psicoanàlisi

  • Un llibre que desmunta una frase erròniament atribuïda a Freud: «La psicoanàlisi s'ha de mantenir al marge de la política»
  • <p class="Textbody" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;line-height:115%">Otto Gross, alumne directe de Freud, va saber veure el potencial revolucionari de la psicoan&agrave;lisi m&eacute;s enll&agrave; de l'&uacute;s cl&iacute;nic i individualitzat, per a descobrir les causes dels problemes socials. Gross descriu el conflicte entre l'individu que vol mantenir la seva ess&egrave;ncia i individualitat, enfront de les imposicions externes: la fam&iacute;lia, la societat i l'Estat. Explica que els individus m&eacute;s intensos, m&eacute;s conscientes o reflexius, sovint des de nens, tenen una relaci&oacute; m&eacute;s estreta amb la realitat i no accepten l'incoherent o l'injust. Partint de la voluntat de poder de Nietzsche, va elaborar la seva teoria sobre la tensi&oacute; entre all&ograve; propi i all&ograve; ali&egrave;, i com es construeix la sexualitat sobre aquesta tensi&oacute;. Sense autoritat no hi ha repressi&oacute; sexual, i sense ella no es reprodueixen l'autoritarisme ni certes patologies.<o:p></o:p></span></p> <p class="Textbody" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;line-height:115%">Basannt-se en El matriarcat de Bachofen, Gross denunciava la societat patriarcal i el sofriment i la solitud del nen. Amb les seves an&agrave;lisis es va a avan&ccedil;ar anys a Freud i a <i>El malestar en la cultura</i>, arribant a conclusions oposades a les d&acute;aquest. Gross explica que la pulsi&oacute; de mort (o de destrucci&oacute;) no &eacute;s una cosa innata que calgui reprimir, com deia Freud, sin&oacute; alguna cosa que es introjectada a cada persona en la inf&agrave;ncia i com a conseq&uuml;&egrave;ncia , es viu en la cultura. Afirma que la vitalitat, la cooperaci&oacute; i les &agrave;nsies de llibertat s&oacute;n la veritable pulsi&oacute; de l&acute;&eacute;sser hum&agrave;, no obstant aix&ograve; aquesta &eacute;s reprimida. Els valors i idees imposats s&acute;assenten sobre la fragmentaci&oacute; de la consci&egrave;ncia. I la repressi&oacute; de la sexualitat juga un paper clar en aix&ograve;. El dolor hum&agrave; t&egrave; el seu origen en la societat, alguna cosa que l&acute;escola psicoanal&iacute;tica, en mans de la classe burgesa, no va a voler recon&egrave;ixer per les implicacions que aix&ograve; tenia. Gross va influir en artistes i escriptors com Kafka, qui va basar <i>El proc&eacute;s </i>en ell. Va ser precursor de Wilhelm Reich (que al seu torn ho va ser de Marcuse) i va anticipar algunes de les idees de <i>El Antiedipo</i>. Va a ser silenciat per la psicoan&agrave;lisi oficial i va caldre esperar fins anys 70, amb l&acute;inter&egrave;s dels joves per aquests autors, perqu&egrave; reeditessin aquests escrits.<o:p></o:p></span></p> <p>&nbsp;</p> <p class="Textbody" style="text-align:justify;text-justify:inter-ideograph"><span lang="ES" style="font-size:11.0pt;line-height:115%">La selecci&oacute; de textos que presentem va ser publicada per &uacute;ltima vegada en castell&agrave; fa 15 anys per Alikornio i ara per primera vegada en catal&agrave;. A m&eacute;s dels temes citats, aborda el sentiment de culpa, el sadisme i el masoquisme, la violaci&oacute;, el matriarcat o el paper de la psicoan&agrave;lisi. I ho fa en un llenguatge comprensible. Aquesta edici&oacute; inclou dues reveladores cartes de Gross i un elaborat ep&iacute;leg a manera d&acute;assaig realitzat per a l&acute;ocasi&oacute;.<o:p></o:p></span></p>
Ir a Arriba