socialisme

  • <p>Un fantasma recorre el m&oacute;n, el fantasma de la barb&agrave;rie. Per&nbsp;descomptat, aquesta possibilitat ha estat sempre latent en el capitalisme&nbsp;perqu&egrave; al capital nom&eacute;s l&rsquo;importen els beneficis. Avui&nbsp;dia, per&ograve;, el motor de l&rsquo;expansi&oacute; quantitativa inherent al capitalisme&nbsp;ha generat una crisi ecol&ograve;gica. Aix&iacute;, a mesura que s&rsquo;evidencien&nbsp;els l&iacute;mits del nostre planeta, emergeix inevitablement la pregunta&nbsp;de qui t&eacute; dret a controlar uns recursos cada cop m&eacute;s&nbsp;limitats. Qui es quedar&agrave; amb el petroli, els metalls, el menjar o&nbsp;l&rsquo;aigua? &iquest;Els actuals pa&iuml;sos capitalistes rics, aquells que s&rsquo;han pogut&nbsp;desenvolupar perqu&egrave; d&rsquo;altres no han pogut fer? &iquest;O els productors&nbsp;empobrits del m&oacute;n? Si se segueix la via del capitalisme, podem&nbsp;estar segurs que la for&ccedil;a decidir&agrave;: l&rsquo;imperialisme i la barb&agrave;rie.</p> <p style="text-align: left;">El prop&ograve;sit d&rsquo;aquest llibre &eacute;s apuntar cap a una via alternativa.&nbsp;Un cam&iacute; centrat no pas en el creixement quantitatiu sin&oacute; en el&nbsp;ple desenvolupament del potencial hum&agrave;, no pas un cam&iacute; que va&nbsp;cap a la barb&agrave;rie sin&oacute; un de socialista. I la premissa &eacute;s que ens cal&nbsp;d&rsquo;una vegada per totes visualitzar aquesta alternativa, perqu&egrave; si&nbsp;no sabem on volem anar, cap cam&iacute; ens hi dur&agrave;.</p> <p style="text-align: left;">Per tal de clarificar i desenvolupar aquesta idea, al llarg del&nbsp;llibre s&rsquo;explorara tot un seguit de conceptes: el socialisme com a&nbsp;proc&eacute;s, m&eacute;s que no pas com a estadi; el desenvolupament hum&agrave;&nbsp;com el nucli del socialisme; el vincle clau entre el desenvolupant hum&agrave; i la pr&agrave;ctica (que implica la necessitat d&rsquo;una gesti&oacute;&nbsp;obrera i comunit&agrave;ria); el fet d&rsquo;entendre els mitjans de producci&oacute;&nbsp;com una her&egrave;ncia social que no pertany a cap subconjunt de la&nbsp;humanitat; l&rsquo;expansi&oacute; dels b&eacute;ns comuns en la construcci&oacute; d&rsquo;una&nbsp;societat solid&agrave;ria; la condicionalitat socialista; la comptabilitat&nbsp;socialista; i el mode de regulaci&oacute;&nbsp;socialista.</p> <p style="text-align: left;">Aquesta segona edici&oacute; revisada &eacute;s un homenatge p&ograve;stum a Michael A. Lebowitz,que va morir el passat 19 d&rsquo;abril.</p>
  • <p>Els 'Manuscrits economicofilos&ograve;fics', tamb&eacute; coneguts com a &laquo;Manuscrits de Par&iacute;s&raquo;, van ser escrits en aquesta ciutat el 1844, i van restar in&egrave;dits fins el 1932. La seva publicaci&oacute; va suposar una revoluci&oacute; en els estudis marxians, i des d&rsquo;aleshores, les discussions sobre les diverg&egrave;ncies i l&iacute;nies de continu&iuml;tat entre el pensament del &laquo;jove Marx&raquo; i el &laquo;Marx madur&raquo; han estat constants.</p> <p>La lectura d&rsquo;aquests textos suposa una porta d&rsquo;acc&eacute;s al pensament del fil&ograve;sof, ja que &eacute;s on Marx conquereix una pr&agrave;ctica nova de la filosofia com a &laquo;cr&iacute;tica de l&rsquo;economia pol&iacute;tica&raquo;, &eacute;s a dir, com a cr&iacute;tica del saber en i a trav&eacute;s del qual l&rsquo;&egrave;poca forma i exposa la seva consci&egrave;ncia de si mateixa, i mostra la import&agrave;ncia del concepte d&rsquo;alienaci&oacute; i de l&rsquo;humanisme filos&ograve;fic en el conjunt de l&rsquo;obra marxiana.</p>
Ir a Arriba