-
<p>De Tolosa a París, passant per Barcelona, la breu però intensa història d’Acció Directa és un no parar d’expropiacions, persecucions en cotxe, serveis secrets, lluites a les presons, ocupacions massives, tirotejos... Una història real de guerrilla que no té res a envejar als clàssics de l’acció. És l’experiència del Maig del 68, unida a les lluites dels moviments autònoms, dels sensepapers, de les revolucions del Tercer Món, d’un proletariat precari que no es vol rendir i un fil roig que no han aconseguit tallar.</p> <p>El llibre que teniu a les mans és molt més que la crònica d’un grup armat, és el relat d’una generació, el retrat d’un moment polític. És la vida dels qui, a França i a Europa, no es van voler integrar en un sistema d’explotació, d’aquells per a qui la revolució no es conjugava en pretèrit ni en futur, sinó en present. Una història que s’ha amagat i demonitzat a parts iguals, en lloc de voler entendre’n els motius. Un relat en primera persona de la mà de qui no sols en va ser protagonista sinó un dels seus cronistes per excel·lència, la ploma mordaç de Jann-Marc Rouillan no entén de renúncies ni admet segones interpretacions.</p> <p>«Una lluita que s’havia començat a entaular responent a la repressió amb la guerrilla, on el combat contra l’imperialisme es duia a terme amb el proletariat immigrat, on no es finançava el compromís polític amb subvencions socioculturals sinó amb “expropiacions”, on es vivia i moria per la idea de la revolució, que no només era una idea.» Thierry Discepolo, del pròleg</p> -
Aquesta és una obra imprescindible per introduir-se en el pensament geogràfic de David Harvey, en la relació entre capitalisme i desenvolupament desigual i els aspectes geogràfics de la present crisi sistèmica de l’ordre hegemònic que governa el món des de fa dos segles. -
<p>Eva Serra i Puig (1942-2018) va ser una intel·lectual militant. Historiadora principalment de l'època moderna, va contribuir a obrir noves perspectives sobre la història agrària i la història de les institucions catalanes, partint de les eines del marxisme i aportant visions trencadores i suggeridores sobre les nostres característiques com a poble al llarg dels segles. </p> <p>En el camp pròpiament polític, Eva Serra pertany a la generació que va aixecar l'independentisme des de la precarietat i li va anar obrint espai en la societat catalana fins a esdevenir una autèntica alternativa popular. </p> <p>Tots dos vessants queden trenats en una mateixa vida de militància i reflexió, que maldava per fer que l'estudi teòric tingués una efectivitat política pràctica. </p> -
<p>Un fantasma recorre el món, el fantasma de la barbàrie. Per descomptat, aquesta possibilitat ha estat sempre latent en el capitalisme perquè al capital només l’importen els beneficis. Avui dia, però, el motor de l’expansió quantitativa inherent al capitalisme ha generat una crisi ecològica. Així, a mesura que s’evidencien els límits del nostre planeta, emergeix inevitablement la pregunta de qui té dret a controlar uns recursos cada cop més limitats. Qui es quedarà amb el petroli, els metalls, el menjar o l’aigua? ¿Els actuals països capitalistes rics, aquells que s’han pogut desenvolupar perquè d’altres no han pogut fer? ¿O els productors empobrits del món? Si se segueix la via del capitalisme, podem estar segurs que la força decidirà: l’imperialisme i la barbàrie.</p> <p style="text-align: left;">El propòsit d’aquest llibre és apuntar cap a una via alternativa. Un camí centrat no pas en el creixement quantitatiu sinó en el ple desenvolupament del potencial humà, no pas un camí que va cap a la barbàrie sinó un de socialista. I la premissa és que ens cal d’una vegada per totes visualitzar aquesta alternativa, perquè si no sabem on volem anar, cap camí ens hi durà.</p> <p style="text-align: left;">Per tal de clarificar i desenvolupar aquesta idea, al llarg del llibre s’explorara tot un seguit de conceptes: el socialisme com a procés, més que no pas com a estadi; el desenvolupament humà com el nucli del socialisme; el vincle clau entre el desenvolupant humà i la pràctica (que implica la necessitat d’una gestió obrera i comunitària); el fet d’entendre els mitjans de producció com una herència social que no pertany a cap subconjunt de la humanitat; l’expansió dels béns comuns en la construcció d’una societat solidària; la condicionalitat socialista; la comptabilitat socialista; i el mode de regulació socialista.</p> <p style="text-align: left;">Aquesta segona edició revisada és un homenatge pòstum a Michael A. Lebowitz,que va morir el passat 19 d’abril.</p> -
<p>«L’obra de Marcello Musto és essencial per a la seva anàlisi de la vida i el pensament de Marx. En aquest cas, els manuscrits antropològics, els estudis sobre la transformació de la propietat i la crítica del colonialisme escrits en aquest període són impressionants. Musto ens agafa de la mà i ens convida a descobrir un nou Marx» —Antonio Negri</p> <p>«Aquest volum és una contribució cabdal a l’estudi de Marx i el pensament revolucionari. Excel·lentment escrit, construït mitjançant l’examen minuciós de milers de pàgines d’escrits i notes inèdits de Marx, aquest llibre representa una contribució molt oportuna al ressorgiment contemporani de Marx. És un regal per a tants i tants que encara s’adrecen a Marx cercant-hi inspiració política» —Silvia Federici</p> <p>En els darrers anys de la seva vida, Karl Marx va expandir la seva recerca cap a noves direccions; va estudiar les descobertes antropològiques més recents, va analitzar les formes comunes de propietat en les societats precapitalistes, va donar suport al moviment populista rus i va expressar crítiques a l’opressió colonial a l’Índia, Irlanda, Algèria i Egipte.</p> <p>Amb <em>L’últim Marx</em>, Marcello Musto reivindica una revaloració de les últimes obres del pensador i posa en valor els escrits inèdits o anteriorment negligits. Aquest volum convida els lectors a reconsiderar la crítica de Marx al colonialisme europeu, les seves idees sobre les societats no occidentals i les seves teories sobre la possibilitat d’una revolució en països no capitalistes.</p> <p>D’aquesta manera, Musto esmena dues de les principals interpretacions errònies de l’obra de Marx: que els darrers anys de la seva vida havia deixat d’escriure, i que era un pensador eurocèntric, fixat únicament en el conflicte de classes. En els últims manuscrits, quaderns i cartes se’ns revela un autor clarament diferenciat del que representaven tant els seus crítics com els seus seguidors contemporanis.</p> -
<p>Els 'Manuscrits economicofilosòfics', també coneguts com a «Manuscrits de París», van ser escrits en aquesta ciutat el 1844, i van restar inèdits fins el 1932. La seva publicació va suposar una revolució en els estudis marxians, i des d’aleshores, les discussions sobre les divergències i línies de continuïtat entre el pensament del «jove Marx» i el «Marx madur» han estat constants.</p> <p>La lectura d’aquests textos suposa una porta d’accés al pensament del filòsof, ja que és on Marx conquereix una pràctica nova de la filosofia com a «crítica de l’economia política», és a dir, com a crítica del saber en i a través del qual l’època forma i exposa la seva consciència de si mateixa, i mostra la importància del concepte d’alienació i de l’humanisme filosòfic en el conjunt de l’obra marxiana.</p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE VIRUS TANCA DEL 10 AL 25 D'AGOSTAPROFITA ARA PER REALITZAR LA TEVA COMANDA
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita