<p>&quot;Rossinyol que vas a Fran&ccedil;a, rossinyol; encomana m a la mare, rossinyol...&quot; Talment com ell, en Jan Castres va ser mobilitzat per l'armada francesa quan va esclatar la gran guerra l agost del 1914. Va ser traslladat a un pa&iacute;s que no era el seu, malgrat que la seva nacionalitat deia el contrari, i juntament amb reclutes de l altre costat dels Pirineus, vestits com ell amb l uniforme blau i pantalons vermells, van ser condu&iuml;ts cap a la frontera belga en mig d un infern anomenat Charleroi... Aix&iacute; acabava a La muntanya m&agrave;gica, amb la incertesa sobre el dest&iacute; del desconcertat protagonista. La meva gosadia &eacute;s ara fabular sobre com en Jan Castres es lliura d una mort quasi segura i maquilla la seva deserci&oacute; per convertir-se en un heroi. El seu instint de superviv&egrave;ncia, adobat per una imaginaci&oacute; singular, pr&ograve;pia d un somiatruites arrogant, no exempta a parts iguals de bondat i ro&iuml;ndat, el portar&agrave; fins a Par&iacute;s... El personatge del protagonista est&agrave; basat en Hans Castorp, del genial Thomas Mann. He procurat no desviar-me de la curiosa personalitat que li va atorgar el mestre alemany, aquest jove que va ingressar volunt&agrave;riament durant anys al balneari de La muntanya m&agrave;gica, refugi d inseguretats i pors, on va trobar l amistat, el mestratge i tamb&eacute; l amor m&eacute;s apassionat. L amor que no havia renunciat a retrobar algun dia amb la seva adorada Claudia Chauchat, ingressada al sanatori de Davos...</p>