<p>Quan els malsons esdevenen realitat &eacute;s un llibre que q&uuml;estiona frontalment l'Estat de dret. I ho fa, no amb dial&egrave;ctiques te&ograve;riques ni demag&ograve;giques. Res de tot aix&ograve;. Nom&eacute;s relats, testimonis i viv&egrave;ncies que demostren, d'una forma concloent, que avui encara es tortura com en els temps de la dictadura de Franco. El llibre comen&ccedil;a amb el relat de Jordi Carbonell, actual president d'Esquerra Republicana de Catalunya, que fou torturat, empresonat i tancat al psiqui&agrave;tric de la pres&oacute; Model pel sol fet de parlar catal&agrave;, el 1971. Mireia Comas, una fot&ograve;grafa vinculada al moviment okupa de Terrassa, fou apallissada sota l'aplicaci&oacute; de la Llei Antiterrorista el desembre del 1997. El novembre del 1998 torna a ser detinguda i apallissada brutalment, necessitant atenci&oacute; hospital&agrave;ria. L'acusaci&oacute;: fer fotografies de les c&agrave;rregues policials. Trenta anys de difer&egrave;ncia i pocs canvis a les clavegueres policials de l'Estat espanyol. Montserrat Tarrag&oacute;, torturada durant deu dies el gener del 1985, i Ramon Piqu&eacute;, torturat tres dies el 1992, acaben de conformar un llibre que no deixa indiferent. Els quatre relats que formen el gruix central del llibre estan narrats amb un estil period&iacute;stic-literari que fa m&eacute;s amena una lectura ja de per si crua i frepant. Un treball period&iacute;stic que es podria incloure, pel seu estil literari, en el g&egrave;nere de la novel&middot;la amb la gran excepci&oacute;, per&ograve;, que els fets aqu&iacute; narrats s&oacute;n totalment certs. En aquest cas, malauradament, qualsevol semblan&ccedil;a amb la realitat no &eacute;s pura coincid&egrave;ncia sin&oacute; tot el contrari.</p>