<p>Aquest &eacute;s un relat que interpel&middot;la les experi&egrave;ncies recents de l'autoorganitzaci&oacute;. Un per&iacute;ode on hem viscut &mdash;i encara est&agrave; en marxa&mdash; les sacsejades d'un nou protagonisme social que escapa a les l&ograve;giques de la pol&iacute;tica representativa, unes petites tremolors de vida col&middot;lectiva que van m&eacute;s enll&agrave; del que fins ara s'ha conceptualitzat com a moviments socials. L'autoorganitzaci&oacute; que s'intensifica en la Barcelona metropolitana, a mitjan d&egrave;cada dels noranta, &eacute;s un proc&eacute;s que vitalitza aquell protagonisme social (obrer, popular, assembleari, feminista...) hipotecat per la Transici&oacute;, minoritzat per l'expropiaci&oacute; de la pol&iacute;tica practicada per l'estat-democr&agrave;cia, escombrat per la reestructuraci&oacute; capitalista.</p>