a la filosof&iacute;a pol&iacute;tica, tanto por su an&aacute;lisis profundo y amplio de muchos autores famosos como por su brillante cr&iacute;tica a la idolatr&iacute;a del Estado, la superstici&oacute;n m&aacute;s difundida y funesta de nuestro tiempo&raquo;.&mdash;Bertrand Russell.</p> <p>Escritas casi a la par que su obra m&aacute;s importante, Nacionalismo y cultura &mdash;y complementarias a esta&mdash;, las gemas que componen este libro, publicadas en la prensa anarquista de principios del siglo xx a ambos lados del Atl&aacute;ntico, son &mdash;todav&iacute;a hoy&mdash; de una clarividencia asombrosa para diseccionar el nacionalismo, el fascismo y el culto a la religi&oacute;n del Estado.</p>
Ir a Arriba