-
<p>Per primera vegada apareix al nostre país un estudi sobre <em>Anarquisme i alliberament nacional</em>, realitzat per un col·lectiu de joves llibertaris, en el qual s’asumeix plenament l’independentisme des de posicions àcrates, tot criticant alhora el caduc espanyolisme anarquista i l’independentisme estatista i autoritari.</p> <p><br /> En el llibre –que és tant de crítica política com d’anàlisi històrica del moviment llibertari català i la quesito nacional, i es presta pe tant al debat i a la discussió- es dóna testimoni de l’existència d’un nou moviment anarcoindependentista català, que aporta una nova visió de l’independentisme.<br /> <br /> «La independencia estatal per a nosaltres no és independencia, sinó una altra forma de dependencia com a superació de totes les dependències en el nostre marc nacional que alhora comporti un canvi de la nostra vida cuotidiana i un trencament amb les relacions existents.<br /> Entenem la independencia com autogestió de la societat catalana a tots els nivells, partint de la federació de les unitats més petites a les més grans (individu, poble, barri, comarca, ciutat…) que exerceixin l’autogestió i la democràcia directa als Països Catalans…»<br /> </p> -
<p>Anarquisme i Catalunya són dos conceptes que la història universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona és coneguda com la capital de la «divina acràcia» o la Rosa de Foc. També va ser la capital on es constituí el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys més tard la Confederació Nacional del Treball, el sindicat de caràcter anarquista més important del món pel que fa a l’afiliació i la transcendència històrica.</p> <p>Malgrat això, estem avesats als tòpics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la mínima expressió i es presenten com una tergiversació interessada amb un pòsit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d’un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans són violents perquè no es volen sotmetre a una lògica política imposada, perquè no comparteixen els valors dominants de submissió i desigualtat. En canvi, els cànons analítics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l’ordre i el seny perquè els grups dominants locals, que també dominen els discursos intel·lectuals, anhelen un paí­s modelat pels valors de l’ordre i el progrés propis de la burgesia.</p> <p>Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat aliè, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col·lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memòria històrica el món llibertari o l’hagi reduït a categories inferiors, el fet és que aquest llegat hi és. Hi és i propicià una revolució que il·luminà (o aterrí) el món, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest procés d’invisibilització, el pòsit es pot percebre en bona part de les pràctiques, creences i actituds de la societat catalana.</p> -
<p>Des dels inicis de la seva activitat armada, Terra Lliure va esdevenir el símbol de la lluita independentista del poble català. Les consignes i la simbologia de l'organització armada van ser àmpliament difoses i no era estrany veure-les reproduïdes a les parets d'arreu dels Països Catalans. Terra Lliure ha jugat un paper importantíssim a l'hora de configurar l'independentisme modern, a l'hora d'estendre socialment el discurs rupturista d'aquest nou independentisme que sorgia del desencant i de la farsa que suposà la transició "democràtica". Malgrat ser una peça d'innegable importància a l'hora d'entendre l'actual independentisme català, Terra Lliure continua condemnada a l'oblit i a l'ostracisme. Sembla, doncs, que el record de Terra Lliure continuï molestant, que hi hagi qui no està interessat a recuperar aquesta part de la nostra història recent. Aquest llibre pretén donar la veu a Terra Lliure. Pretén recuperar els pensaments daquells homes i dones que van decidir lluitar, amb les armes a les mans, per la llibertat del nostre poble. Aquest llibre pretén, en definitiva, aclarir aquest període obscur de la nostra història més immediata i situar al lloc on es mereixen aquells i aquelles que des de Terra Lliure van lliurar-se a la causa de la justícia i l'alliberament dels Països Catalans.</p> -
<p>El 15 d'octubre de 1940, el mateix dia que un escamot d'execució assassinava Lluís Companys, un grup d'oficials de l'Exèrcit Republicà presos al castell de Montjuïc es vestien de dol per homenatjar el President de Catalunya. Des d'aquell gest, no foren poques les persones que reteren homenatge al seu president, negant-se a tancar els ulls davant la brutalitat de la dictadura. Mentre els mitjans de comunicació i la major part de la classe política actual s'obstinen a passar la pàgina de la història perquè aquesta no sigui llegida, els homes i dones que patiren l'exili, la fam i la repressió durant la llarga nit del franquisme ens ofereixen una lliçó de dignitat. En aquest llibre, l'historiador Agustí Barrera i el documentalista Robert Surroca rememoren des del gest d'aquells oficials republicans fins a l'homenatge que el poble basc li dedicà l'agost del 2000 a Irun, passant per la reacció dels catalans a l'exili dies després de l'afusellament, les accions dels militants del Front Nacional de Catalunya o l'homenatge de poetes il·lustres com Pere Quart, Joan Brossa o Pablo Neruda, entre d'altres. És l'homenatge a una figura que simbolitza la llibertat nacional i social del poble català i és l'homenatge als qui lluitaren ahir i lluiten avui contra l'oblit i la impunitat.</p> -
<p>Països Catalans Segle XXI és una profunda reflexió entorn de temes relacionats amb els aspectes més importants de la nació catalana en aquest tombant de segle. El llibre recull les resolucions i propostes sobre una quinzena de temes que tenen com a objectiu, tal com assenyala el manifest de convocatòria del III Congrés de Cultura Catalana, saber "si la llengua i la cultura catalanes poden afrontar en condicions mínimes el nou ordre mundial que ara es configura. Si volem ocupar un lloc en la realitat internacional com a cultura efectiva i reconeguda ens cal avaluar, ara mateix, a quina distància hi som i què necessitem per arribar-hi".Les resolucions i propostes ens exposen anàlisis ajustades de temes cabdals que concerneixen la societat i la cultura catalanes, com són el dret a l'autodeterminació, la situació de la llengua en diferents àmbits, la viabilitat econòmica dels Països Catalans, l'equilibri territorial, els drets socials i el sindicalisme, els drets de la dona, els fonaments d'una cuina nacional; aborden aspectes simbòlics i conceptuals relacionats amb la identitat nacional en l'època de la mundialització i la multiculturalitat; i esbrinen els aspectes ideològics i tecnològics que emmarquen l'espai comunicacional català i el mercat cultural. Fent en tots els casos propostes concretes pel compliment de les quals treballarà el Congrés de Cultura Catalana. Països Catalans Segle XXI ens informa també, de manera detallada, de les experiències associatives existents arreu del país, més nombroses del que hom creu normalment i massa sovint mal conegudes, i fa propostes concretes per tal d'avançar en la seva coordinació.</p> -
<p>El llibre que teniu a les mans sota el títol de Cròniques recull tot un seguit d'articles de Manuel de Pedrolo publicats al llarg dels anys 80 al Diario de Barcelona i al diari Avui, i que foren publicats anteriorment, per separat, com a Cròniques colonials i Cròniques d’una ocupació. En aquests articles, Manuel de Pedrolo hi denuncia les conseqüències que per als Països Catalans es derivaren d'aquella transició de pactes i renúncies, i alhora mostra el seu compromís inequívoc amb la lluita per l'alliberament nacional, per la independència, dels Països Catalans. D’aquesta manera, els textos de Pedrolo que conformen aquest llibre descriuen, d'una banda, la misèria política dels primers anys d'aquella reforma i la seua consolidació, que significà la frustració de bona part d'aquelles expectatives nacionals i socials covades en la dura lluita contra la dictadura, i de l'altra, l'ascens i l'expansió d'un independentisme d'esquerres i combatiu que intentaria plantejar alternatives i combatre el nou escenari polític fruit de la malanomenada transició al llarg dels anys vuitanta. Amb Cròniques Edicions el Jonc ofereix als seus lectors el primer títol del que serà la Biblioteca Manuel de Pedrolo que, amb el suport inestimable de la Fundació Manuel de Pedrolo, pretén recuperar l'obra i sobretot l'actitud política i vital d'un autor que, en paraules seves, mai renuncià a la plenitud de la seua cultura, és a dir, a bastir un discurs i una pràctica independentista.</p> -
<p>Bobby Sands és, probablement, el més carismàtic dels presos irlandesos que van protagonitzar la dramàtica vaga de fam de 1981. Escrit amb paper higiènic i una mina de bolígraf que l'autor amagava dins del seu propi cos per evitar ser descobert, ja que les cel·les dels "homes de la manta" eren completament nues, sense un moble ni un racó que escapés als escorcolls reglamentaris, aquest llibre mostra la cruesa de la vida quotidiana que patien els presos irlandesos i la seva lluita constant per vèncer un règim penitenciari inhumà i brutal en el qual, gairebé sempre, la realitat supera la ficció. El llibre que teniu a les mans, escrit amb un estil amè i ple de sinceritat, és el testimoni de l'obstinació i la lluita d'un home per preservar la seva identitat enfront de la por, el fred i la soledat de la seva cel·la. Es tracta d'un relat colpidor en el qual el coratge i la dignitat de Bobby Sands i dels seus companys s'imposen a totes les adversitats imaginables. Al llarg d'aquestes pàgines, que inclouen el diari que Sands va escriure durant els primers disset dies d'aquella darrera vaga de fam, queden palesos la fortalesa, la humanitat, l'humor i la ideologia d'aquest gran irlandès.</p> -
<p>Les portades de la premsa i els informatius ens mostren diàriament el conflicte a Palestina i l'Orient Mitjà, el qual apareix sovint davant nostre com un fet massa complex perquè puguem entendre'l. Massa vegades en rebem només informacions parcials o notícies concretes, les quals no ens proporcionen una idea global del conflicte i no ens ajuden a comprendre'n les causes i els motius. Sobre la qüestió palestina, en particular, i sobre el conflicte de l'Orient Mitjà, en general, se n'han escrit moltes obres. Aleshores, per què una més? El que es pretén amb aquest treball és, en realitat, detallar i explicar al lector interessat totes les dades bàsiques del conflicte de forma senzilla, precisa i amena, des dels seus orígens fins a l'actualitat. D'aquesta manera, en fullejar aquest llibre, qualsevol persona, per molt profana que sigui en el tema, obtindrà unes bases sòlides per a la comprensió i posterior anàlisi pròpia del conflicte.</p> -
<p>Del desenlace del conflicto de Chechenia depende en gran medida la continuidad o desaparición de Rusia como Estado y entidad cultural. Y a nadie se le escapan las importantes consecuencias que esto tendría a nivel mundial. Este libro rompe polémicamente con la inmensa mayoría de los tópicos y de la información que circula por Occidente, y pretende contribuir a una reflexión sobre la utilización del caos y la manipulación de la conciencia social como tecnología aplicada a los conflictos contemporáneos, algo que particularmente se viene aplicando en la URSS/Rusia desde los años de la perestroika. Por sus particularidades étnicas, históricas, religiosas, sociales y culturales Chechenia fue elegida como polígono para la instigación de un conflicto que, en el marco de la perestroika y de las reformas de Rusia, debería contribuir a la desestabilización de la URSS y de Rusia.</p> -
<p>Rosa Luxemburg (1871-1918) luchó toda su vida contra el capitalismo salvaje y su secuela de hambre, explotación y pobreza. Previó y denunció los gérmenes de la sociedad de consumo y previó y denunció el nacional socialismo (o social patriotismo, como ella lo llamaba); y previó y advirtió contra la deriva autoritaria de la Revolución de Octubre. Pero, ¿quién fue realmente Rosa Luxemburg? ¿Por qué la conocemos tan poco y tan mal? ¿Por qué su obra, y especialmente sus escritos sobre la “Cuestión Nacional” han llegado al público a cuentagotas, de forma fragmentada y terriblemente mutilada? La respuesta es que fue una revolucionaria sumamente crítica, sagaz, valiente y honesta y, por ello, incómoda. Incómoda para poderosos y patronos, que la enviaron una y otra vez a la cárcel; incómoda para “socialistas de Estado”, que propiciaron su asesinato; e incómoda para el estalinismo, que tejió un velo de silencio sobre su persona y su obra. Hoy, en cambio, nos damos cuenta de que su pensamiento es quizá, de entre los marxistas de su generación, el más moderno.</p> -
<p>A la primera postguerra, una colla d'intel·lectuals i prohoms catalans s'apleguen per formar una companyia d'elit de dansa tradicional: l'Esbart Verdaguer. Es tracta, en realitat, d'una eina peremptòria de resistència cultural en el clos ofegador del franquisme. La consigna: "Si no podem cantar en català, ballarem en català". El primer director serà el mestre Manuel Cubeles i Solé, al qual succeïrà Salvador Mel·lo i Nicola (1930-2001), coreògraf brillant i personatge polèmic. Seguit amb fervor per desenes de joves dansaires, envoltat dels artistes més destacats del moment, Salvador Mel·lo portarà fins a les darreres conseqüències el seu amor per la dansa rera una bella quimera: la creació del ballet català. <em>Papallones i roelles</em>, reivindicació del controvertit Salvador Mel·lo, és la història verídica d'un lliurament forassenyat a l'art, però també és una reflexió sobre la vigència de la nostra cultura tradicional i els difícils viaranys de la posteritat.</p> -
<p>La nova edició d'aquest llibre d'Andreu Nin, publicat per primera vegada durant la Segona República, és una de les formulacions pioneres de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer de Catalunya. Lluita obrera i lluita per l'alliberament nacional es relacionen de manera molt estreta en el pensament de l'autor. <em>Els moviments d'emancipació nacional</em> és un llibre, únic en el seu gènere, en què s'estudien i es critiquen les distintes posicions dels clàssics del marxisme i dels corrents principals del moviment obrer davant el problema de les nacionalitats. Tots els exemplars d'aquesta obra varen ser destruïts quan els exèrcits de Franco ocuparen Catalunya. L'edició de 1970 es va haver de fer a l'exili i tingué una difusió molt reduïda.</p> <p>Per tant, la present reedició és un autèntic esdeveniment editorial, i ha estat enriquida amb l'estudi preliminar del professor Pelai Pagès, que se suma al de Wilebaldo Solano de l'edició de París de 1970.</p> <p>EN RESUM — Es tracta de la primera edició a Catalunya d'un llibre que fou destruït per Franco el 1939. — Ens dona una visió clara de la relació entre el moviment nacional català i el moviment obrer a Catalunya — És l'obra d'un marxista assassinat pels comunistes. — Traductor de Dostoievski, Txèkhov i Tolstoi al català. — Va fundar Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir al BOC per constituir el POUM. — Una reedició molt esperada i imprescindible per entendre els conflictes polítics durant la República i la Guerra Civil.</p> -
<p>El mejor libro para conocer de forma rápida toda la historia de Cataluña desde los más remotos tiempos hasta hoy. Se trata de una visión rigurosa y amena dirigida a todos los públicos, que el lector podrá leer con facilidad y en poco tiempo. La obra del profesor Sobrequés acerca el pasado catalán, desde su prehistoria hasta hoy, a los catalanes sin excepción y a aquellos forasteros que, al visitar Cataluña, quieran tener un conocimiento general de lo que ha sido este país a lo largo de sus miles de años de existencia. Esta breve historia tiene como objetivo presentar cómo se configuró una nación dotada de Estado propio, que tuvo un papel destacado en Europa durante siglos. Y también explicar de qué manera este Estado fue agredido a lo largo de dos siglos hasta ser destruido el 11 de septiembre de 1714 y la posterior lucha de los catalanes por renacer de sus cenizas y recuperar su lugar en la historia.</p> -
<p>La obra pretende desmitificar a la burguesía catalana y, más concretamente, a sus dirigentes históricos en el siglo xx (hasta el estallido de la guerra civil), y, asimismo, diversos estudios realizados y considerados como --definitivos-- sobre aquel grupo dirigente. En cualquier caso, su intención es contribuir a la clarificación de esta etapa fundamental de la historia contemporánea de cataluña. En el primer volumen se analizan las actitudes de los dirigentes de la liga regionalista frente a la i dictadura. Unas notas breves, pero necesarias para abordar este período básico. Aquellos dirigentes dieron ya muestra, durante la agresión perpetrada en aquel período contra la cultura catalana.</p> -
<p>La obra pretende desmitificar a la burguesía catalana y, más concretamente, a sus dirigentes históricos en el siglo xx (hasta el estallido de la guerra civil), y, asimismo, diversos estudios realizados y considerados como --definitivos-- sobre aquel grupo dirigente. En cualquier caso, su intención es contribuir a la clarificación de esta etapa fundamental de la historia contemporánea de cataluña. En el primer volumen se analizan las actitudes de los dirigentes de la liga regionalista frente a la i dictadura. Unas notas breves, pero necesarias para abordar este período básico. Aquellos dirigentes dieron ya muestra, durante la agresión perpetrada en aquel período contra la cultura catalana,</p> -
<p>Si me pregunto por mi vida, por un hilo conductor de ella, en seguida, irreflexivamente busco un origen y una trayectoria que son de naturaleza política. En el entorno familiar proliferaban comentarios que no tardaron en hacer mella en la educación que el otro entorno, el social y colegial (León y Padres Agustinos), habían imbuido. El choque, aunque yo no lo supiera entonces, estaba escrito y surgió en el terreno de las ciencias naturales, en aquel bachillerato de los años sesenta. Sin casi darnos cuenta, en la clase apareció un pequeño partido de evolucionistas que batía con ardor a los no menos ardorosos creacionistas.</p> <p>Actualmente (Madrid, 2004, otoño), con cinco décadas a mis espaldas, veo el tiempo transcurrido bajo un prisma generacional. Creo que he pertenecido a aquella oleada que embocó su juventud hacia la política revolucionaria, pensando que las revoluciones las traía el viento de la Historia y que sólo había que maniobrar con algo de pericia y eso sí, mucho tesón. Luego, ante la conciencia del laberinto que es la Historia y que es la vida, un pelotón grande de aquella juventud echó el ancla y comenzó a despreocuparse de lo que no fueran sus asuntos personales. Poco a poco iba comprendiendo qué era eso del exilio interior (vivir en Madrid y creer que Euskadi estaba en lo cierto) y paulatinamente, año a año, suscripción a suscripción, (<em>Egin</em>, <em>Gara</em>) fui educándome en los entresijos de un movimiento popular vigoroso que echaba un pulso al poder en una sociedad burguesa.</p> <p>Creo que fue el fuerte contraste entre mi entorno y lo que interiormente vivía, lo que me obligó a escribir una tesis, una explicación. En mi primer libro (<em>El problema español</em>) argumenté lo mejor que pude sobre lo endeble de la narración llamada "Historia de España" y sobre su función de argamasa ideológica para unas clases dominantes que se habían ido forjando en los últimos siglos. Si he contribuido, y creo que sí, a la noble tarea de socavar un discurso reaccionario que oprime y molesta a millones de semejantes, me congratulo y me felicito. Este nuevo libro es la segunda salida; esta vez, más que para desfacer el entuerto de la malhadada "Historia de España", para ir en busca del malandrín que la urdió y encontrallo, y allí donde lo hallare hacerle confesar sus yerros. Bueno, bromas aparte, creo que queda mucho por hacer hasta recuperar todo lo que perdimos en 1939 y que este libro es una aportación a la necesaria configuración de una historiografía antitética a la que desde entonces nos gobierna.</p> -
<p>El libro cuenta la lucha que las mujeres kurdas han emprendido en favor de su independencia y de su capacidad para tomar decisiones. Las mujeres kurdas cuentan sus deseos y sus sueños y recuerdan cómo empezó todo. Sus huellas nos conducen a las montañas atravesadas por los dos famosos ríos del Antiguo Testamento, el Tigris y el Eufrates, donde se esconde la guerrilla del PKK; a los barrios periféricos de la ciudad de Diyarbakir, donde se hacinan miles de refugiados kurdos; a las cárceles de Turquía, tristemente famosas por sus torturas; a las "madres de los sábados" de Estambul. Mujeres en permanente estado de vigilia aprenden a reír en contra del patriarca que dirije sus casas y también contra el muecín de las mezquitas.</p> -
<p><em>Operación Ogro: Cómo y por qué ejecutamos a Carrero Blanco</em></p> <p>El famoso libro, traducido a muchos idiomas, en el que los autores de aquella acción armada relataron cómo prepararon y realizaron el atentado al Almirante Carrero Blanco, que tanta importancia tuvo en la aceleración histórica del final de la Dictadura del General Franco.</p> <p>A los veinte años de aquel acontecimiento se reeditó este libro con algunas nuevas aportaciones y un capítulo inédito.</p> -
<p>El autor da la vuelta a los tópicos sobre un «problema vasco» y, desmitificando la historia, nos propone audazmente la cara desnuda de la verdad en un lenguaje sencillo y muy propio para los estudiantes, a los que generalmente se engaña en las aulas, de las que tantas veces salen más ignorantes que cuando entraron en ellas.</p> -
<p>El hecho catalán de <strong>Pierre Vilar</strong> </p> <p>El hecho portugués de <strong>Joxe Azurmendi</strong></p> -
<p>- Joseba Macías: Palestina. Símbolos, claves y desafíos</p> <p>- Noam Chomsky: El control del pensamiento en los EE.UU. El caso de Oriente Medio</p> -
<p>- Danny Morrison: El IRA y la paz en Irlanda: de los derechos civiles a la lucha armada</p> <p>- Fito Rodriguez Bornaetxea: Los conflictos irlandes z vasco. Análisis comparativo</p> -
<p>- Antonio Cuesta Marín: Negociación política en Euskal Herria. El camino hacia la paz</p> -
<p>- Cuestión nacional y movimiento obrero.</p> <p>- Entrevista con Joseba Intxausti: Cuestión nacional y movimiento obrero</p> <p>- Pueblos, naciones, estados</p> -
<p>El independentismo catalán está mejor que nunca o al menos eso es lo que parece. Bajo esta premisa, el libro relata las diferentes etapas que ha recorrido el movimiento político y social que ha reivindicado este objetivo, con especial atención a Esquerra Republicana de Catalunya, auténtico depositario electoral de este espacio político. Pero más allá de ERC también hay vida, como lo demuestran organizaciones como Estat Catalá, la crida de la Solidaritat, las recientes Candidaturas d’Unitat popular, así como las múltiples y variadas expresiones difusas de un independentismo que, poco a provoca dejando los márgenes para acercarse a una centralidad siempre relativa</p> -
<p>¿Porqué hoy en día hay tantos pueblos que luchan por su autodeterminación? ¿De quién es exactamente el derecho a autodeterminarse? ¿Hasta qué punto la autodeterminación puede ser algo real en un mundo de tan fuertes dependencias, por ejemplo, económicas y ecológicas como el nuestro? ¿El pensamiento feminista, tiene cosas nuevas a aportar al tema de la autodeterminación de los pueblos? Éstas y otras cuestiones son planteadas en este libro que quiere aportar nuevos planteamientos al amplio y a la vez concreto tema de las identidades colectivas y de su derecho a autodeterminarse.</p> <p>El diálogo sobre estos temas debería abarcar desde el esfuerzo para definir conceptos, hasta el intento de concretar jurídicamente, en los ámbitos estatales y en el internacional, las maneras de proceder en cada caso concreto, o lo que es lo mismo, en cada conflicto. Porqué, hablando claramente, el debate sobre este tema se trata de conflictos entre grupos humanos. En el libro se pasa de la teoría y del marco conceptual sobre el derecho a la autodeterminación, a la práctica concreta de distintos casos como son el Sahara, Chechenia y los pueblos indígenas. También se habla de los Tribunales Russell, de los Tribunales Permanentes de los Pueblos, de la Liga Internacional de los Derechos y la Liberación de los Pueblos…</p> -
<p>Basta con mirar los mapas sucesivos para ver que el espacio atribuido a Palestina se ha ido encogiendo con el paso del tiempo. El gobierno israelí trata de arrinconar a los palestinos en una esquina del tablero de ajedrez desde donde no tengan ya ninguna opción. Si llegamos a un acuerdo sobre una solución que comporte dos estados, nos proponen unos bantustanes. Y si decimos que, en esas condiciones, preferimos un estado único y democrático, entonces nos acusan de querer destruir Israel. Tenemos que ser capaces de explicar que nuestra lucha es una lucha de liberación nacional, pero que no es, ni ha sido nunca, una lucha contra los judíos. Nos han atacado y no hemos replicado. Nos han arrebatado la tierra; nosotros no hemos arrebatado la tierra de nadie. Edward Said ha dicho que somos «las víctimas de las víctimas». Reconocemos cuánto han sufrido los judíos, pero creemos que eso no justifica en modo alguno lo que nos han hecho sufrir a nosotros. No tenemos por qué excusarnos de sus infortunios. Defendemos nuestros derechos.</p> -
<p>En los 90, una nueva generación accede a la palestra elaborando un particular estilo de entender las cosas. La década anterior sujeta a una lógica de resistencia/ofensiva militar será sustituida por la acción simbólica situacional que replantea, en el conjunto del movimiento de la izquierda abertzale, la necesidad de retomar en su sentido más cotidiano la dinámica autodeterminativa. Esto implica la conveniencia de terminar con las estructuras piramidales para poder desarrollar microprácticas de base, interaccionadas en forma de red comunicativa, que evidencien la potencia del movimiento en una multiplicidad de prácticas y confluyan en momentos de acumulación de fuerzas, a su vez anticipadores de posteriores instantes de intensidad.</p> <p>El estilo que va a caracterizar a la nueva generación es el de la recomposición indirecta de los polos antagónicos del enfrentamiento de clase y comunitario. La profundización de las distancias sociales y la brecha abierta en torno al hecho nacional (temática de las dos comunidades), hace que la lectura en cada plano del conflicto esté sujeta a varios cortes. El nuevo proletariado vasco estará fracturado, además de por sus variados niveles reproductivos, por los condicionantes de identificación con un marco específico, y la misma lectura habrá de realizarse en lo que se refiere a los estratos de clase burgueses. Ahora podemos detectar, en su variedad práctica (sujeta a distintos planos de estratificación social) y en su sentido puro, a un proletariado independentista y a otro estatista, además de a una burguesía autonomista y a otra centralista, sectores que en sus escaramuzas reinventan la multilateralidad de los polos del conflicto.</p> <p>La generación de los 90 se abre paso por un escenario complejo, no es extraño por tanto que su lectura, dentro de su multiplicidad interpretativa, recomponga los niveles extremos de un conflicto social y nacional. De la lógica tribal parcelaria hemos pasado a una recombinatoria mestiza de elementos que prefiguran maneras antagónicas de entender tanto la pertenencia a una comunidad como la ubicación de clase.</p> -
<p>El Front Nacional de Catalunya va ser l'organització que durant el franquisme va capitalitzar la resistència nacionalista, qui va mantenir encesa la flama del combat i la lluita contra la dictadura en la clandestinitat. Els seus actius militants van enfrontra-se directament al poder establert patint detencions, tortures i presó. Aquest volum recull el testimoni d'alguns d'aquest militants, les seves vivències personals, reflexions, memòries i anècdotes que encara a dia d'avui restaven en l'anonimat. Els protagonistes, en les diferents aportacions inèdites, ens descobreixen una part de la nostra història sovint soterrada i silenciada.</p> -
<p>La nit del 19 de maig de 1972 un grup de joves a la punta oest de la Diagonal de Barcelona distreu una parella de vigilants. En aquells moments, explota una bomba sota les columnes del monument A los caídos. El soroll travessa tota la ciutat. L’endemà, els feixistes hi posen flors mentre exigeixen detencions i mà dura. La bomba, la pedra esmicolada, és l’expressió d’un poble envaït, executat, silenciat. Un poble que expressa de manera contundent el fàstic, la ràbia i els anhels.</p> <p>Aquesta obra ens explica la trepidant història del Front d’Alliberament Català. En el seu si, un grup de joves s’aboca a la lluita clandestina sense esperar res de concret: desitjant només la llibertat. Un grup que serà perseguit, jutjat i dispersat. Que patirà la tortura, la presó, la traïció i l’exili. Un grup, una veu, que cridarà a través d’atemptats contra símbols feixistes la seva convicció en una Catalunya lliure i igualitària. Que pensarà en el Macià que intentà alliberar Catalunya i en el Companys que la voldrà sobirana; i somiarà en la independència, com tants altres abans i després. Aquesta és la seva crònica. Sí, no hi ha dubte que la història pot ser vibrant.</p> <p>Aquest llibre dóna veu a una lluita tants cops silenciada. Deixeu-vos submergir en la clandestinitat de la mà dels mateixos que la van patir. La lluita armada a Catalunya existí. El FAC n’és el millor testimoni.</p> -
<p>Durant la dècada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del procés de transició que es clogué amb la reforma política espanyola i la mutació del règim franquista en una monarquia parlamentària, una colla d’activistes independentistes catalans organitzaren la resistència armada al règim i al pacte de renúncies i claudicacions posterior, amb la constitució d’una organització militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del país quan els seus serveis fossin requerits.</p> <p>El grup que en una de les ràtzies repressives de què fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d’Exèrcit Popular Català (EPOCA), suposava el nexe de continuïtat històrica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer terç de segle XX, amb l’oposició antifranquista i el nou independentisme modern que s’estaven gestant, gràcies a la influència dels moviments d’alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el camí de la lluita anticolonialista i antiimperialista.</p> <p>Amb <em>EPOCA, l’exèrcit a l’ombra</em>, Edicions el Jonc pretén recuperar la història oblidada d’aquella colla d’activistes que van lliurar-se a la causa de la justícia i de l'alliberament dels Països Catalans, situant la seva lluita, després de molts anys d’ostracisme, al lloc que pertoca en la memòria col·lectiva del país.</p> -
<p>Esta importante obra histórica está inspirada por un principio que le da una gran coherencia: la crítica a la famosa frase de la declaración de Balfour donde se preveía otorgar “una tierra sin pueblo a un pueblo sin tierra”, es decir, una región supuestamente vacía de habitantes e historia a unos emigrantes judíos procedentes, sobre todo en un primer momento, de múltiples diásporas europeas y a quienes, no obstante, se atribuye un derecho eterno y exclusivo al Eretz Israel. <br /> <br /> La claridad de la narración de los acontecimientos, personajes y fechas hace que el lector no especializado pueda situar sin problemas las realidades expuestas en su marco temporal. Un cuadro cronológico, un glosario y unos mapas complementan muy oportunamente este libro necesario y sin equivalentes en la bibliografía en lengua española. El núcleo principal de la obra está constituido por los sucesos y realidades políticas, sociales y culturales del siglo XIX, sobre todo, en sus tres últimas décadas. Es en este último siglo de la presencia turca, el mandato británico, el acuerdo Sykes-Picot, la declaración de Balfour, la inmigración judía, la exclusión del territorio palestino del principio de autodeterminación proclamado en los catorce puntos del presidente Woodrow Wilson cuando se gestan y forman las realidades que determinan la situación actual del conflicto árabe-judío. <br /> <br /> Finalmente, merece la pena señalar que el libro, si bien se centra en el mundo árabe, tiene siempre en cuenta la presencia judía y cristiana en Tierra Santa, como lo demuestra el capítulo que analiza el sentido que tiene Palestina a lo largo de la historia para las tres culturas.</p> -
<p><strong>Antoni Rovira i Virgili</strong> és un dels historiadors, pensadors i polítics més rellevants del panorama in-tel·lectual català del segle xx. Aquest lúcid assaig, escrit en un moment de consolidació del moviment catalanista, és una nítida radiografia de les mancances nacionals de Catalunya. S’hi marquen els objectius que el país havia d’assolir per sobreviure com a col·lectivitat i per aconseguir un major grau d’identitat i de consciència nacionals. Pel seu autor, Catalunya era un poble que calia nacionalitzar. Aquesta petita gran obra de Rovira conté el germen del que serà el seu pensament polític i el seu projecte de futur de Catalunya com a nació. L’estudi del professor Xavier Ferré, especialista en l’obra de Rovira i Virgili, ajuda a situar <i>La nacionalització de Catalunya</i> en el marc històric en què va ser concebuda.</p> -
<p>El 14 de noviembre de 1975 se consumó una de las mayores vergüenzas históricas de la España contemporánea. El último Gobierno de Franco, traicionando la promesa que había hecho a los habitantes del territorio y el reiterado compromiso adquirido ante las Naciones Unidas, cedió la administración colonial del Sáhara occidental a Marruecos y Mauritania a partir del 27 de febrero de 1976, haciendo imposible con ello el ejercicio del derecho a la autodeterminación del pueblo saharaui.</p> <p>Desde entonces el Sáhara sigue siendo el último territorio africano pendiente de descolonizar y el problema se ha enquistado convirtiéndose, primero, en una guerra entre Marruecos y los saharauis —Mauritania fue pronto derrotada por éstos— y luego en un problema endémico con negativas consecuencias para todas las partes implicadas: para Marruecos, a quien la comunidad internacional niega la legitimidad de su ocupación militar; para las Naciones Unidas, incapaces de resolver el entuerto; para España porque, lejos de haberse librado del mismo, el contencioso sigue envenenando las relaciones con su vecino meridional; y, por supuesto, para el pueblo saharaui, separado de su patria por un muro tan inhumano como lo fue el de Berlín y lo es el de Cisjordania, y obligado a un interminable y desesperanzado exilio.</p> <p>El autor vivió como periodista y desde el propio Sáhara los momentos clave de aquellos hechos y relata lo ocurrido con la viveza del que ha sido testigo presencial, e incluso involuntario protagonista, de acontecimientos históricos.</p> <p>Un testimonio de primera mano a cargo de alguien que estuvo allí y que, al cabo de 35 años, nos desvela, por vez primera, la auténtica realidad de lo que sucedió aquel otoño de 1975.</p> -
<p>La <i>Història dels moviments nacionalistes</i> sintetitza la lluita de nombrosos pobles europeus i dels seus moviments d’emancipació nacional. Al llarg de les pàgines que componen el llibre, Rovira analitza diversos països com Finlàndia, Polònia, Lituània, Flandes, Creta, Hongria, el País Basc i Catalunya, entre altres nacionalitats sense Estat propi que pugnen per aconseguir o consolidar la seva independència.</p> <p>En aquesta obra, que manté plenament la vigència al cap de gairebé un segle d’haver estat publicada per primera vegada, Rovira i Virgili aborda la història des d’un punt de vista científic, a partir d’una concepció nacionalista moderna i progressista.</p> <p>Rovira, en un text cabdal que ha esdevingut un clàssic i una obra fonamental per a tots aquells que vulguin conèixer les bases històriques dels nacionalismes contemporanis, proposa un nou mapa d’Europa, que no té res a veure amb la realitat caduca dels imperis ni dels estats que oprimeixen les nacions petites. Rovira situa Catalunya en el context polític internacional de l’època i reivindica el paper de les organitzacions obreres en la defensa de la causa de les nacions sense Estat.</p> <p> </p> <p>EN RESUM</p> <p>— La més completa història de tots els moviments nacionalistes europeus contemporanis.</p> <p>— Ajuda a entendre la història dels nacionalismes català i basc dins del conjunt de la lluita per la llibertat nacional dels petits pobles d’Europa.</p> <p>— Una obra clàssica escrita per un dels millors historiadors catalans del segle xx.</p> <p>— L’alliberament de tants pobles europeus esdevé un exemple per a aquells que, com Catalunya, encara no han aconseguit la seva plena llibertat.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO VIRUS CIERRA DEL 10 AL 25 DE AGOSTOAPROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita