-
<p>Hari Seldon va predir la caiguda de l’Imperi, i, per tal de restaurar la civilització en el menor temps possible, va crear dues fundacions. La primera va ser establerta a Tèrminus amb coneixement de l’Imperi. La segona, «a l’altre extrem de la galàxia». La missió d’aquesta segona Fundació era custodiar el coneixement de la humanitat i protegir-lo durant els segles que durarà el període de barbàrie. La finalitat del Mul, mutant que no figurava a les equacions d’Hari Seldon i destructor de la primera Fundació, no és altra que descobrir l’emplaçament d’aquesta segona Fundació per destruir-la. Ho aconseguirà?</p> <p><em>Segona Fundació</em> conclou la primera trilogia d’aquesta lectura imprescindible de la ciència-ficció clàssica. Inspirada en la caiguda i decadència de l’imperi romà explora la condició humana i les seves possibilitats en un futur llunyà.</p> -
<p>En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és una societat sense govern, jerarquies o institucions autoritàries. Fent recerca, en Shevek es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.</p> <p><em>Els desposseïts</em> d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme, el pacifisme i l’ecologisme, i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi. Una novel·la imprescindible, d’una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.</p> -
<p>La crosta de la Terra no ha deixat d’ondular-se d'ençà que el temps és temps. Valls i muntanyes, rius i oceans, pobles, boscos i ciutats, viuen en un estat de transmutació suau però constant. En l’actualitat, els éssers que l’habiten s’han d’adequar a les normes biofísiques pertinents o més val que es disposin a patir la visita de la Clau i el seu escamot d’assassins professionals. Ecologistes fins al fanatisme, no coneixen altre límit que el de la seva pròpia creativitat, i ara que l’opció de fixar l’oscil·lació terrestre s’ha convertit en un fet factible; ara que la resistència augmenta i el sistema capitalista és un cau de corrupció ambiental, faran el que calgui per preservar l’algoritme en perill d’extinció.</p> <p><em>L’art de l’excés</em> és una història d’amors absoluts i de conviccions devotes, una representació de la humanitat des de l’altre cantó del mirall. En un món fet a imatge del nostre, la Clau i els seus lluitaran amb totes les seves forces per preservar unes posicions ideològiques irrefutables. Mataran i estimaran a parts igual, i acabaran demostrant que, a l’hora de la veritat, els instints naturals són el resultat d’una simple fórmula matemàtica.</p> -
<p>Xina, 1967. Un projecte militar secret envia senyals a l’espai per contactar amb extraterrestres. Aviat, una civilització alienígena a prop de l’extinció capta el senyal i comença a planificar el seu desembarcament a la Terra. Durant les dècades següents, es comunica amb la humanitat a través d’un insòlit mètode: un estrany videojoc esquitxat de continguts històrics i filosòfics. A mesura que els alienígenes comencen a guanyar als jugadors terrícoles, es formen diferents bàndols, uns disposats a donar la benvinguda a aquells éssers superiors i ajudar-los a fer-se càrrec del seu món corrupte, i d’altres preparats per lluitar contra la invasió. El resultat és una experiència tan autèntica com reveladora sobre el nostre temps.</p> -
<p>Els governants suprems apareixen amb les seves naus de sobte, superiors als éssers humans en intel·lecte, tecnologia i exèrcit. Demanen unificar la terra, eliminar la pobresa i acabar amb la guerra. La humanitat hi posa poca resistència, les peticions són raonables i la majoria les accepta. Així comença un canvi de paradigma cap al que sembla una utopia. Però a quin preu? Per als qui resisteixen, es fa evident que els governants suprems tenen una agenda pròpia. A mesura que la civilització s’acosta a la cruïlla de camins, els governants suprems marquen el final de la humanitat. . . o és només el principi?</p> <p>Arthur C. Clarke va publicar per primera vegada aquesta obra el 1953, quan arribar a la Lluna encara era un somni. Amb <em>La fi de la infància</em> es va consagrar com un autor de referència de la ciència-ficció i va rebre el Premi Hugo a millor novel·la.</p> -
<p>Al planeta Werel, fa deu Anys que conviuen a contracor els «llunynats», els colonitzadors de la Lliga de Tots els Mons, i els «egis», els nadius nòmades. Els nadius miren amb desconfiança qualsevol element foraster, i els foramons professen una fe cega en una civilització que els ha oblidat. Totes dues races es menyspreen mútuament, però si volen sobreviure els primers vents del llarg Hivern i l’amenaça emergent dels gaal, un bel·licós poble del nord, hauran de superar els prejudicis racials i cooperar.</p> <p><em>Planeta d’exili</em> va ser la segona novel·la publicada per Ursula K. Le Guin i una de les obres fundacionals de l’univers de l’Ekumen. Va assentar molts dels temes recurrents de la seva obra, com l’ús de l’antropologia i l’etnologia dins de la literatura de gènere, l’intercanvi i el xoc cultural, i la crítica a qualsevol forma d’imperialisme i jerarquia social.</p> <p>Le Guin ja marcava en aquestes novel·les el camí de la seva literatura, una literatura que va canviar el gènere i que va esdevenir una influència i un referent tant dels seus coetanis com dels escriptors actuals.</p> -
<p>Encara n’hi ha que recorden bé els fets del 1976, l’any que van tancar el monstre, quan la gent es va endinsar al canyissar amb escopetes, matxets i garrots; i amb la gàbia. Van creure’s lliures per sempre de la maledicció. Ignoraven que terra endins, embolcallats per una voluntat contrària al món, maligna, hi bategaven diamants, la veta més gran del planeta. Per revertir la decadència que porta a la seva fi, la humanitat només compta amb uns nens esclavitzats en unes mines perilloses, una bruixa vella i un cap tribal deprimit. Però també els que ens vetllen, els que ens estimen.</p> <p>Stalker ens ofereix la seva tercera obra, sisena entrega del cicle Motorsoul: aquest cop viatgem a Sierra Leone.</p> -
<p>La Fundació ja no passa desapercebuda als confins de la Galàxia. L’Imperi acumula tal poder que no és capaç de controlar-ho tot però encara hi imposa la seva hegemonia. Tanmateix, el futur predit per Hari Seldon es veu amenaçat per personatges que destaquen de formes molt singulars i que podrien canviar el curs de les previsions del científic. Alhora, la Fundació haurà de lluitar contra els reptes propis de qualsevol civilització que creix i s’expandeix: la lluita contra la corrupció, l’acumulació de poder i la cerca de la subjugació dels altres.</p> <p>La sèrie de la Fundació és una obra mestra icònica d’Asimov. Ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor obra de ciència-ficció de la història i va guanyar per aquest fet el premi Hugo l’any 1965.</p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE APROFITA ARA PER REALITZAR LA TEVA COMANDA
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura