moviment obrer catala

  • <p>El projecte historiogr&agrave;fic Episodis del moviment obrer als Pa&iuml;sos Catalans recull i estudia una selecci&oacute; de fites clau de l&rsquo;obrerisme catal&agrave; amb l&rsquo;objectiu de recuperar la mem&ograve;ria hist&ograve;rica de les classes populars i divulgar-la en un format accessible, per&ograve; rigor&oacute;s. En el primer volum, s&rsquo;hi aplegaven vuit cap&iacute;tols il&middot;lustratius del per&iacute;ode compr&egrave;s entre la formaci&oacute; del moviment obrer catal&agrave; el segle XIX i la dictadura de Primo de Rivera. En el segon, s&rsquo;hi reunien vuit recerques emmarcades entre l&rsquo;inici de la Segona Rep&uacute;blica Espanyola i la fi de la Guerra Civil de 1936-1939.</p> <p>Aquest &eacute;s el volum que conclou la trilogia. Set treballs que analitzen les tres grans etapes de la lluita obrera al sud de l&rsquo;Albera: la dels anys m&eacute;s durs del franquisme, en qu&egrave; l&rsquo;obrerisme estava desarticulat per la repressi&oacute;; la dels seixanta i setanta, on el sindicalisme esdevingu&eacute; un fenomen massiu capa&ccedil; d&rsquo;erosionar la dictadura; i la que s&rsquo;est&eacute;n des de la d&egrave;cada de 1980 fins a l&rsquo;actualitat, amb un sistema sindical sorgit dels Pactes de la Moncloa que ha aconseguit domesticar els sindicats majoritaris i relegar als marges els qui s&rsquo;hi enfronten.</p> <p>Aquest volum est&agrave; encap&ccedil;alat per &laquo;El maquis: la lluita armada contra el feixisme&raquo;, cap&iacute;tol on Agust&iacute; Giralt descriu l&rsquo;aparici&oacute; i l&rsquo;activitat de la guerrilla obrera antifranquista. El segon cap&iacute;tol, obra de Jordi Bonveh&iacute;, es titula &laquo;La vaga de 1946: una vaga contra la carestia i la fam. Les dones al capdavant&raquo;, i ens endinsa en el primer moviment vagu&iacute;stic que reeix&iacute; a Catalunya durant el franquisme.</p> <p>Tot seguit trobem &laquo;De l&rsquo;avantguarda a l&rsquo;oportunitat perduda. Les Comissions Obreres als Pa&iuml;sos Catalans (1962-1977)&raquo;, cap&iacute;tol en qu&egrave; Miguel &Aacute;ngel Gonz&aacute;lez estudia els tres primers lustres de les Comissions Obreres. Al quart cap&iacute;tol &laquo;La batalla d&rsquo;Alts Forns de Sagunt, Pau Celeiro, ens dona les claus d&rsquo;un episodi que marc&agrave; un abans i un despr&eacute;s en les mobilitzacions obreres d&rsquo;arreu de l&rsquo;Estat. Al cinqu&egrave; cap&iacute;tol, &laquo;La vaga general del 14 de desembre de 1988: Cr&ograve;nica d&rsquo;un &egrave;xit que va fracassar&raquo;, Xavier Diez analitza la vaga general m&eacute;s massiva de la d&egrave;cada dels vuitanta. </p> <p>El segueix &laquo;La lluita pels dos dies de descans&raquo;, cap&iacute;tol escrit per Xavi Mart&iacute;n, que ens endinsa en la lluita dels conductors d&rsquo;autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona, analitzant les claus d&rsquo;una vaga victoriosa que aconsegu&iacute; un ampli suport popular. Clou el volum una an&agrave;lisi de Marc Santasusana i Corzan de les vagues generals catalanes que es van produir durant el trienni 2017-2019, en el qual aprofundeixen les causes i desenvolupament d&rsquo;aquestes mobilitzacions.</p>
  • <p>Los a&ntilde;os 1854 y 1855 fueron altamente significativos en la historia social de nuestro pa&iacute;s; la introducci&oacute;n de maquinaria inglesa de &uacute;ltima generaci&oacute;n en el ramo del textil, que comport&oacute; la multiplicaci&oacute;n del paro en Barcelona, sobre todo en el Raval, donde hab&iacute;a la mayor concentraci&oacute;n de f&aacute;bricas de hilo y tejidos.</p> <p>En el primero de aquellos dos a&ntilde;os, una epidemia de c&oacute;lera diezm&oacute; a la poblaci&oacute;n, de manera especial la trabajadora, durante el cual murieron 5.657 personas, es decir, un 3% de los habitantes de la ciudad. Todo ello llev&oacute; al proletariado desde una aguda precariedad a una profunda miseria.</p> <p>Josep Barcel&oacute; i Cassad&oacute;, elegido l&iacute;der de la Associaci&oacute; de Filadors de Barcelona, asumi&oacute; la insurrecci&oacute;n en su estamento, al cual se a&ntilde;adieron buena parte de los trabajadores contra aquella situaci&oacute;n, consecuencia &laquo;del progreso&raquo;, con una primera huelga general. Burgues&iacute;a y autoridad militar urdieron un plan contra Barcel&oacute; que lo llevar&iacute;a al pat&iacute;bulo, ejecut&aacute;ndose un verdadero crimen de Estado.</p>
  • <p>Aquest llibre intenta abordar de forma hist&ograve;rica la primera &egrave;poca de la milit&agrave;ncia obrera i sindical del conegut dirigent anarcosindicalista catal&agrave; Joan Peir&oacute;, la qual va desenvolupar-se a la ciutat de Badalona durant el per&iacute;ode que va de 1905 fins el 1920. Probablement &eacute;s l'&egrave;tapa menys coneguda de Joan Peir&oacute;, aquella que podr&iacute;em dir de formaci&oacute; i g&egrave;nesi de les seves idees posteriors a l'entorn del sindicalisme revolucionari i l'anarcosindicalisme com a for&ccedil;a transformadora de la societat.</p>
Ir a Arriba