<p>Felip Cortiella i Ferrer és un autor que ha estat sovint oblidat tant en la literatura catalana com en la bibliografia llibertària. Les lluites socials de 1890 a Barcelona acaben de decantar Felip Cortiella cap als moviments obrers emancipadors de caire internacionalista, afiliant-se a la Societat Tipogràfica de Barcelona adherida a la FTRE. Els obrers consideren que s’han d’autoorganitzar per lluitar degudament per conquerir els seus drets socials i, finalment, aconseguir la seva emancipació. Les societats obreres catalanes van decantar-se a favor de la línia bakuninista, és a dir, eren partidàries de la revolució social i l’anarquisme col·lectivista. Cultura i activisme seran dos dels pilars d’una gran part del moviment obrer internacionalista.</p>
<p>La cultura llibertària centra el seu discurs en la filosofia anarquista de l’acció directa, la solidaritat, el federalisme, l’autogestió i el suport mutu; alhora que desenvolupa la seva pedagogia didàctica a través de temes d’ordinari moral i regeneracionista, d’acord amb les bases de l’educació racional i de les lleis de la natura. (…)</p>
<p>L’anarquisme cultural busca el perfeccionament humà atacant els vicis de la societat capitalista i es mostra contrari a l’alcohol, el tabac, la prostitució… Es manifesta a favor de la igualtat de sexes, a favor de l’alliberament de la dona, el respecte a la terra, l’abolició de l’explotació salarial i, alhora, lluita contra les xacres de la societat burgesa. La meta final de la filosofia anarquista és la consecució d’una societat d’homes i dones lliures.</p>
<p>Podem afirmar que l’anarquisme es va convertir en punta de llança als escenaris europeus pel prestigi de l’obra d’Ibsen. En totes les seves obres, però sobretot a Un enemic del poble, traduïda per Cortiella, lliga amb la ideologia àcrata de característiques individualista.</p>