segle XX

  • <p>&ldquo;Les gravacions Maiakovski s&oacute;n la transcripci&oacute; d&rsquo;una conversa entre quatre de les sensuals muses del poeta, intercanvi que ofereix una radiografia de la vida de Maiakovski i, a trav&eacute;s d&rsquo;ell, d&rsquo;una R&uacute;ssia en plena ebullici&oacute;. Les converses brillen plenes de mal&iacute;cia, gelosia, frases coents, mala intenci&oacute;, passi&oacute; i amor. Una manera extraordin&agrave;ria d&rsquo;explorar el Futurisme, Vlad&iacute;mir Maiakovski, les seves muses, la Revoluci&oacute; Russa, fins i tot Pasternak.&rdquo;&mdash;Garoupe</p> <p>&ldquo;Abans de disparar-se al cor el 14 d&rsquo;abril de 1930, Vlad&iacute;mir Maiakovski va estimar Lilia, Tatiana, Elly, Nora. A Les gravacions Maiakovski, Robert Littell les reuneix vint-i-tres anys despr&eacute;s de la mort del poeta. Confronten els seus records, ofereixen detalls dels seus secrets m&eacute;s &iacute;ntims amb el jove bolxevic que es va su&iuml;cidar als 36 anys, turmentat, dubtant entre moralitat i comprom&iacute;s. Les obsessions de Littell surten a la superf&iacute;cie en un llibre on les emocions, la intel&middot;lig&egrave;ncia, i una escriptura potent es combinen de manera extremadament</p> <p>suggestiva.&rdquo; &mdash;Le Parisien</p> <p>Vlad&iacute;mir Maiakovski, (Ge&ograve;rgia 1893 &ndash; Moscou 1930), poeta futurista rus radicalment comprom&egrave;s amb la innovaci&oacute; po&egrave;tica i pol&iacute;tica. Implicat de ben jove amb els moviments socials contra el vell ordre imperial, aviat connecta la seva tasca po&egrave;tica amb els seus ideals pol&iacute;tics. Esdev&eacute; fam&oacute;s per la seva obsessi&oacute; a dur la poesia a les f&agrave;briques on, a crits, recita els seus poemes als obrers. La seva poesia alterna llenguatge col&middot;loquial i estils &egrave;pics refinats, juga amb els espais de la p&agrave;gina en blanc construint estructures verbals i visuals amb les paraules. S&rsquo;implica de seguida amb la Revoluci&oacute; Russa i contribueix amb la seva poesia en la seva propaganda. La qualitat de la seva obra li permet superar l&rsquo;estigma d&rsquo;haver estat el poeta del r&egrave;gim bolxevic i perdurar en el temps com una de les grans veus po&egrave;tiques del segle XX.</p>
  • <p>Segons va deixar escrit Pere Foix: &laquo;Qui vulgui con&egrave;ixer la&nbsp; vida de Salvador Segu&iacute;, el Noi del Sucre, ha de con&egrave;ixer la hist&ograve;ria del moviment obrer&raquo;; i concretament, afegim nosaltres, el naixement i la implantaci&oacute; del sindicalisme revolucionari de caire anarcosindicalista.</p> <p>Per aix&ograve; hem intentat centrar aquestes notes biogr&agrave;fiques sobre el Noi del Sucre, al voltant del desenvolupament del moviment obrer, principalment a Catalunya, durant les dues primeres d&egrave;cades del segle XX. Unes notes sobre el moviment obrer.</p>
  • <p>Aquesta &eacute;s probablement una de les obres m&eacute;s importants escrites en les &uacute;ltimes d&egrave;cades pel que fa a la hist&ograve;ria social i urbana de Barcelona en l&rsquo;explosiu primer tram del segle XX. La seva lectura multidisciplinar i multicausal dels esdeveniments, l&rsquo;abast de la investigaci&oacute; hist&ograve;rica (quaranta anys), la minuciositat del treball amb les fonts i l&rsquo;actualitzaci&oacute; i complexitzaci&oacute; d&rsquo;algunes lectures hist&ograve;riques la fan una de les obres m&eacute;s completes sobre aquest cicle, amb el fil d&rsquo;una prosa &agrave;gil, profunda i entenedora.</p> <p><em>La lluita per Barcelona</em> &eacute;s una aportaci&oacute; capital a la hist&ograve;ria de l&rsquo;anarquisme tant a Barcelona com a Catalunya, i tamb&eacute; de la seva influ&egrave;ncia a la resta de l&rsquo;Estat i a Europa. Chris Ealham aborda tant l&rsquo;evoluci&oacute; hist&ograve;rica de l&rsquo;anarquisme a trav&eacute;s dels seus debats i conflictes com la seva manifestaci&oacute; concreta en la realitat barcelonina, alhora que dibuixa la relaci&oacute; i l'antagonisme entre la ciutat prolet&agrave;ria i la ciutat burgesa enmig de la formaci&oacute; i l&rsquo;evoluci&oacute; de Barcelona com a metr&ograve;polis incipient.</p> <p>Amb una capacitat impressionant d&rsquo;entrella&ccedil;ar lectures historiogr&agrave;fiques, culturals, pol&iacute;tiques i simb&ograve;liques, Ealham ens mostra l&rsquo;espai obrer com un espai de construcci&oacute; cultural complex, que l&rsquo;autor anomena com a &laquo;urbanisme proletari&raquo;. Aquest, profundament arrelat a les idees llibert&agrave;ries, edifica una cosmovisi&oacute; pr&ograve;pia, en la qual les classes populars construeixen una economia moral singular i disputen la ciutat tamb&eacute; en el terreny ideol&ograve;gic, amb pr&agrave;ctiques com l&rsquo;autogesti&oacute; i l&rsquo;acci&oacute; directa plasmades en processos d&rsquo;autonomia i autovaloritzaci&oacute; col&middot;lectiva.</p> <p>Avui que les ciutats s&rsquo;han convertit precisament en territoris d&rsquo;apropiaci&oacute;, despossessi&oacute; i expropiaci&oacute; de les vides de qui les habitem, probablement <em>La lluita per Barcelona</em>, on la contesa per l&rsquo;espai, la vida i l&rsquo;emancipaci&oacute; s&oacute;n tres eixos d&rsquo;una mateixa lluita, ens pot aportar claus per tornar a delimitar els territoris en disputa.</p>
  • <p>&laquo;Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado asesinarte a ti y a Pesta&ntilde;a, entre otros. Esta vez no escapar&eacute;is ninguno, aunque tu ser&aacute;s el primero..&raquo;</p> <p>Amb aquest an&ograve;nim es dirigien a Salvador Segu&iacute; els seus assassins pocs dies abans de l&rsquo;atemptat. No &eacute;s gens estrany, doncs, que el Noi del Sucre es convert&iacute;s en un dels principals objectius del bra&ccedil; armat d&rsquo;una patronal que s&rsquo;escarrassava per liquidar escap&ccedil;ar les figures m&eacute;s insignes del moviment obrer.<br /> <br /> Una habilitat estrat&egrave;gica brillant, aix&iacute; com una poderosa ret&ograve;rica, feien de Segu&iacute; la simbiosi perfecta entre un home d&rsquo;acci&oacute; i un dels pensadors m&eacute;s influents d&rsquo;aquell sindicalisme revolucionari cada cop m&eacute;s vigor&oacute;s. Sempre capa&ccedil; de fer equilibris entre les diferents tend&egrave;ncies de l&rsquo;anarquisme, Segu&iacute; va aconseguir compactar els nombrosos grups revolucionaris en una col&middot;lectivitat ferma i organitzada, el sindicat, amb capacitat de plantar cara als seus opressors de classe. <br /> <br /> Des del rigor hist&ograve;ric, Xavier Diez ens convida a endinsar-nos en la vida i el pensament pol&iacute;tic d&rsquo;un dels personatges m&eacute;s populars &mdash;per b&eacute; que desconegut&mdash; de l&rsquo;anarquisme ib&egrave;ric. L&rsquo;autor pret&eacute;n donar resposta a problem&agrave;tiques, tan diverses com necess&agrave;ries, que encara s&oacute;n vigents en el nostre temps, com ara l&rsquo;&uacute;s de la viol&egrave;ncia, la q&uuml;esti&oacute; nacional i l&rsquo;afinitat de classes, entre d&rsquo;altres. Probablement som davant la temptativa contempor&agrave;nia m&eacute;s acurada i s&ograve;lida de biografia del sindicalista m&eacute;s rellevant del primer ter&ccedil; del segle XX, centrada en aquest cas en el seu pensament i les seves idees.</p>
Ir a Arriba