moviment llibertari

  • <p>Felip Cortiella i Ferrer &eacute;s un autor que ha estat sovint oblidat tant en la literatura catalana com en la bibliografia llibert&agrave;ria. Les lluites socials de 1890 a Barcelona acaben de decantar Felip Cortiella cap als moviments obrers emancipadors de caire internacionalista, afiliant-se a la Societat Tipogr&agrave;fica de Barcelona adherida a la FTRE. Els obrers consideren que s&rsquo;han d&rsquo;autoorganitzar per lluitar degudament per conquerir els seus drets socials i, finalment, aconseguir la seva emancipaci&oacute;. Les societats obreres catalanes van decantar-se a favor de la l&iacute;nia bakuninista, &eacute;s a dir, eren partid&agrave;ries de la revoluci&oacute; social i l&rsquo;anarquisme col&middot;lectivista. Cultura i activisme seran dos dels pilars d&rsquo;una gran part del moviment obrer internacionalista.</p> <p>La cultura llibert&agrave;ria centra el seu discurs en la filosofia anarquista de l&rsquo;acci&oacute; directa, la solidaritat, el federalisme, l&rsquo;autogesti&oacute; i el suport mutu; alhora que desenvolupa la seva pedagogia did&agrave;ctica a trav&eacute;s de temes d&rsquo;ordinari moral i regeneracionista, d&rsquo;acord amb les bases de l&rsquo;educaci&oacute; racional i de les lleis de la natura. (&hellip;)</p> <p>L&rsquo;anarquisme cultural busca el perfeccionament hum&agrave; atacant els vicis de la societat capitalista i es mostra contrari a l&rsquo;alcohol, el tabac, la prostituci&oacute;&hellip; Es manifesta a favor de la igualtat de sexes, a favor de l&rsquo;alliberament de la dona, el respecte a la terra, l&rsquo;abolici&oacute; de l&rsquo;explotaci&oacute; salarial i, alhora, lluita contra les xacres de la societat burgesa. La meta final de la filosofia anarquista &eacute;s la consecuci&oacute; d&rsquo;una societat d&rsquo;homes i dones lliures.</p> <p>Podem afirmar que l&rsquo;anarquisme es va convertir en punta de llan&ccedil;a als escenaris europeus pel prestigi de l&rsquo;obra d&rsquo;Ibsen. En totes les seves obres, per&ograve; sobretot a Un enemic del poble, tradu&iuml;da per Cortiella, lliga amb la ideologia &agrave;crata de caracter&iacute;stiques individualista.</p>
  • <p>Menorqu&iacute; i anarquista. Home d'idees en un temps convuls i canviant. Fundador el 1923 de Los Solidarios (Durruti, Ascaso, Emeterio...),&quot;un grup anarquista, un grup d'acci&oacute;, per lluitar contra els 'pistoleros', contra la patronal i contra el govern&quot;.Va ser director de Solidaridad Obrera. Col.labor&agrave; en diferents publicacions: Crisol, Liberaci&oacute;n, Fructidor, Tierra y Libertad, CNT, Iberi&oacute;n... on va exposar i difondre les seves idees antiautorit&agrave;ries per les quals va treballar amb dedicaci&oacute; i de manera apassionada.L'ideal llibertari i l'estima per la lletra impresa son incommovibles al llarg de la seva vida; no aix&iacute; la seva traject&oacute;ria vital: Menorca, Mallorca, Barcelona, Par&iacute;s i, finalment, M&egrave;xic.Menut i fr&aacute;gil com un jonc, lleuger d'equipatge, va tra&ccedil;ar el cam&iacute; dels homes lliures mitjan&ccedil;ant el seu comprom&iacute;s de lliurepensador.</p>
Ir a Arriba