-
<p>Con el fracaso de las negociaciones de Camp David y el inicio de la segunda Intifada, el potente movimiento pacifista israelí entra en una grave crisis. Han quedado, eso sí, numerosas iniciativas pacifistas y un significativo movimiento de rechazo al servicio militar o a servir en los territorios ocupados. Las reflexiones y testimonios israelíes y palestinos sirven para entender lo complejo que resulta construir una alternativa que se salga de la lógica militar (y estatal) en un conflicto tan enquistado, tan marcado por una violencia casi ancestral y tan dependiente de coordenadas de la política internacional que escapan a su influencia.</p> -
<p>La intención de este diccionario no es abarcar toda la creatividad literaria del África subsahariana, sino servir como plataforma de entrada a un universo literario infrarrepresentado en nuestro mundo editorial; y como herramienta de trabajo para todas las personas interesadas en estas literaturas. Para ello se han recogido los datos biográficos y bibliográficos de 153 autores y autoras, junto con comentarios acerca de algunas de sus obras más significativas.</p> -
<p>Àfrica és terra de jocs. Aprèn a fer-te deu jocs d'estratègia i atzar, seleccionats entre els més divertits i antics dels que encara es juguen a Àfrica. Fabrica't tu mateix els taulers de joc i fes-te les fitxes de manera divertida i sense el més mínim cost. [Aquest llibre s'ha editat en català i castellà. Abans de compra-ho, assegura't que has escollit la versió en la llengua que vols]</p> -
<p>África es tierra de juegos. Aprende a hacerte diez guegos de estrategia y azar, seleccionados entre los más divertidos y antiguos de los que aún se juegan en África. Fabrícate tú mismo tus tableros de juego y hazte o busca tus fichas de manera divertida y sin apenas coste alguno.</p> -
<p>«Pan, libertad y justicia social.» Con este lema, miles de egipcios rompieron con el miedo en enero de 2011 y se lanzaron a las calles. Lo hicieron para reclamar la caída del dictador Mubarak y, con él, la caída del régimen político y económico que lo mantuvo en el poder durante más de treinta años. Tres décadas caracterizadas por políticas despóticas y represoras, centradas en consolidar un modelo de libre mercado aplaudido internacionalmente, mientras se contenía a la oposición, mientras se silenciaba toda voz crítica y, sobre todo, mientras más del 40% de la población vivía bajo el umbral de la pobreza. Todo en aras de la estabilidad regional, la lucha contra el fantasma islamista y las políticas de liberalización.</p> <p>Pero la caída del <em>rais</em> no significó la caída de sus políticas. Militares e islamistas unieron sus fuerzas para transformar el ímpetu de la calle en un proceso de transición reformista que adormeciera las exigencias de cambio social. Dos años y medio después, este pacto fracasa y sumerge de nuevo al país en la misma dicotomía en la que ha vivido en la última mitad de siglo: la de los Hermanos Musulmanes contra las fuerzas militares o viceversa.</p> <p>Ésta es la historia de una revolución que ni comenzó en Tahrir ni ha acabado con la marcha de Mubarak o la caída de Mursi; de un viaje que se adentra en las entrañas de la sociedad y la política del valle del Nilo: desde las mezquitas de Imbaba hasta los clubs militares de Zamalek; desde el palacio de Etehadeya hasta las barracas de Boulak Dakrour o las fábricas de Mahala. Es la historia de la lucha por hacerse con el control de la barricada.</p> -
<p>«Pa, llibertat i justícia social.» Amb aquest lema milers d’egipcis van perdre la por el gener de 2011 i van envair els carrers. Reclamaven la caiguda del dictador Mubarak i, amb ell, la caiguda del règim polític i econòmic que el va sustentar durant més de trenta anys al poder. Tres dècades caracteritzades per polítiques despòtiques i repressores centrades a consolidar un model de lliure mercat aplaudit internacionalment, mentre s’aplacava l’oposició, mentre se silenciava qualsevol veu crítica i, sobretot, mentre més del 40% de la població se sumia sota el llindar de la pobresa. Tot en nom de l’estabilitat regional, la lluita contra el fantasma islamista i les polítiques de liberalització.</p> <p>Però la caiguda del rais no va significar la fi de les seves polítiques. Militars i islamistes van sumar forces per transformar l’ímpetu del carrer en un procés de transició reformista que adormís les reclamacions de canvi social. Dos anys i mig després, aquest pacte va fracassar i va submergir de nou el país en la mateixa dicotomia en què ha viscut la darrera meitat de segle: la dels Germans Musulmans contra les forces militars o a l’inrevés.</p> <p>Aquesta és la història d’una revolució que ni va començar a Tahrir ni va acabar amb la sortida de Mubarak o la caiguda de Mursi. La història d’un viatge que s’endinsa en l’entrellat de la societat i la política de la vall del Nil: des de les mesquites d’Imbaba fins als clubs militars de Zamalek; des del palau d’Etehadeya fins a les barraques de Boulak Dakrour o les fàbriques de Mahala. És la història de la lluita per obtenir el control de la barricada.</p> -
Un texto fundacional y de referencia de la crítica descolonial, con algunas de las tesis más enriquecedoras y fructíferas a la hora de cuestionar las lógicas heredadas del racismo y del sexismo. -
<p>Nascuda amb la independència d'Algèria, Kenza es fa gran a l'ombra d'un pare obsessionat i violent que l'ha separat de la seva mare, obligada a exiliar-se a França. Quan era adolescent estava sota la llei del seu pare i germans, que s'interessaven no només per la seva borsa d'estudiant sinó també per la seva vida sentimental, i va haver de lluitar contra una societat encarcarada en els seus prejudicis i en el menyspreu de la dona. Universitària, amenaçada com tantes dones musulmanes i condemnada per portar faldilla curta i no pas tchador, Kenza anirà cap a Montpeller buscant la seva mare per conèixer els patiments que havia viscut aquesta. Somnis i assassins és una novel·la punyent que retrata els costums implacables de l'Algèria contemporània, però és també alhora un cant d'amor a les dones algerianes que ens mostra una Algèria femenina i plural, l'altra cara de les perilloses regressions que viu el país.</p> -
<p>Les portades de la premsa i els informatius ens mostren diàriament el conflicte a Palestina i l'Orient Mitjà, el qual apareix sovint davant nostre com un fet massa complex perquè puguem entendre'l. Massa vegades en rebem només informacions parcials o notícies concretes, les quals no ens proporcionen una idea global del conflicte i no ens ajuden a comprendre'n les causes i els motius. Sobre la qüestió palestina, en particular, i sobre el conflicte de l'Orient Mitjà, en general, se n'han escrit moltes obres. Aleshores, per què una més? El que es pretén amb aquest treball és, en realitat, detallar i explicar al lector interessat totes les dades bàsiques del conflicte de forma senzilla, precisa i amena, des dels seus orígens fins a l'actualitat. D'aquesta manera, en fullejar aquest llibre, qualsevol persona, per molt profana que sigui en el tema, obtindrà unes bases sòlides per a la comprensió i posterior anàlisi pròpia del conflicte.</p> -
<p>En un poble del desert algerià -un llogarret que domina la vasta plana-, Nour aprèn què és la llibertat. Una llibertat de dona conquerida a força de l'entestament per viure, del rebuig a tota humiliació. El seu nom, Nour, significa llum. Nour ha decidit restar en aquest poble del qual els altres habitants han preferit desertar ja que cau en ruïnes i la font s'ha assecat. Un home cec està perdudament enamorat d'ella. Però Nour no vol veure en els seus sentiments res que no sigui una profunda amistat. L'amistat d'un home és per a ella una conquesta inesperada en aquest país agitat per la violència... Al mercat on va a vendre les verdures que cultiva, Nour para l'orella als rumors de mort, a la derisió amb la qual els habitants del poble combaten l'espavent. Després, dóna l'esquena al caos del món, torna amb les sargantanes del poblat del desert i espera. Nour escruta la immensitat del desert, d'on potser tornarà, com la dolçor d'un món, l'ésser desitjat: l'home estimat.</p> -
<p>Sultana torna un dia a Algèria, al poble on va passar la seva infantesa, Aïn Nekhla, d'on havia rebut una carta d'un home que ella havia estimat, Yacine. Sultana, metgessa a Montpeller, pensava haver allunyat, amb l'exili, les pors, les amenaces, l'aïllament en què vivien les dones allí. Ho havia deixat tot, fins i tot Yacine, per ésser lliure, i heus aquí que Yacine és mort i que l'amor al seu país, que la turmenta, l'anima a quedar-s'hi. Yacine també era metge i Sultana decideix substituir-lo una temporada a l'hospital on treballava. Al mateix poble, un home, Vincent, hi busca un passat imprecís. Li han trasplantat un ronyó i del donant només sap que es tracta d'una dona jove d'Algèria. Vincent i Sultana comencen a viure una història d'amor, però al país dels integristes, una dona lliure en els seus actes i en els seus sentiments mereix la mort. Recolzada per uns, atacada pels altres, assetjada pel foc fins i tot a la casa d'un amic que l'acull, Sultana haurà de deixar el seu lloc... Amb les paraules de l'amor i de la violència, <em>La Prohibida</em> explica, mentre dura una passió, la història d'un país angoixat entre prejudicis i progrés, entre religió i fanatisme.</p> -
<p>De lo que se trata es de darnos cuenta de que la Françafrique es una alteración permanente de lo que nos dicen. En el lado que emerge del iceberg tenemos la Francia regida por sus principios y, en su parte oculta, un mundo sin leyes de desvíos financieros, criminalidad política, policías que torturan o de apoyos a guerras civiles. Es esta la realidad. O como mínimo un 90% de la realidad. Esta Françafrique, que todavía hoy perdura, comporta gravísimas consecuencias a nivel económico y político tanto en el norte como en el sur. En estos cuarenta años y hasta hoy mismo, a través de esta confiscación de las independencias africanas y del apoyo a una gran cantidad de dictaduras, Francia impide cualquier construcción de legitimidad política y de un bien común africano basado en los recursos creativos de esos países. Y todo esto, además, con un absoluto desprecio por los africanos. Cuando discutes de estos temas con responsables franceses, sean o no políticos, te das cuenta que desde la época de los esclavos y la colonización se continúa creyendo que los pueblos africanos son totalmente incapaces de creatividad política y cultural. La consecuencia es que con ellos se puede hacer cualquier cosa ya que son incapaces de hacer nada por sí mismos. Lo más dramático de esta política es que el conjunto de tramas más o menos autónomas nos lleva a una total irresponsabilidad. Todo esto hace que la política africana de Francia no sea una política sino un compendio de micro-políticas, síntesis de micro-estrategias desarrolladas por todos estos protagonistas. Si vamos hasta el final de la investigación sobre la implicación de Francia en el genocidio de Ruanda, encontraremos muchas más estupideces irresponsables que estrategias conscientes. Y como los políticos sólo tienen como argumento la excusa etnicista, uno puede comparar la Françafrique con una panda de técnicos borrachos en las centrales étnicas de Chernobil. El peligro de estos incompetentes es permanente. [...] Cuando se dice a los jefes de estado africanos: «Enriquézcanse», poco a poco la corrupción pasa de arriba a abajo de la sociedad. Y lo que quedaba de los servicios públicos en el momento de la descolonización se ha transformado de manera progresiva en un auto-servicio público.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO APROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Proyecto financiado por
la Dirección General del Libro, del Cómic y la Lectura, Ministerio de Cultura