Liberación nacional

  • <p>Per primera vegada apareix al nostre pa&iacute;s un estudi sobre <em>Anarquisme i alliberament nacional</em>, realitzat per un col&middot;lectiu de joves llibertaris, en el qual s&rsquo;asumeix plenament l&rsquo;independentisme des de posicions &agrave;crates, tot criticant alhora el caduc espanyolisme anarquista i l&rsquo;independentisme estatista i autoritari.</p> <p><br /> En el llibre &ndash;que &eacute;s tant de cr&iacute;tica pol&iacute;tica com d&rsquo;an&agrave;lisi hist&ograve;rica del moviment llibertari catal&agrave; i la quesito nacional, i es presta pe tant al debat i a la discussi&oacute;- es d&oacute;na testimoni de l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;un nou moviment anarcoindependentista catal&agrave;, que aporta una nova visi&oacute; de l&rsquo;independentisme.<br /> <br /> &laquo;La independencia estatal per a nosaltres no &eacute;s independencia, sin&oacute; una altra forma de dependencia com a superaci&oacute; de totes les depend&egrave;ncies en el nostre marc nacional que alhora comporti un canvi de la nostra vida cuotidiana i un trencament amb les relacions existents.<br /> Entenem la independencia com autogesti&oacute; de la societat catalana a tots els nivells, partint de la federaci&oacute; de les unitats m&eacute;s petites a les m&eacute;s grans (individu, poble, barri, comarca, ciutat&hellip;) que exerceixin l&rsquo;autogesti&oacute; i la democr&agrave;cia directa als Pa&iuml;sos Catalans&hellip;&raquo;<br /> &nbsp;</p>
  • <p>Anarquisme i Catalunya s&oacute;n dos conceptes que la hist&ograve;ria universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona &eacute;s coneguda com la capital de la &laquo;divina acr&agrave;cia&raquo; o la Rosa de Foc. Tamb&eacute; va ser la capital on es constitu&iacute; el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys m&eacute;s tard la Confederaci&oacute; Nacional del Treball, el sindicat de car&agrave;cter anarquista m&eacute;s important del m&oacute;n pel que fa a l&rsquo;afiliaci&oacute; i la transcend&egrave;ncia hist&ograve;rica.</p> <p>Malgrat aix&ograve;, estem avesats als t&ograve;pics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la m&iacute;nima expressi&oacute; i es presenten com una tergiversaci&oacute; interessada amb un p&ograve;sit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d&rsquo;un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans s&oacute;n violents perqu&egrave; no es volen sotmetre a una l&ograve;gica pol&iacute;tica imposada, perqu&egrave; no comparteixen els valors dominants de submissi&oacute; i desigualtat. En canvi, els c&agrave;nons anal&iacute;tics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l&rsquo;ordre i el seny perqu&egrave; els grups dominants locals, que tamb&eacute; dominen els discursos intel&middot;lectuals, anhelen un pa&iacute;&shy;s modelat pels valors de l&rsquo;ordre i el progr&eacute;s propis de la burgesia.</p> <p>Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat ali&egrave;, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col&middot;lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica el m&oacute;n llibertari o l&rsquo;hagi redu&iuml;t a categories inferiors, el fet &eacute;s que aquest llegat hi &eacute;s. Hi &eacute;s i propici&agrave; una revoluci&oacute; que il&middot;lumin&agrave; (o aterr&iacute;) el m&oacute;n, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest proc&eacute;s d&rsquo;invisibilitzaci&oacute;, el p&ograve;sit es pot percebre en bona part de les pr&agrave;ctiques, creences i actituds de la societat catalana.</p>
  • <p>Des dels inicis de la seva activitat armada, Terra Lliure va esdevenir el s&iacute;mbol de la lluita independentista del poble catal&agrave;. Les consignes i la simbologia de l'organitzaci&oacute; armada van ser &agrave;mpliament difoses i no era estrany veure-les reprodu&iuml;des a les parets d'arreu dels Pa&iuml;sos Catalans. Terra Lliure ha jugat un paper important&iacute;ssim a l'hora de configurar l'independentisme modern, a l'hora d'estendre socialment el discurs rupturista d'aquest nou independentisme que sorgia del desencant i de la farsa que supos&agrave; la transici&oacute; &quot;democr&agrave;tica&quot;. Malgrat ser una pe&ccedil;a d'innegable import&agrave;ncia a l'hora d'entendre l'actual independentisme catal&agrave;, Terra Lliure continua condemnada a l'oblit i a l'ostracisme. Sembla, doncs, que el record de Terra Lliure continu&iuml; molestant, que hi hagi qui no est&agrave; interessat a recuperar aquesta part de la nostra hist&ograve;ria recent. Aquest llibre pret&eacute;n donar la veu a Terra Lliure. Pret&eacute;n recuperar els pensaments daquells homes i dones que van decidir lluitar, amb les armes a les mans, per la llibertat del nostre poble. Aquest llibre pret&eacute;n, en definitiva, aclarir aquest per&iacute;ode obscur de la nostra hist&ograve;ria m&eacute;s immediata i situar al lloc on es mereixen aquells i aquelles que des de Terra Lliure van lliurar-se a la causa de la just&iacute;cia i l'alliberament dels Pa&iuml;sos Catalans.</p>
  • <p>El 15 d'octubre de 1940, el mateix dia que un escamot d'execuci&oacute; assassinava Llu&iacute;s Companys, un grup d'oficials de l'Ex&egrave;rcit Republic&agrave; presos al castell de Montju&iuml;c es vestien de dol per homenatjar el President de Catalunya. Des d'aquell gest, no foren poques les persones que reteren homenatge al seu president, negant-se a tancar els ulls davant la brutalitat de la dictadura. Mentre els mitjans de comunicaci&oacute; i la major part de la classe pol&iacute;tica actual s'obstinen a passar la p&agrave;gina de la hist&ograve;ria perqu&egrave; aquesta no sigui llegida, els homes i dones que patiren l'exili, la fam i la repressi&oacute; durant la llarga nit del franquisme ens ofereixen una lli&ccedil;&oacute; de dignitat. En aquest llibre, l'historiador Agust&iacute; Barrera i el documentalista Robert Surroca rememoren des del gest d'aquells oficials republicans fins a l'homenatge que el poble basc li dedic&agrave; l'agost del 2000 a Irun, passant per la reacci&oacute; dels catalans a l'exili dies despr&eacute;s de l'afusellament, les accions dels militants del Front Nacional de Catalunya o l'homenatge de poetes il&middot;lustres com Pere Quart, Joan Brossa o Pablo Neruda, entre d'altres. &Eacute;s l'homenatge a una figura que simbolitza la llibertat nacional i social del poble catal&agrave; i &eacute;s l'homenatge als qui lluitaren ahir i lluiten avui contra l'oblit i la impunitat.</p>
  • <p>Pa&iuml;sos Catalans Segle XXI &eacute;s una profunda reflexi&oacute; entorn de temes relacionats amb els aspectes m&eacute;s importants de la naci&oacute; catalana en aquest tombant de segle. El llibre recull les resolucions i propostes sobre una quinzena de temes que tenen com a objectiu, tal com assenyala el manifest de convocat&ograve;ria del III Congr&eacute;s de Cultura Catalana, saber &quot;si la llengua i la cultura catalanes poden afrontar en condicions m&iacute;nimes el nou ordre mundial que ara es configura. Si volem ocupar un lloc en la realitat internacional com a cultura efectiva i reconeguda ens cal avaluar, ara mateix, a quina dist&agrave;ncia hi som i qu&egrave; necessitem per arribar-hi&quot;.Les resolucions i propostes ens exposen an&agrave;lisis ajustades de temes cabdals que concerneixen la societat i la cultura catalanes, com s&oacute;n el dret a l'autodeterminaci&oacute;, la situaci&oacute; de la llengua en diferents &agrave;mbits, la viabilitat econ&ograve;mica dels Pa&iuml;sos Catalans, l'equilibri territorial, els drets socials i el sindicalisme, els drets de la dona, els fonaments d'una cuina nacional; aborden aspectes simb&ograve;lics i conceptuals relacionats amb la identitat nacional en l'&egrave;poca de la mundialitzaci&oacute; i la multiculturalitat; i esbrinen els aspectes ideol&ograve;gics i tecnol&ograve;gics que emmarquen l'espai comunicacional catal&agrave; i el mercat cultural. Fent en tots els casos propostes concretes pel compliment de les quals treballar&agrave; el Congr&eacute;s de Cultura Catalana. Pa&iuml;sos Catalans Segle XXI ens informa tamb&eacute;, de manera detallada, de les experi&egrave;ncies associatives existents arreu del pa&iacute;s, m&eacute;s nombroses del que hom creu normalment i massa sovint mal conegudes, i fa propostes concretes per tal d'avan&ccedil;ar en la seva coordinaci&oacute;.</p>
  • Cròniques

    13,00
    <p>El llibre que teniu a les mans sota el t&iacute;tol de Cr&ograve;niques recull tot un seguit d'articles de Manuel de Pedrolo publicats al llarg dels anys 80 al Diario de Barcelona i al diari Avui, i que foren publicats anteriorment, per separat, com a Cr&ograve;niques colonials i Cr&ograve;niques d&rsquo;una ocupaci&oacute;. En aquests articles, Manuel de Pedrolo hi denuncia les conseq&uuml;&egrave;ncies que per als Pa&iuml;sos Catalans es derivaren d'aquella transici&oacute; de pactes i ren&uacute;ncies, i alhora mostra el seu comprom&iacute;s inequ&iacute;voc amb la lluita per l'alliberament nacional, per la independ&egrave;ncia, dels Pa&iuml;sos Catalans. D&rsquo;aquesta manera, els textos de Pedrolo que conformen aquest llibre descriuen, d'una banda, la mis&egrave;ria pol&iacute;tica dels primers anys d'aquella reforma&nbsp;i la seua consolidaci&oacute;, que signific&agrave; la frustraci&oacute; de bona part d'aquelles expectatives nacionals i socials covades en la dura lluita contra la dictadura, i de l'altra, l'ascens i l'expansi&oacute; d'un independentisme d'esquerres i combatiu que intentaria plantejar alternatives i combatre el nou escenari pol&iacute;tic fruit de la malanomenada transici&oacute; al llarg dels anys vuitanta. Amb Cr&ograve;niques Edicions el Jonc ofereix als seus lectors el primer t&iacute;tol del que ser&agrave; la Biblioteca Manuel de Pedrolo que, amb el suport inestimable de la Fundaci&oacute; Manuel de Pedrolo, pret&eacute;n recuperar l'obra i sobretot l'actitud pol&iacute;tica i vital d'un autor que, en paraules seves, mai renunci&agrave; a la plenitud de la seua cultura, &eacute;s a dir, a bastir un discurs i una pr&agrave;ctica independentista.</p>
  • <p>Les portades de la premsa i els informatius ens mostren di&agrave;riament el conflicte a Palestina i l'Orient Mitj&agrave;, el qual apareix sovint davant nostre com un fet massa complex perqu&egrave; puguem entendre'l. Massa vegades en rebem nom&eacute;s informacions parcials o not&iacute;cies concretes, les quals no ens proporcionen una idea global del conflicte i no ens ajuden a comprendre'n les causes i els motius. Sobre la q&uuml;esti&oacute; palestina, en particular, i sobre el conflicte de l'Orient Mitj&agrave;, en general, se n'han escrit moltes obres. Aleshores, per qu&egrave; una m&eacute;s? El que es pret&eacute;n amb aquest treball &eacute;s, en realitat, detallar i explicar al lector interessat totes les dades b&agrave;siques del conflicte de forma senzilla, precisa i amena, des dels seus or&iacute;gens fins a l'actualitat. D'aquesta manera, en fullejar aquest llibre, qualsevol persona, per molt profana que sigui en el tema, obtindr&agrave; unes bases s&ograve;lides per a la comprensi&oacute; i posterior an&agrave;lisi pr&ograve;pia del conflicte.</p>
  • <p>Del desenlace del conflicto de Chechenia depende en gran medida la continuidad o desaparici&oacute;n de Rusia como Estado y entidad cultural. Y a nadie se le escapan las importantes consecuencias que esto tendr&iacute;a a nivel mundial. Este libro rompe pol&eacute;micamente con la inmensa mayor&iacute;a de los t&oacute;picos y de la informaci&oacute;n que circula por Occidente, y pretende contribuir a una reflexi&oacute;n sobre la utilizaci&oacute;n del caos y la manipulaci&oacute;n de la conciencia social como tecnolog&iacute;a aplicada a los conflictos contempor&aacute;neos, algo que particularmente se viene aplicando en la URSS/Rusia desde los a&ntilde;os de la perestroika. Por sus particularidades &eacute;tnicas, hist&oacute;ricas, religiosas, sociales y culturales Chechenia fue elegida como pol&iacute;gono para la instigaci&oacute;n de un conflicto que, en el marco de la perestroika y de las reformas de Rusia, deber&iacute;a contribuir a la desestabilizaci&oacute;n de la URSS y de Rusia.</p>
  • <p>Rosa Luxemburg (1871-1918) luch&oacute; toda su vida contra el capitalismo salvaje y su secuela de hambre, explotaci&oacute;n y pobreza. Previ&oacute; y denunci&oacute; los g&eacute;rmenes de la sociedad de consumo y previ&oacute; y denunci&oacute; el nacional socialismo (o social patriotismo, como ella lo llamaba); y previ&oacute; y advirti&oacute; contra la deriva autoritaria de la Revoluci&oacute;n de Octubre. Pero, &iquest;qui&eacute;n fue realmente Rosa Luxemburg? &iquest;Por qu&eacute; la conocemos tan poco y tan mal? &iquest;Por qu&eacute; su obra, y especialmente sus escritos sobre la &ldquo;Cuesti&oacute;n Nacional&rdquo; han llegado al p&uacute;blico a cuentagotas, de forma fragmentada y terriblemente mutilada? La respuesta es que fue una revolucionaria sumamente cr&iacute;tica, sagaz, valiente y honesta y, por ello, inc&oacute;moda. Inc&oacute;moda para poderosos y patronos, que la enviaron una y otra vez a la c&aacute;rcel; inc&oacute;moda para &ldquo;socialistas de Estado&rdquo;, que propiciaron su asesinato; e inc&oacute;moda para el estalinismo, que teji&oacute; un velo de silencio sobre su persona y su obra. Hoy, en cambio, nos damos cuenta de que su pensamiento es quiz&aacute;, de entre los marxistas de su generaci&oacute;n, el m&aacute;s moderno.</p>
  • <p>A la primera postguerra, una colla d'intel&middot;lectuals i prohoms catalans s'apleguen per formar una companyia d'elit de dansa tradicional: l'Esbart Verdaguer. Es tracta, en realitat, d'una eina perempt&ograve;ria de resist&egrave;ncia cultural en el clos ofegador del franquisme. La consigna: &quot;Si no podem cantar en catal&agrave;, ballarem en catal&agrave;&quot;. El primer director ser&agrave; el mestre Manuel Cubeles i Sol&eacute;, al qual succe&iuml;r&agrave; Salvador Mel&middot;lo i Nicola (1930-2001), core&ograve;graf brillant i personatge pol&egrave;mic. Seguit amb fervor per desenes de joves dansaires, envoltat dels artistes m&eacute;s destacats del moment, Salvador Mel&middot;lo portar&agrave; fins a les darreres conseq&uuml;&egrave;ncies el seu amor per la dansa rera una bella quimera: la creaci&oacute; del ballet catal&agrave;. <em>Papallones i roelles</em>, reivindicaci&oacute; del controvertit Salvador Mel&middot;lo, &eacute;s la hist&ograve;ria ver&iacute;dica d'un lliurament forassenyat a l'art, per&ograve; tamb&eacute; &eacute;s una reflexi&oacute; sobre la vig&egrave;ncia de la nostra cultura tradicional i els dif&iacute;cils viaranys de la posteritat.</p>
Ir a Arriba