-
<p>This is the story of two internationalist volunteers who followed in the footsteps of our friend and comrade Anna Campbell and became part of the Rojava revolution. Anna left her home in England and travelled to northeast Syria —the Rojava region of Kurdistan— to join the women fighters of the YPJ in the battle against the Islamic State. One year after, she was killed in the Turkish invasion of Afrin.</p> <p>Between us we spent three years there, working alongside Kurdish revolutionaries and other internationalists from around the world, and getting to know the movement that our dear friend decided was worth fighting for.</p> <p>Witnessing and taking part in a revolution in progress made us all the more determined to bring the lessons of the Kurdistan Freedom Movement home. This book is about some of those lessons, about what it means to struggle for freedom and to insist on hope even in the darkest of times. </p> <p>Through stories and reflections, we've tried to bring the revolution to life, and translate some of the big ideas of the movement to our context. This is our love letter to revolution, an attempt to build a brisge between worlds, and a call to arms.</p> <p>«We wanted to bring (the Rojava) revolution home through stories of both the epic and the mundane, through day to day moments in all of their messiness and poetry. In a world where earnestness is looked down on, this book is where we give ourselves permission to fall in love with a revolution. This book is a product of shared moments with hundreds of comrades, of tales hundreds of years old, of the novels we read as children, of militant struggles old and new, and of an ongoing conversation that’s happening right now. We didn’t start it and we certainly aren’t trying to finish it. But the more people contribute the richer we can build the future. This is what we are committed to be a part of.»</p> -
<p>Aquest llibre parteix d’una doble constatació: afirma la importància que ha tingut per a la voluntat popular de la nació catalana el moviment polític que, covat al llarg d’uns anys de grans mobilitzacions, es manifestà d’una manera oberta i contundent el Primer d’Octubre de 2017; i, en contraposició, mostra la clara involució d’Espanya com a estructura de poder immergida en una crisi democràtica creixent.</p> <p>Per a entendre el present, però, convé aprofundir en els fets esdevinguts d’ençà dels anys seixanta del segle passat. Partint d’aquesta conjuntura, i sense abandonar del tot la perspectiva històrica, se situen els antecedents i la trajectòria del moviment d’alliberament nacional dels Països Catalans, i s’aporten les claus que constaten que l’Estat espanyol és irreformable en les condicions presents.</p> <p>En els capítols darrers, l’autor, un referent de l’independentisme, ens exposa un camí cap a la conquesta de la República Catalana Independent. I ho fa amb una proposta de línies d’acció que supera diverses limitacions ideològiques actuals, com la incapacitat d’analitzar correctament el sistema espanyol de dominació, la impossibilitat de desempallegar-se de les pràctiques autonomistes o el temor a la repressió.</p> <p>«Entre els guiatges personals que un assumeix com a definitius en la lluita per l’alliberament nacional i social de Catalunya, el d’en Carles Castellanos, n’ha sigut molt, d’important. I després de llegir el llibre, el qualificaria de guiatge perenne.»</p> -
<p>Mikel Laboa, el cantant basc més admirat i estimat, és el reflex d’una època, d’una geografia i d’una societat. Són innegables el seu instint per apropiar-se de la tradició, el seu coratge transgressor i la seva capacitat per convertir en una catarsi el dolor de la comunitat, a través de la seva veu.</p> <p>Però com enfrontar-se al repte de dibuixar la vida d'un xaman? És impossible explicar d'una manera rigorosa allò que habia estat juganer i transgressor. Fugint dels models de les biografies habituals, en aquesta novel·la gràfica, els autors prenen com a companys de viatge, l'esperit, l'ànim i l'humor de les cançons de Laboa, convidant-nos a fer una capbussada allà on el corrent dolç del rierol de la realitat es barreja amb les aigües marines de la imaginació.</p> <p><em>Jo no soc Mikel Laboa</em> és un còmic sobre la vida i obra del cantautor basc escrit per Harkaitz Cano i Unai Iturriaga i il·lustrat per Joseba Larratxe (Josevisky). Publicat originàriament en èuscar i castellà i publicat per Elkar, aquesta n’és una molt bona traducció de Jon Elordi.</p> -
<p>Thomas Sankara continua sent una figura revolucionària de primer ordre per al joven africà en lluita. Durant el seu pas breu però fulgurant al capdavant de Burkina Faso, interromput pel seu assassinat el 1987, el jove oficial va marcar la història del país i de l’Àfrica, així com la memòria de les lluites antiimperialistes.</p> <p>En aquest recull es poden trobar, més enllà dels discursos principals de Sankara, discursos inèdits. A banda de fer un balanç regular a la revolució, aborda temes molt importants per a ell: el neocolonialisme, l’alliberament de les dones, la lluita contra el deute, la defensa del medi ambient i la lluita contra la desertització o el moviment de països no alineats.</p> <p>A banda d’aquests discursos, convenientment contextualitzats per Bruno Jaffré, especialista en la revolució burkinesa i biògraf de Sankara, s’inclouen, per completar-ne la perspectiva, una biografia del dirigent burkinès, la presentació del seu projecte polític i un balanç sobre el seu assassinat. Una obra completa que permet fer-se una idea profunda de l’experiència revolucionària inaudita que hi va haver a Burkina Faso, i del seu líder, Thomas Sankara.</p> <p>«No és una pèrdua de temps, en aquest període de commemoració, rellegir Sankara per apropiar-se de la seva reflexió, que en molts temes (ecologia, feminisme, deute...) va estar avançat al seu temps, i també del seu balanç: fracassos de vegades dramàtics i èxits molt de temps subestimats.» —Rémi Carayol, <em>Le Monde Diplomatique</em></p> -
<p>«Soc de la ciutat de Haifa, però gairebé no recordo la llar de la meva infància. Puc veure la zona on jugava de petita, però de casa nostra només en recordo l’escala. Se’m van endur amb quatre anys, i no vaig tornar a veure Haifa fins molt després. Vaig tornar a la meva ciutat vint-i-un anys més tard, el 29 d’agost de 1969, quan el camarada Salim Issawi i jo vam expropiar un avió imperialista i vam tornar a Palestina per retre homenatge al nostre país ocupat i per mostrar que no havíem abandonat la nostra pàtria. Irònicament, l’enemic israelià, impotent, ens va escortar amb els seus avions francesos i americans.»</p> <p>Leila Khaled és una més de les milers i milers de palestines que han crescut entre l’ocupació militar israeliana i la resistència palestina, i que al llarg de la seva vida han hagut de decidir, sense gaires opcions, quin camí prenien, assumint-ne totes les conseqüències. El seu pas a la lluita armada, i la participació en operacions destinades a cridar l’atenció del món davant l’opressió invisible que patia Palestina, com el segrest d’avions, l’han convertida en un personatge molt conegut. Estimada, apreciada i admirada per generacions de palestines i solidàries d’arreu del món; i temuda, odiada i criminalitzada per les defensores del sionisme i les seves aliades internacionals.</p> <p>El llibre <em>Leila Khaled, el meu poble viurà</em> s’escriu l’any 1971 i s’edita l’any 1973, a partir de les converses que George Hajjar manté amb Leila Khaled. «Jo sabia que hi havia de jugar un paper: em vaig adonar que la meva missió històrica era com la d’un guerrer en l’inevitable batalla entre opressors i oprimits, explotadors i explotats. Vaig decidir convertir-me en una revolucionària per poder alliberar el meu poble i a mi mateixa.»</p> -
<p>Este libro examina la interacción entre la Internacional Comunista (Comintern) y la lucha mundial por la liberación de África y la diáspora africana durante el período de entreguerras. En particular, se centra en la historia del Comité Sindical Internacional de Trabajadores Negros (ITUCNW), establecido por la Internacional Sindical Roja (ISR), también conocida por su acrónimo en ruso Profintern, en 1928 y sus actividades en África, Estados Unidos, el Caribe y Europa.</p> <p>Es esencialmente una obra de referencia que narra el trabajo de los pioneros negros del movimiento de la clase trabajadora a través de su correspondencia y publicaciones que, sin duda, seguirán siendo una fuente de referencia para futuros académicos durante muchos años. Sobre la base de nuevos materiales de los archivos de la Internacional Comunista en Moscú, así como de otras fuentes establecidas, Hakim Adi nos ofrece el primer libro que explica la historia y las actividades del ITUCNW en relación hasta el logro de la emancipación negra, el papel de figuras destacadas como George Padmore, las discusiones matizadas dentro del movimiento comunista sobre el panafricanismo y cómo lograr la liberación de la dominación colonial.</p> <p>El libro abunda en nuevos descubrimientos, reflexiones originales, interpretaciones frescas y nuevas conclusiones sobre lo que generalmente se llama la Cuestión Negra</p> -
<p><em>I, malgrat tot, Palestina</em> conta la història de l’ocupació de Palestina a través de la mirada d’Amira i Ava, dues xiquetes separades per un conflicte que dura massa temps. Un recorregut per la història dels últims 75 anys. Un lloc, on malgrat tot, sobreviure és resistir i vèncer.</p> <p>En l’any 2018 ZOO vam visitar Palestina. Abans d’acomiadar-nos-en, ens van fer una única petició: «no vos oblideu de nosaltres, conteu el que heu vist». Aquesta petició retorna ara en forma d’àlbum il·lustrat i conte musicat.</p> -
<p>La Unió dels Catalans Independentistes (UCI) va ser la primera organització catalana que incorporà sense ambages la paraula independència a les seves sigles. Entitat promoguda pel Catalunya. Grop Nacionalista Radical, de Santiago de Cuba, es va constituir l’any 1943 amb l’objectiu d’aplegar els catalans residents a l’exterior a redós d’una estratègia independentista que, alhora, donés suport a la resistència que el Front Nacional de Catalunya lliurava contra la dictadura franquista des de l’interior.</p> <p>Aquest llibre estudia els antecedents i les causes de la configuració de l’UCI, i se’n relata la trajectòria i l’extensió a Mèxic, on se n’estructurà una delegació. Finalment, s’expliquen les raons de la seva desaparició el 1959. Reprenent la línia de recerca encetada amb <em>Els orígens de l’independentisme català a Cuba</em> (Edicions del 1979, 2017), Fermí Rubiralta i Casas aprofundeix en la història política de la diàspora catalana a Amèrica i reconstrueix la cronologia de les reivindicacions separatistes primerenques, que, com explica, no sorgiren als Països Catalans sinó a l’illa de Cuba.</p> -
<p>En este libro, el autor realiza una férrea defensa de lo que hoy se considera parte de la escuela económica y política que gira en torno a la teoría de la dependencia, aquella que afirma que los países del centro se desarrollan a costa de los periféricos y que la relación entre ambos se estructura sobre el robo colonial, la violencia patriarcal, la búsqueda incesante de beneficios, herencias todas del proyecto de construcción de civilización europeo del siglo XVIII. La opinión que aquí se expresa es que, dada esta epistemología, el proletariado del núcleo imperialista, junto con su burguesía, continuaría oprimiendo a los “trabajadores del Este” incluso después de que se haya llevado a cabo una revolución socialista en el núcleo.</p> -
<p>La lucha palestina reúne en sí todas las luchas: por la vida; de clases; étnica; de género; nacional; internacional; por la humanidad… Se inició cuando un pueblo árabe que nunca se había constituído en nación pero sí estaba arraigado en aquellas tierras, vio cómo se le arrebataban sus derechos y sus propiedades por otro pueblo, el israelí, llegado de ultramar, que tampoco se había constituido antes en nación, pero que pronto abrigó la férrea voluntad de hacerlo.</p> <p>Desde ese momento inicial, la Nakba, hasta hoy, el pueblo palestino ha experimentado toda clase de abusos y humillaciones, y ha sido derrotado una y otra vez, ocupado, expropiado de su tierra, deportado o sometido a la violencia colonial, desamparado ante la indiferencia tanto de occidente como del resto de países árabes, o peor aún, con la complicidad de estos. Israel ha perpetrado un acto claro de colonialismo y desposesión contra Palestina, lo que a su vez ha contribuido a despertar una conciencia nacional palestina que reclama sus derechos como estado y lucha por recuperar aquello que perdió.</p> <p>En este texto escrito antes del genocidio que Israel ha cometido en Gaza, Martín A. Martinelli analiza todo el proceso histórico desde sus inicios y describe sus rasgos fundamentales, haciendo hincapié en aspectos que suelen ignorarse en los grandes medios de comunicación, como la naturaleza colonial del dominio israelí y el régimen de apartheid al que está sometido el pueblo palestino en los territorios ocupados, sin ignorar los estallidos de violencia que siempre acompañan a las luchas de liberación y la represión que desatan.</p> -
<p>Este libro es un manual para entender el conflicto palestino-israelí, principalmente en sus claves históricas pero también en sus claves sociológicas, geopolíticas y, por su puesto, humanitarias. Tras un prefacio en el que se cuentan las circunstancias en las que hace unos años se escribió el texto y unos necesarios mapas para ubicar geográficamente la zona, se presenta una introducción que avanza buena parte del contexto histórico y que ayuda a resolver muchas de las dudas más comunes sobre el conflicto.</p> <p>Luego el grueso del libro va desgranando cada una de las etapas transcurridas en la zona, siempre haciendo hincapié en las diferentes formas de resistencia noviolenta palestina, hasta llegar al Genocidio de Gaza en 2023. Se añade un capítulo sobre derechos humanos previo al conflicto, y varios anexos: uno con una cronología, otro con un glosario y finalmente otro sobre las claves geopolíticas del último año, que enmarcan el ataque de Israel a Gaza como el culmen de un proceso de apropiación que se produce en un momento determinado.</p> -
<p>Haití es el país más pobre de América Latina, ¿Qué más sabemos de Haití? ¿Por qué no sabemos nada más? En 1804, el pueblo de una pequeña isla del caribe, Saint Domingue, se declaró independiente de Francia y dejó de ser una colonia, convirtiéndose en la primera nación políticamente independiente de América Latina.</p> <p>Dirigida por Toussaint l’Ouverture y Jean Jacques Dessalines, la revolución de Haití —cuyos inicios son las insurrecciones de negros y mulatos— comenzó siendo una rebelión de esclavos que luchaban por su libertad y se transformó en una guerra por la independencia, en la que un ejército popular de exesclavos negros se enfrentó a los ejércitos español e ingles, y derrotó al ejército de Napoleón Bonaparte.</p> <p>Conocer los acontecimientos de “la revolución negra” es indispensable para recuperar la conexión entre la miseria actual de Haití y el proceso de expropiación que se desarrolla desde el siglo XV en adelante.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO VIRUS CIERRA DEL 10 AL 25 DE AGOSTOAPROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita