moviment obrer catala

Episodis del moviment obrer als Països Catalans (Volum 3)

14,00€

El projecte historiogràfic Episodis del moviment obrer als Països Catalans recull i estudia una selecció de fites clau de l’obrerisme català amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica de les classes populars i divulgar-la en un format accessible, però rigorós. En el primer volum, s’hi aplegaven vuit capítols il·lustratius del període comprès entre la formació del moviment obrer català el segle XIX i la dictadura de Primo de Rivera. En el segon, s’hi reunien vuit recerques emmarcades entre l’inici de la Segona República Espanyola i la fi de la Guerra Civil de 1936-1939. Aquest és el volum que conclou la trilogia. Set treballs que analitzen les tres grans etapes de la lluita obrera al sud de l’Albera: la dels anys més durs del franquisme, en què l’obrerisme estava desarticulat per la repressió; la dels seixanta i setanta, on el sindicalisme esdevingué un fenomen massiu capaç d’erosionar la dictadura; i la que s’estén des de la dècada de 1980 fins a l’actualitat, amb un sistema sindical sorgit dels Pactes de la Moncloa que ha aconseguit domesticar els sindicats majoritaris i relegar als marges els qui s’hi enfronten. Aquest volum està encapçalat per «El maquis: la lluita armada contra el feixisme», capítol on Agustí Giralt descriu l’aparició i l’activitat de la guerrilla obrera antifranquista. El segon capítol, obra de Jordi Bonvehí, es titula «La vaga de 1946: una vaga contra la carestia i la fam. Les dones al capdavant», i ens endinsa en el primer moviment vaguístic que reeixí a Catalunya durant el franquisme. Tot seguit trobem «De l’avantguarda a l’oportunitat perduda. Les Comissions Obreres als Països Catalans (1962-1977)», capítol en què Miguel Ángel González estudia els tres primers lustres de les Comissions Obreres. Al quart capítol «La batalla d’Alts Forns de Sagunt, Pau Celeiro, ens dona les claus d’un episodi que marcà un abans i un després en les mobilitzacions obreres d’arreu de l’Estat. Al cinquè capítol, «La vaga general del 14 de desembre de 1988: Crònica d’un èxit que va fracassar», Xavier Diez analitza la vaga general més massiva de la dècada dels vuitanta. El segueix «La lluita pels dos dies de descans», capítol escrit per Xavi Martín, que ens endinsa en la lluita dels conductors d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona, analitzant les claus d’una vaga victoriosa que aconseguí un ampli suport popular. Clou el volum una anàlisi de Marc Santasusana i Corzan de les vagues generals catalanes que es van produir durant el trienni 2017-2019, en el qual aprofundeixen les causes i desenvolupament d’aquestes mobilitzacions.

Afegeix a la cistella Details

Josep Barceló y el robo de Sant Jaume

5,00€

Los años 1854 y 1855 fueron altamente significativos en la historia social de nuestro país; la introducción de maquinaria inglesa de última generación en el ramo del textil, que comportó la multiplicación del paro en Barcelona, sobre todo en el Raval, donde había la mayor concentración de fábricas de hilo y tejidos. En el primero de aquellos dos años, una epidemia de cólera diezmó a la población, de manera especial la trabajadora, durante el cual murieron 5.657 personas, es decir, un 3% de los habitantes de la ciudad. Todo ello llevó al proletariado desde una aguda precariedad a una profunda miseria. Josep Barceló i Cassadó, elegido líder de la Associació de Filadors de Barcelona, asumió la insurrección en su estamento, al cual se añadieron buena parte de los trabajadores contra aquella situación, consecuencia «del progreso», con una primera huelga general. Burguesía y autoridad militar urdieron un plan contra Barceló que lo llevaría al patíbulo, ejecutándose un verdadero crimen de Estado.

Afegeix a la cistella Details

INICIS D'UN SINDICALISTA LLIBERTARI

12,00€

Aquest llibre intenta abordar de forma històrica la primera època de la militància obrera i sindical del conegut dirigent anarcosindicalista català Joan Peiró, la qual va desenvolupar-se a la ciutat de Badalona durant el període que va de 1905 fins el 1920. Probablement és l'ètapa menys coneguda de Joan Peiró, aquella que podríem dir de formació i gènesi de les seves idees posteriors a l'entorn del sindicalisme revolucionari i l'anarcosindicalisme com a força transformadora de la societat.

Afegeix a la cistella Details