<p>En Els idus de mar&ccedil;, amb una acumulaci&oacute; de fragments de cartes, informes, i dietaris, Thornton Wilder ens explica els darrers mesos de la vida de Juli C&egrave;sar i de la Rep&uacute;blica de Roma. Wilder amb una paci&egrave;ncia de miniaturista, a poc a poc, ens va construint un trencaclosques ple de detalls que ens descriu les relacions humanes i pol&iacute;tiques que acabaren amb l&rsquo;assassinat d&rsquo;aquell que molts consideraven gaireb&eacute; un d&eacute;u vivent. Malgrat que el que ens construeix Wilder &eacute;s una ficci&oacute;, &eacute;s remarcable com, utilitzant un format epistolar, per natura desmanegat i fraccionat, aconsegueix crear una hist&ograve;ria viva i intensa que reflexiona sobre la grandesa, l&rsquo;ambici&oacute;, els l&iacute;mits del poder i la fi dels somnis. Un cl&agrave;ssic inq&uuml;estionable de la literatura del segle vint.</p> <p>&ldquo;Incloc en aquesta tramesa setmanal una mitja dotzena dels innombrables informes que, com a Pont&iacute;fex Suprem, rebo dels &agrave;ugurs, els endevins, els aerom&agrave;ntics i els criadors de pollastres. Incloc tamb&eacute; les ordres que he dictat per a la commemoraci&oacute; mensual de la Fundaci&oacute; de la Ciutat.</p> <p>&iquest;Qu&egrave; hi puc fer? He heretat aquesta c&agrave;rrega de superstici&oacute; i d&rsquo;absurditats. Governo una quantitat incomptable d&rsquo;homes, per&ograve; he de recon&egrave;ixer que estic governat per ocells i tronades.&rdquo;</p> <p>&ldquo;Ja no sento cap compassi&oacute; immediata quan em trobo una d&rsquo;aquestes innombrables persones que arrosseguen al seu darrere una vida desgraciada. I de cap manera intento excusar-les quan veig que ja ho han fet elles mateixes, quan les veig assegudes en un tron imaginari de la seva creaci&oacute;, excusats, absolts, i llan&ccedil;ant improperis contra el misteri&oacute;s Dest&iacute; que les ha maltractat, mentre s&rsquo;exhibeixen com a v&iacute;ctimes en estat pur.&rdquo;</p>