marxisme

  • Aquesta és una obra imprescindible per introduir-se en el pensament geogràfic de David Harvey, en la relació entre capitalisme i desenvolupament desigual i els aspectes geogràfics de la present crisi sistèmica de l’ordre hegemònic que governa el món des de fa dos segles.
  • <p>De Tolosa a Par&iacute;s, passant per Barcelona, la breu per&ograve; intensa hist&ograve;ria d&rsquo;Acci&oacute; Directa &eacute;s un no parar d&rsquo;expropiacions, persecucions en cotxe, serveis secrets, lluites a les presons, ocupacions massives, tirotejos... Una hist&ograve;ria real de guerrilla que no t&eacute; res a envejar als cl&agrave;ssics de l&rsquo;acci&oacute;. &Eacute;s l&rsquo;experi&egrave;ncia del Maig del 68, unida a les lluites dels moviments aut&ograve;noms, dels sensepapers, de les revolucions del Tercer M&oacute;n, d&rsquo;un proletariat precari que no es vol rendir i un fil roig que no han aconseguit tallar.</p> <p>El llibre que teniu a les mans &eacute;s molt m&eacute;s que la cr&ograve;nica d&rsquo;un grup armat, &eacute;s el relat d&rsquo;una generaci&oacute;, el retrat d&rsquo;un moment pol&iacute;tic. &Eacute;s la vida dels qui, a Fran&ccedil;a i a Europa, no es van voler integrar en un sistema d&rsquo;explotaci&oacute;, d&rsquo;aquells per a qui la revoluci&oacute; no es conjugava en pret&egrave;rit ni en futur, sin&oacute; en present. Una hist&ograve;ria que s&rsquo;ha amagat i demonitzat a parts iguals, en lloc de voler entendre&rsquo;n els motius. Un relat en primera persona de la m&agrave; de qui no sols en va ser protagonista sin&oacute; un dels seus cronistes per excel&middot;l&egrave;ncia, la ploma morda&ccedil; de Jann-Marc Rouillan no ent&eacute;n de ren&uacute;ncies ni admet segones interpretacions.</p> <p>&laquo;Una lluita que s&rsquo;havia comen&ccedil;at a entaular responent a la repressi&oacute; amb la guerrilla, on el combat contra l&rsquo;imperialisme es duia a terme amb el proletariat immigrat, on no es finan&ccedil;ava el comprom&iacute;s pol&iacute;tic amb subvencions socioculturals sin&oacute; amb &ldquo;expropiacions&rdquo;, on es vivia i moria per la idea de la revoluci&oacute;, que no nom&eacute;s era una idea.&raquo; Thierry Discepolo, del pr&ograve;leg</p>
  • <p>Un fantasma recorre el m&oacute;n, el fantasma de la barb&agrave;rie. Per&nbsp;descomptat, aquesta possibilitat ha estat sempre latent en el capitalisme&nbsp;perqu&egrave; al capital nom&eacute;s l&rsquo;importen els beneficis. Avui&nbsp;dia, per&ograve;, el motor de l&rsquo;expansi&oacute; quantitativa inherent al capitalisme&nbsp;ha generat una crisi ecol&ograve;gica. Aix&iacute;, a mesura que s&rsquo;evidencien&nbsp;els l&iacute;mits del nostre planeta, emergeix inevitablement la pregunta&nbsp;de qui t&eacute; dret a controlar uns recursos cada cop m&eacute;s&nbsp;limitats. Qui es quedar&agrave; amb el petroli, els metalls, el menjar o&nbsp;l&rsquo;aigua? &iquest;Els actuals pa&iuml;sos capitalistes rics, aquells que s&rsquo;han pogut&nbsp;desenvolupar perqu&egrave; d&rsquo;altres no han pogut fer? &iquest;O els productors&nbsp;empobrits del m&oacute;n? Si se segueix la via del capitalisme, podem&nbsp;estar segurs que la for&ccedil;a decidir&agrave;: l&rsquo;imperialisme i la barb&agrave;rie.</p> <p style="text-align: left;">El prop&ograve;sit d&rsquo;aquest llibre &eacute;s apuntar cap a una via alternativa.&nbsp;Un cam&iacute; centrat no pas en el creixement quantitatiu sin&oacute; en el&nbsp;ple desenvolupament del potencial hum&agrave;, no pas un cam&iacute; que va&nbsp;cap a la barb&agrave;rie sin&oacute; un de socialista. I la premissa &eacute;s que ens cal&nbsp;d&rsquo;una vegada per totes visualitzar aquesta alternativa, perqu&egrave; si&nbsp;no sabem on volem anar, cap cam&iacute; ens hi dur&agrave;.</p> <p style="text-align: left;">Per tal de clarificar i desenvolupar aquesta idea, al llarg del&nbsp;llibre s&rsquo;explorara tot un seguit de conceptes: el socialisme com a&nbsp;proc&eacute;s, m&eacute;s que no pas com a estadi; el desenvolupament hum&agrave;&nbsp;com el nucli del socialisme; el vincle clau entre el desenvolupant hum&agrave; i la pr&agrave;ctica (que implica la necessitat d&rsquo;una gesti&oacute;&nbsp;obrera i comunit&agrave;ria); el fet d&rsquo;entendre els mitjans de producci&oacute;&nbsp;com una her&egrave;ncia social que no pertany a cap subconjunt de la&nbsp;humanitat; l&rsquo;expansi&oacute; dels b&eacute;ns comuns en la construcci&oacute; d&rsquo;una&nbsp;societat solid&agrave;ria; la condicionalitat socialista; la comptabilitat&nbsp;socialista; i el mode de regulaci&oacute;&nbsp;socialista.</p> <p style="text-align: left;">Aquesta segona edici&oacute; revisada &eacute;s un homenatge p&ograve;stum a Michael A. Lebowitz,que va morir el passat 19 d&rsquo;abril.</p>
  • <p>Els 'Manuscrits economicofilos&ograve;fics', tamb&eacute; coneguts com a &laquo;Manuscrits de Par&iacute;s&raquo;, van ser escrits en aquesta ciutat el 1844, i van restar in&egrave;dits fins el 1932. La seva publicaci&oacute; va suposar una revoluci&oacute; en els estudis marxians, i des d&rsquo;aleshores, les discussions sobre les diverg&egrave;ncies i l&iacute;nies de continu&iuml;tat entre el pensament del &laquo;jove Marx&raquo; i el &laquo;Marx madur&raquo; han estat constants.</p> <p>La lectura d&rsquo;aquests textos suposa una porta d&rsquo;acc&eacute;s al pensament del fil&ograve;sof, ja que &eacute;s on Marx conquereix una pr&agrave;ctica nova de la filosofia com a &laquo;cr&iacute;tica de l&rsquo;economia pol&iacute;tica&raquo;, &eacute;s a dir, com a cr&iacute;tica del saber en i a trav&eacute;s del qual l&rsquo;&egrave;poca forma i exposa la seva consci&egrave;ncia de si mateixa, i mostra la import&agrave;ncia del concepte d&rsquo;alienaci&oacute; i de l&rsquo;humanisme filos&ograve;fic en el conjunt de l&rsquo;obra marxiana.</p>
  • <p>&laquo;L&rsquo;obra de Marcello Musto &eacute;s essencial per a la seva an&agrave;lisi de la vida i el pensament de Marx. En aquest cas, els manuscrits antropol&ograve;gics, els estudis sobre la transformaci&oacute; de la propietat i la cr&iacute;tica del colonialisme escrits en aquest per&iacute;ode s&oacute;n impressionants. Musto ens agafa de la m&agrave; i ens convida a descobrir un nou Marx&raquo; &mdash;Antonio Negri</p> <p>&laquo;Aquest volum &eacute;s una contribuci&oacute; cabdal a l&rsquo;estudi de Marx i el pensament revolucionari. Excel&middot;lentment escrit, constru&iuml;t mitjan&ccedil;ant l&rsquo;examen minuci&oacute;s de milers de p&agrave;gines d&rsquo;escrits i notes in&egrave;dits de Marx, aquest llibre representa una contribuci&oacute; molt oportuna al ressorgiment contemporani de Marx. &Eacute;s un regal per a tants i tants que encara s&rsquo;adrecen a Marx cercant-hi inspiraci&oacute; pol&iacute;tica&raquo; &mdash;Silvia Federici</p> <p>En els darrers anys de la seva vida, Karl Marx va expandir la seva recerca cap a noves direccions; va estudiar les descobertes antropol&ograve;giques m&eacute;s recents, va analitzar les formes comunes de propietat en les societats precapitalistes, va donar suport al moviment populista rus i va expressar cr&iacute;tiques a l&rsquo;opressi&oacute; colonial a l&rsquo;&Iacute;ndia, Irlanda, Alg&egrave;ria i Egipte.</p> <p>Amb <em>L&rsquo;&uacute;ltim Marx</em>, Marcello Musto reivindica una revaloraci&oacute; de les &uacute;ltimes obres del pensador i posa en valor els escrits in&egrave;dits o anteriorment negligits. Aquest volum convida els lectors a reconsiderar la cr&iacute;tica de Marx al colonialisme europeu, les seves idees sobre les societats no occidentals i les seves teories sobre la possibilitat d&rsquo;una revoluci&oacute; en pa&iuml;sos no capitalistes.</p> <p>D&rsquo;aquesta manera, Musto esmena dues de les principals interpretacions err&ograve;nies de l&rsquo;obra de Marx: que els darrers anys de la seva vida havia deixat d&rsquo;escriure, i que era un pensador euroc&egrave;ntric, fixat &uacute;nicament en el conflicte de classes. En els &uacute;ltims manuscrits, quaderns i cartes se&rsquo;ns revela un autor clarament diferenciat del que representaven tant els seus cr&iacute;tics com els seus seguidors contemporanis.</p>
  • <p>Eva Serra i Puig (1942-2018) va ser una intel&middot;lectual militant. Historiadora principalment de l'&egrave;poca moderna, va contribuir a obrir noves perspectives sobre la hist&ograve;ria agr&agrave;ria i la hist&ograve;ria de les institucions catalanes, partint de les eines del marxisme i aportant visions trencadores i suggeridores sobre les nostres caracter&iacute;stiques com a poble al llarg dels segles.&nbsp;</p> <p>En el camp pr&ograve;piament pol&iacute;tic, Eva Serra pertany a la generaci&oacute; que va aixecar l'independentisme des de la precarietat i li va anar obrint espai en la societat catalana fins a esdevenir una aut&egrave;ntica alternativa popular.&nbsp;</p> <p>Tots dos vessants queden trenats en una mateixa vida de milit&agrave;ncia i reflexi&oacute;, que maldava per fer que l'estudi te&ograve;ric tingu&eacute;s una efectivitat pol&iacute;tica pr&agrave;ctica.&nbsp;</p>
Ir a Arriba